Entitats ecologistes qüestionen la incineració de residus sanitaris durant la pandèmia

Govern i incineradores defensen que les emissions contaminants no han augmentat 

Les plataformes ecologistes que, com Airenet, qüestionen des de fa anys les emissions d'incineradores de residus com la de Sant Adrià del Besòs han posat aquest dijous el focus sobre la crema extraordinària de material sanitari infectat de covid-19, que no té cap perill de contagi del virus un cop cremat. Els preocupa, en canvi, "si aquests residus nous generen més furans i partícules que l'habitual i, en cas que així sigui, quants més", en paraules de Silvina Frucella, d'Airenet. 

Entre les mesures per gestionar l'emergència, el Govern va autoritzar les incineradores per cremar material sanitari infectat amb el virus que habitualment era esterilitzat, però que l'increment de bates, mascaretes i altres equipaments d'hospital feia inassumible per a les plantes esterilitzadores. La mesura ha triplicat la crema de material sanitari, de les 275 tones que s'haurien generat en un moment normal s'ha passat a 1.900, 1.200 d'elles tractades a les incineradores de residus municipals, segons informa el director de l'Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost. En dos mesos, doncs, s'han cremat els residus sanitaris corresponents a un any sencer. 

Ara bé, el mateix Tost adverteix que aquesta quantitat és "insignificant" en relació a la crema habitual de deixalles, que és de més de 4 milions de tonelades de residus. A més, el tipus de material incinerat no genera més contaminació de l'habitual. En aquest sentit, hi ha una diferència de parers clara amb els ecologistes, ja que entre els residus sanitaris els que tenen alguna infecció estan en el grup 3 sobre 4 per nivell de risc. Això, defensen les autoritats, no vol dir que contaminin més sinó que exigeixen un tractament especial. "El problema és que aquests residus tenen el cognom sanitari, que a dia d'avui és especial". Pel que fa al seu transport, "es compleixen tots els protocols de seguretat", afirma Tost, en resposta a una altra de les preguntes de la plataforma ecologista. 

La incineradora del Besòs es planteja el tancament parcial a partir de 2025

Des d'Airenet, que el 2018 va denunciar basant-se en un article científic del toxicòleg José Luis Domingo que el nivell de càncer 2,5 vegades superior a l'entorn de la incineradora pública del Besòs, gestionada per Tersa, podia estar relacionat amb les seves emissions, demanen que es facin més estudis i lectures contínues sobre les partícules contaminants. I, en qualsevol cas, i com la plataforma de Mataró Terra Verda, qüestionen l'existència d'aquest tipus de cremació de residus prop de nuclis urbans.

Silvina Fruncella ha defensat durant la compareixença que "es comenci a pensar en la reutilització dels materials i en aplicar normatives per no trobar els supermercats plens de plàstics" i ha recordat que hi ha estudis que obren la possibilitat que el virus pugui viatjar en l'aire a través de partícules contaminants. Ha defensat sobretot un accés més transparent a les dades d'emissions de les plantes incineradores, en un acte on a més d'Airenet hi han intervingut la Plataforma Ciutadana Residu Zero, l'Associació Terra Verda de Mataró i Stop Crematori. La portaveu d'aquesta última entitat, Pilar Raja, també ha qüestionat l'impacte ambiental que pot tenir l'augment de cremacions de cadàvers durant la pandèmia.