Entitats cristianes demanen la retirada de la llei Wert
Vuit col·lectius cristians han presentat aquest dijous el manifest "L'Església que diu NO a la Lomce", en què rebutgen el fort caràcter ideològic de la llei
MadridUn total de vuit col·lectius cristians han reclamat conjuntament aquest dijous la retirada de la llei Wert pel seu "fort caràcter ideològic" i han demanat una educació pública de qualitat que "permeti l'accés dels més necessitats". Entitats com Professors Cristians per l'Ensenyament Públic (FEPER), la Germandat Obrera Acció Catòlica (HOAC) o el Fòrum de Capellans de Madrid, entre altres, han presentat el manifest "L'església que diu NO a la Lomce".
El text rebutja que l'assignatura de Religió tingui caràcter avaluable per a l'obtenció de títols i beques, i denuncia la retirada d'assignatures com Educació per a la Ciutadania o Ciències del món montemporani, "necessàries per reforçar els valors de participació ciutadana amb esperit crític". També retreu la facilitat amb què la Lomce "impulsa concerts educatius amb institucions privades, i deixa de banda l'aposta per enfortir l'escola pública".
Les entitats cristianes proposen la incorporació d'una assignatura sobre el fet religiós amb un contingut "no vinculat a cap confessionalitat ni autoritat religiosa, sinó acadèmica".
Una llei que perjudica alumnes, professors i famílies
Segons els promotors del manifest, la llei Wert "ignora" l'alumnat a l'etapa infantil i el "sotmet" a un sistema de revàlides que "afavoreix la segregació i l'exclusió dels més necessitats".
Pel que fa als professors, el text lamenta que es posi en dubte la seva capacitat per valorar el progrés educatiu, ja que les revàlides seran realitzades per agents externs. També que disminueixi la capacitat de decisió del claustre, que es doti de poder absolut a la figura del director i que no es fomenti el "reciclatge permanent".
Els autors creuen que la Lomce tracta les famílies com a "clientela a qui podem oferir un servei sotmès a les lleis del mercat i no com a ciutadans als quals cal garantir un dret fonamental" i que, en cas d'aprovar-se la llei, patirien les conseqüències de la desigualtat social entre famílies amb possibilitats econòmiques i les més desafavorides i quedaria limitada la seva participació en les decisions del centre.
Els vuit col·lectius defensen, no obstant, la importància d'una educació "d'acord amb els principis universals de l'Evangeli".
