Publicitat
Publicitat

Cafè i diari

Obvietat i paradoxa són dues formes de pensament

Envellir és una obvietat

Passejo per un carrer comercial i m'entretinc meditant els eslògans comercials, i m'imagino que podrien ser aforismes de savis antics miraculosament recuperats, o qui sap si potser eren lemes de religions arcaiques. " Keep walking, Allà on va triomfa, El secret està en la massa". Aquesta última m'aniria de conya per explicar Isaac Newton i el naixement de la física moderna. Em meravella que els eslògans fusionin sense esforç emoció i concepte. " Today, tomorrow, Toyota" . Suposo que la seva càrrega emotiva sorgeix gràcies a l'ús de dues estratègies. La primera és dirigir-se al comprador imperativament, ordenant-li que faci allò que suposadament desitja fer. " Just do it" . L'altra estratègia consisteix a unir dos conceptes antagònics: intel·ligència emocional. Els eslògans generats així són petites paradoxes quotidianes que tenen l'habilitat de ballar dins del cap. Són baldufes filosòfiques que giren i giren mentre intentem munyir tot el seu sentit.

Al mateix carrer comercial trobo el cas contrari dels eslògans. I si els uns ballen, els altres són evidències rotundes que ens cauen davant com un pes mort. Em refereixo als senyals de trànsit. Un semàfor vermell és un semàfor vermell i anuncia el que és: vermell, o verd quan és verd. No hi ha matís, no hi ha joc. No és interpretable. Encara que el vidre estigui descolorit, si és vermell és vermell i no pretén dir cap altra cosa.

Senyal de trànsit o eslògan comercial, obvietat o paradoxa. Aquests són dos camins que té el pensament i tots dos són igualment fructífers. Com s'arriba al coneixement? Doncs s'hi pot arribar esforçant-nos a afirmar només allò que se'ns presenta de manera clara, és a dir, afirmar obvietats. O també el pensament pot consistir a intentar formular allò que encara no acabem d'entendre, proposar paradoxes, imaginar misteris, riure de bajanades.

En diferents moments de la vida hem sentit el plaer de pensar d'una manera i d'una altra, ja fos constatant obvietats o col·leccionant paradoxes. Però crec que puc dibuixar un moviment vital genèric que aniria d'una manera de pensar a l'altra. L'edat més descarnadament paradoxal, maniquea i irònica, és la joventut. Madurar ens torna coherents. Envellir, doncs, consisteix en entendre que aquelles paradoxes que tant ens havien fet riure eren simples obvietats.

Visibilitzant l'assetjament sexual

Més continguts de

Visibilitzant l'assetjament sexual
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT