Entitats alerten que hi ha contaminants que s'escapen dels controls de la Generalitat

Els sistemes de mesurar algunes substàncies no són homogenis i no hi ha topalls màxims fixats

L'explosió mortal en una planta química de la petroquímica de Tarragona ha aguditzat la sensació de vulnerabilitat de treballadors i veïns del complex industrial. Després de la deflagració, la Generalitat va afanyar-se a assegurar que no hi va haver núvol tòxic ni un repunt de substàncies perilloses per a la salut per la crema d'òxid d'etilè. Experts com el catedràtic de toxicologia i salut mediambiental de la URV José Luis Domingo explicava a l'ARA que, en tot cas, el risc no era tant l'òxid d'etilè com la resta de materials que van cremar. En tot cas, l'episodi augmenta el neguit ciutadà tant per les amenaces visibles per a la salut com per les que no ho són tant, com ara la qualitat de l'aire en aquest important pol industrial i el seu entorn. Es dona el cas que aquesta empresa afectada va rebre una sanció de 20.000 euros fa quatre anys justament per no mesurar bé les seves emissions contaminants.

Plataformes com Cel Net, que ha impulsat estudis de la contaminació atmosfèrica a la zona des de fa anys, demana al Govern més controls i més exhaustius per conèixer el grau de partícules i compostos nocius que ara no s'estan mesurant. “La xarxa de vigilància no està adaptada per detectar alguns compostos orgànics volàtils (cov) i no hi ha xarxa prou específica per controlar el complex petroquímic on es troba un còctel de substàncies diferents que en altres llocs”, defensa el portaveu de Cel Net, Josep Maria Torres.

Torres també apunta que hi ha compostos que no estan legislats i que “s'escapen dels controls” actuals, tal com va posar de manifest l'estudi encarregat a un grup de treball de la UPC, que per primer cop el 2014 va analitzar la qualitat de l'aire al polígon químic nord. El portaveu lamenta que dels quatre ajuntaments que hi van donar suport llavors, el del Morell sigui l'únic que actualment segueix fent estudis anuals, de manera que s'ha perdut "la visió més completa d'aquella primera anàlisi, quan no sabíem ni què s'emetia per part de la indústria". Critica també que pel que fa a les anàlisis al polígon sud, Tarragona, Vila-seca i la Canonja “s'hi han negat en rodó fins ara”.

“Sembla que hi ha por a enfrontar-s'hi, es tem l'alarmisme com si la població no fos capaç d'entendre el perill, i també s'ha cedit a pressions de la mateixa indústria i de l'administració”, lamenta el portaveu de la plataforma, que diu que el cost baixíssim que tindria fer aquest treball –“uns 60.000 euros”, apunta– demostra la falta de voluntat.

La Generalitat rebat que les estacions de vigilància i el controls han inclòs des del 2016 un llistat de compostos orgànics volàtils (cov) tot i no estar legislats per la UE, tal com han fet d'altra banda alguns països. Malgrat mesurar-los, en aquests casos no hi ha topalls màxims establerts actualment en aquestes substàncies (butadiè, benzopirè etc.).

El departament de Territori i Sostenibilitat defensa que fa anys que estudia en col·laboració amb l'Agència de Salut Pública l'afectació dels contaminants atmosfèrics sobre la salut. Des que fa 4 anys van incorporar als mesuraments alguns dels components volàtils que fins llavors no s'havien tingut en compte, les dades han estat transmeses a l'agència, explica la directora de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat, Mercè Rius. “De moment, no hem trobat res que faci témer per una amenaça sobre la salut”, defensa.

Diferents mètodes per mesurar

Un dels punts de discòrdia entre entitats, Govern i fins i tot universitats és el mètode de mesurament d'aquests contaminants no legislats. Això explica, segons la Generalitat, la disparitat de dades que apareixen en estudis de la UPC que menciona Cel Net o d'altres que pot fer el departament o empreses com Repsol. 

Rius defensa la Taula de la Qualitat de l'Aire del Camp de Tarragona com el lloc on s'haurà de consensuar un mètode estàndard de mesurament. Anuncia una pròxima reunió en la qual la UPC podrà presentar per primer cop els seus resultats dels estudis ambientals. Aquesta taula es va crear el 2016 i s'havia de reunir un cop per semestre, però el 155 va paralitzar el debat durant un temps, justifica.