07/02/2011

Entendre, desentendre i una paperera

2 min

Llegir un diari és una experiència dolçament psicotròpica. Repassar l'actualitat és fer un viatge imaginari i, en acabar-lo, ens queda una sensació agradable de mareig i confusió. Ens hem acostumat al gust d'aquesta nicotina que anomenem actualitat, al seu tast agredolç, mescla d'enciclopedisme i perplexitat. Llegir el diari ens sintonitza l'ànim en una freqüència de mandra i distància respecte al món, que ja ens va bé per fer un parèntesi, abans de tornar a tocar de peus a terra. Però malgrat que sigui agradable llegir-lo, el diari no serveix per entendre les coses. I això no és fer cap crítica. Els diaris fan bé la seva feina, que és oferir informació, desplegar coneixement. Però una cosa és el coneixement i una altra la comprensió. No és el mateix saber que entendre. Entendre les coses i llegir el diari són complementàries però oposades.

Per entendre cal desentendre. És a dir, cal seleccionar, cal reduir, cal simplificar, cal eliminar coneixement. Entendre és justament reduir allò que sabem a la seva essència. Per tant, entendre és desentendre's d'una part d'allò que coneixem. Entendre, doncs, és desconèixer. Entendre és ignorar intencionadament. Aleshores, no podem entendre mentre llegim, mentre eixamplem. Sí que podem llegir el que altres han entès, però aquesta no és la nostra comprensió. Anant més enllà podem dir que el pensament té dos moviments bàsics: un d'expansiu i un de replegament; un de científic i un altre de filosòfic, un que fa de metge i un altre que fa de pagès. L'un afirma i l'altre es pregunta. Un és D'Ors i l'altre és Pla. Totes les pàgines escrites poden dividir-se en dues grans piles: les que responen i les que pregunten.

Tot això que deixo escrit és una resposta i també una pregunta. L'enteniment pot funcionar afirmant una cosa i la seva contrària. Tot el que llegim o escoltem, malgrat que sigui afirmatiu, ho podem convertir en pregunta posant-hi només un signe d'interrogació darrere. La mateixa frase tant ens pot servir per saber com per ignorar. Hi ha una expressió que m'encanta: que n'és de valenta la ignorància. Per arribar a alguna conclusió cal la valentia de convertir-se en un ignorant. I si la feina del periodisme és aportar coneixement, posar per escrit tot el que sigui significatiu, la feina del pensament és prendre aquestes pàgines i llençar-les a la paperera.

stats