RECERCA CIENTÍFICA
Societat 14/06/2012

Entendre els humans amb el genoma dels simis

Un grup de científics catalans han desxifrat el mapa genètic dels bonobos, molt pacífics i actius sexualment. Els seus gens, amb els quals només diferim en un 1%, poden explicar molts comportaments humans.

Mònica L. Ferrado
2 min
Els bonobos viuen al sud del riu Congo, i són els parents vius més pròxims a l'home. El genoma s'ha fet amb una femella del Zoo de Leipzig (Alemanya).

BARCELONA.Són pacífics, mai es barallen entre ells, manen les femelles i practiquen sexe tot el dia, amb qualsevol excusa i sense límits. Són els bonobos, uns primats dels quals ara s'acaba de seqüenciar el genoma complert, segons publica avui la revista Nature , i a partir del qual s'espera explicar des d'un punt de vista biològic alguns comportaments humans, com el sexe i la violència.

Ja s'havia seqüenciat el genoma d'altres simis -el ximpanzé (el 2005), l'orangutan (el 2010) i el goril·la (fa uns mesos)-, "amb l'objectiu d'entendre millor l'evolució dels humans", explica Tomàs Marquès-Bonet, investigador ICREA de l'Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC), que afegeix: "Aquestes recerques permeten saber quins són més propers a nosaltres". Marquès-Bonet ha participat en aquest projecte, en què hi ha implicats investigadors de vint laboratoris de vuit països diferents.

Segons els resultats, els bonobos, juntament amb els ximpanzés, són els més propers als humans. Compartim aproximadament el 99% dels gens. Amb l'orangutan i el goril·la compartim menys gens, el 97% i el 98%. "Nosaltres estem a mig camí entre ximpanzés i bonobos", diu Marquès-Bonet. Ara caldrà explorar aquest 1% que no compartim. "Ara cal fer proves amb aquests gens creant ratolins transgènics", diu l'investigador. Induint les mutacions que els interessi veuran si canvia el seu comportament.

Una model anomenada Ulindi

Tenir sobre la taula tots aquests mapes genètics i poder comparar-los obre la possibilitat de trobar nous gens que expliquin per què som com som, què conservem de primitiu i en què hem canviat. "Hem identificat gens que són ideals per entendre les bases genètiques de l'agressivitat i la promiscuïtat", especifica Marquès-Bonet. Per fer l'estudi els investigadors han utilitzat material biològic d'una bonobo anomenada Ulindi que viu al Zoo de Leipzig.

Els bonobos són una espècie de simis propera al ximpanzé que viu al sud del riu Congo. Encara que només tenen un milió d'anys de divergència, els seus comportaments socials són molt diferents.

El ximpanzé és més agressiu, hi ha un mascle alfa que mana, hi ha guerres freqüents entre tribus i tenen un fort sentit territorial. Els bonobos, en canvi, són molt pacífics i no hi ha jerarquies, sinó que es tracta d'un matriarcat. Són molt actius sexualment. Quan s'enfaden, ofeguen la seva angoixa practicant sexe. Quan estan contents, ho celebren tenint sexe. I si estan interessats en alguna cosa, també poden aconseguir-la amb favors sexuals. A més, són els simis que practiquen més varietat de postures sexuals. "L'estudi tenia com a objectiu buscar les bases genètiques que expliquin les diferències més òbvies de comportament entre bonobos i ximpanzés (que comparteixen encara més gens, el 99,6%). Hem localitzat gens candidats, però hem de determinar fins a quin punt condicionen els humans", afegeix.

stats