Publicitat
Publicitat

SANITAT

Ensenyament formarà professors per atendre la salut mental a l’aula

Els centres de salut mental infantojuvenil atenen un 28% més de casos que fa cinc anys

El 75% dels trastorns mentals, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), comencen abans dels 18 anys. Per això, és tan important la detecció i el tractament. També a les aules. Els centres de salut mental infantojuvenil (CSMIJ) han detectat un increment del 28% dels casos de malalties mentals atesos en els últims cinc anys. En total, 13.598 nens més atesos. Una de cada vuit persones ateses en aquests centres pateix un trastorn mental greu, una proporció que ha crescut un 53% en els últims 5 anys. L’augment s’atribueix tant a la millora de la detecció precoç com a la crisi econòmica, com va reconèixer dimarts el conseller de Salut, Toni Comín, que va constatar que on s’estan incrementant més les consultes és als barris de renda més baixa de Catalunya i en atenció infantil. “Els més febles dels més febles. La crisi acaba descarregant la seva duresa sobre la part més vulnerable”, va dir.

Davant d’aquest augment “important” de casos, Marta Poll, directora de la Federació Salut Mental Catalunya, assegura que cal “atendre aquests joves de manera adient no només des la salut sinó també des de l’àmbit educatiu”. Alerta que hi ha escoles i instituts que “no estan sent capaços” de donar suport a aquests joves perquè puguin tenir “les mateixes oportunitats formatives” que els seus companys. En aquest sentit, s’està treballant amb el departament d’Ensenyament per formar els docents per atendre aquests joves a l’aula. “Perquè tinguin més capacitat per posar-se davant d’aquestes situacions, per tenir més eines i per gestionar la dinàmica de la classe”, afegeix Poll.

La formació, segons ha pogut saber l’ARA, consistirà en dos cursos específics que seran voluntaris i que s’oferiran dins del marc de l’oferta formativa del departament d’Ensenyament. Concretament, un dels cursos versarà sobre l’atenció educativa a l’alumnat amb trastorns de conducta i l’altre posarà el focus en l’atenció a l’alumnat amb trastorns de l’espectre autista (TEA). Ensenyament reconeix que s’havia detectat la necessitat formativa dels docents respecte a qüestions de salut mental.

Els problemes de salut mental més prevalents entre els infants són el TDAH, els trastorns de l’espectre autista, els trastorns de conducta i els trastorns de conducta alimentària. Marta Poll indica que cal “transformar els docents perquè sàpiguen qui tenen al davant i disposin de les eines adients perquè, si no, molts acaben en expulsions o situacions no desitjades”, denuncia. Algunes d’aquestes situacions no desitjades són la sensació de fracàs constant d’aquests joves, que no puguin acabar l’escolarització, que anar a l’escola no sigui una experiència gratificant o que hagin d’anar canviant de centre educatiu. Poll explica que aquesta situació genera “molt patiment en l’infant i la família”.

La formació dels docents s’emmarca dins d’un pla integral per a l’alumnat amb necessitats especials derivades del trastorn mental i que compta amb la col·laboració del departament de Salut.

Equitat territorial

En els últims cursos ja es van prendre diverses mesures com la creació del centre de recursos per atendre als alumnes amb dificultats relacionades amb la salut mental (CRETDIC), la posada en marxa de les aules integrals de suport (AIS) en els centres educatius i les unitats de suport a l’educació especial (USEE). Poll denuncia, però, que “no hi ha equitat territorial” en la distribució de recursos. “Tenim un model d’atenció que no és uniforme i demanem que s’avaluïn aquests suports perquè s’està aplicant de manera molt diferent segons el territori”, lamenta. “I els resultats també són diferents”, afegeix Poll, que explica que s’està treballant amb Ensenyament per desenvolupar un model educatiu d’atenció a la salut mental que sigui “d’acompanyament dins de l’aula i no de segregació” d’aquests alumnes.

A nivell internacional, s’estima que la prevalença dels problemes de salut mental és d’entre el 10% i el 20% de la població infantil i adolescent, segons un informe de la Fundació Pere Tarrés i de la Federació Salut Mental Catalunya.

El nou pla director de Salut Mental i Addiccions que el Govern va aprovar dimarts també inclou mesures dirigides a la població infantil, com l’increment de la capacitat assistencial dels centres de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ) i la implantació del Programa d’Atenció a la Pscosi Incipient, especialment en la població d’entre 14 i 24 anys.

La pobresa pot augmentar el risc de trastorn

La crisi econòmica, l’atur, les desigualtats i l’exclusió social tenen un impacte sobre la salut mental de la població, i els més vulnerables són els menors. Segons un informe del Síndic de Greuges, un 5,4% dels infants de 4 a 14 anys en famílies de classe social inferior tenen probabilitat de patir un trastorn mental. Una xifra que és del 2,5% en el cas dels nens de classe social alta. Tot i que són diversos els factors de risc per desenvolupar un trastorn mental en la infància i l’adolescència -interacció amb la família i l’entorn social, consum de tòxics, manca de capacitats emocionals-, les circumstàncies socioconòmiques poden ser determinants. “La pobresa pot augmentar el risc de patir un trastorn mental”, indica un informe de la Fundació Pere Tarrés i la Federació Salut Mental de Catalunya. I afegeix: “L’exposició a la pobresa en els primers anys de vida durant períodes prolongats pot tenir un impacte molt greu en la salut futura”.

Visibilitzant l'assetjament sexual

Més continguts de