Envoltats de químiques i sense un pla d’autoprotecció vigent

TarragonaAquell vespre del 14 de gener, el gerent Jordi Balust va sortir a correcuita de casa seva amb el seu cotxe per arribar ràpidament al Complex Educatiu de Tarragona. Sabia que moltes vies estarien tallades i va agafar dreceres pel barri de Campclar per arribar com més aviat millor. Les primeres informacions deien que un fort tremolor havia sacsejat el centre educatiu, que en un dia de classe normal pot acollir fins a 3.000 persones entre estudiants i personal docent i d’intendència. En aquell moment, a les 18.38, hora de l’explosió del reactor d’Iqoxe, hi havia només uns 60 alumnes que viuen a les residències d’estudiants i 40 joves sense referents familiars que estan acollits en un dels edificis que conformen aquest conjunt de centres educatius, fundat el 1956 pel dictador Francisco Franco. La preocupació de Balust era més que justificada, ja que la també coneguda com a Antiga Universitat Laboral es troba a uns 700 o 800 metres del lloc del sinistre.

“Es van moure tots els vidres i persianes de la residència. Seguidament, pel megàfon ens van dir que tanquéssim les finestres i abaixéssim les persianes. Ningú va controlar la gent que hi havia a la residència en aquell moment”, explica una jove estudiant, que prefereix no dir el seu nom. Mentre conduïa, Balust s’anava coordinant amb Protecció Civil i els serveis territorials, al mateix temps que donava directrius al personal que quedava al Complex Educatiu a aquelles hores. Els seus anys d’experiència com a tècnic de prevenció li van servir per saber com actuar en uns minuts en què encara no hi havia informació de què estava passant.

Desemparats

“Podríem estar millor. No estem prou preparats”, reconeix a l’ARA Balust, que destaca que el Complex Educatiu té un pla d’autoprotecció caducat i no actualitzat. Aquest document ha de servir per saber com integrar tots els centres que conformen la Laboral amb les administracions en cas d’emergència. Malgrat que els instituts de formació professional Pere Martell i Cal·lípolis, amb 1.400 i 1.100 estudiants respectivament, sí que tenen una actualització del seu pla d’emergència, no hi ha -des de fa un mínim de tres anys- una revisió d’un pla que pugui coordinar i controlar tot el conjunt amb l’exterior. “Les emissores de la xarxa de radiocomunicacions d’emergències i seguretat de Catalunya estan espatllades, i depenem dels telèfons”, diu Balust.

El responsable a Tarragona dels serveis territorials d’Ensenyament des del juliol del 2018, Jean-Marc Segarra, admet que el Complex Educatiu no té ni llicència d’activitats i que, des de la seva entrada a l’ens educatiu, han treballat des del minut u per capgirar aquesta situació: “Això és prioritari. He parlat amb Interior, l’Ajuntament i el Port, i estem posant fil a l’agulla. Hi ha dos plans: un d’intern que fem amb els centres, i un altre dins de l’entorn de la petroquímica i el port, i aquest és el que no està clar”.

El fet que l’antiga Laboral no estigui en consonància amb la normativa suposa, per exemple, que els vidres d’algunes finestres s’esmicolessin per l’ona expansiva de l’explosió del reactor. “¿Com podem fer confinament si els vidres estan trencats?”, es pregunta Segarra. Materials com el policarbonat i d’altres, com els que indiquen els paràmetres de seguretat, no s’haurien destruït i es podrien haver mantingut les condicions de confinament. “Hi ha una obsolescència dels edificis. No s’hi ha invertit perquè durant molt de temps no ha estat clar què s’havia de fer”.

Una sola via d’evacuació

El Complex Educatiu està envoltat a ponent per les empreses químiques del polígon sud com Iqoxe, i a orient pel port de Tarragona. Albert Tierraseca, responsable d’ensenyament a la UGT, explica que la qüestió és com adequar aquest pla d’autoprotecció. “Una de les sortides d’emergències del complex era la platja. Ara això no es pot fer a causa del creixement del port de Tarragona. S’està estudiant que hi hagi un acord que permeti fer necessària l’evacuació cap allà”, comenta Tierraseca. Sense aquesta sortida, el Complex Educatiu només disposa d’una via d’evacuació, que circula precisament per un sector de fàbriques d’alt risc, segons classifica el pla d’emergències Plaseqcat.

A trossos

Des de fa unes setmanes, estudiants del Complex Educatiu han creat a la xarxa social Instagram un compte que es diu Laboralapedazos, on pugen fotografies i vídeos de les instal·lacions. Rates corrent per les aules, cadires trencades, humitats, forats a les finestres, falsos sostres que han caigut i calderes espatllades. El pas del temporal Gloria va evidenciar encara més les visibles mancances dels centres: es va mullar un transformador i es van suspendre les classes durant dos dies a l’Institut Pere Martell. 48 hores abans, un grup d’operaris estaven arreglant el sostre de l’edifici A del centre de formació, en què l’ona expansiva de la deflagració d’Iqoxe va arrencar el 66% de les plaques de la coberta.

Àngel L. Miguel Rodríguez, director de l’Institut Pere Martell, explica que ja estan acostumats a aquesta situació i que des de la fundació del Complex Educatiu no s’hi ha fet mai una intervenció integral a causa de la incertesa del futur del terreny on moltes vegades s’ha especulat que s’havia de moure.