ENTREVISTA

Ernest Maragall: “Treballarem perquè el compromís de Colau de no retallar el pressupost sigui real”

Entrevista al president del grup municipal d’ERC a Barcelona

Barcelona encara aquests dies la recta final del debat polític per reajustar el pressupost del 2020 a la sotragada que ha representat la crisi del covid-19, que hi ha obert un forat econòmic de més de 300 milions. ERC, que va veure com el pacte entre comuns i socialistes amb el suport de Manuel Valls li arrabassava l’alcaldia, s’ha erigit en el soci preferent de Colau i ja va rubricar l’entesa per aprovar els primers pressupostos d’aquest any. I ara negocia amb el govern per poder segellar el segon acord. La línia vermella dels republicans és que es mantingui el nivell d’inversió pactat al gener, quan es va aprovar un pressupost de 3.033 milions. El líder d’ERC a la ciutat, Ernest Maragall, insisteix que cal aconseguir compensar la despesa extra que s’ha fet aquestes setmanes per altres vies, com poder utilitzar estalvis, transferències de l’Estat i endeutament.

¿Ja han aconseguit un compromís de no retallada?

Està al forn, ara estem graduant la temperatura i els ingredients. Ara el que es posa sobre la taula per anar a la comissió ja d’aquesta setmana és només la modificació de partides a causa de les despeses extraordinàries associades al covid: què hem hagut d’interrompre, què hem hagut de fer com a despesa extraordinària i què volem fer de nou per atendre ara la crisi postcovid. Estem treballant en aquesta concreció, però això és només un aspecte de la qüestió. La nostra exigència legítima és que es tanqui sense afectar el volum dels 3.033 milions de pressupost que vam aprovar al gener.

I quina resposta han rebut?

En principi no apareix en la primera fase cap proposta que impliqui la consolidació formal de la retallada. No hi és, i això és una bona notícia, però hem de veure com es concreta i que la retallada tampoc no aparegui a l’agost o al setembre. Nosaltres portarem al ple del juny una iniciativa per plasmar políticament aquest objectiu amb tot allò que fa referència a la Generalitat i l’Estat.

Es mantenen els 3.030 milions?

Deixem que ho presenti el govern, però entenc que sí, que la perspectiva immediata és aquesta. No entendríem que el govern acceptés que no fos així i treballarem perquè el compromís de no retallar sigui real. Hem de posar sobre la taula mecanismes addicionals com les transferències directes i la capacitat d’endeutament, i això demana la intervenció de la Generalitat, però sobretot la decisió política del govern de l’Estat, format per les mateixes forces que les de l’Ajuntament.

Ada Colau i Jaume Collboni també han insistit en aquests canvis estatals.

No n’hi ha prou demanant-ho, han d’aconseguir-ho, i això vol dir treballar, negociar, prendre mesures legislatives... Des d’ERC ho farem, però hem de saber quin és el seu compromís. Barcelona no podria entendre que un govern de l’Estat format per les mateixes forces que l’Ajuntament abandoni la ciutat i no atengui conceptes com l’endeutament i el canvi de regles d’estabilitat pressupostària.

Encara no hi ha cap acord tancat?

En aquest moment, no. Però és important que la setmana que ve ja hi hagi un acord en els aspectes que pugen i baixen per aconseguir la compensació del pressupost. L’objectiu global no és un caprici, és que el pressupost sigui una eina al servei de la recuperació econòmica i social. Jo entenc que puguin tenir menys problema per aconseguir acords amb altres grups si es fan enrere amb el pressupost expansiu que vam negociar al gener, però no admetrem que s’accepti aquesta resignació per una suposada insuficiència que ens obligui a fer retallades.

¿Les negociacions reforcen el paper d’ERC com a soci preferent?

Seguim instal·lats en el criteri de responsabilitat, rigor i empenta. Hem vist símptomes de la temptació d’incorporar altres socis. En moments de crisi és normal certa tendència a l’unitarisme, però el que no té sentit és que l’unitarisme serveixi per rebaixar l’ambició en nom del consens. Seria un gravíssim error per a la ciutat, en nom del consens, resignar-nos o acompanyar retallades. No ho acceptarem.

El govern municipal els ha acusat alguna vegada de traslladar al debat municipal les tensions del Govern entre ERC i JxCat. Com veu aquesta entesa?

Les tensions formen part de la naturalesa política. Són forces diferents amb orígens i representacions socials i ideològiques diferents. Una altra cosa és que ens hem d’exigir la capacitat de perseguir els objectius del moviment independentista en la lluita pels drets civils i polítics, que és un tema del qual ara no es parla, com si fos un parèntesi.

Quan haurien de ser les eleccions?

El pitjor seria que la data la decidís el Suprem. No hi podem jugar. Des d’ERC es demana seure i compartir estratègies en aquest terreny, conscients que la decisió última correspon al president. Hem de tenir clara certa expectativa del que ens hem d’exigir totes les forces independentistes, i en això hi hauríem d’incloure la CUP. Tot això forma part del debat de confrontació amb l’Estat, que segueix reprimint i perseguint ciutadans... Nosaltres parlem de diàleg amb els que sabem que representen això, no perquè hi tinguem confiança o perquè siguin amics. Els socialistes espanyols són a l’altra banda i hi hem de parlar amb consciència que són l’adversari, que estan instal·lats en la repressió.

¿És partidari d’enderrocar el monument de Colom?

No veig gaires raons per enderrocar-lo. En aquests casos és difícil distingir entre significació històrica i de valors. Encolomar-li a Colom tantes coses em sembla excessiu. ¿Voleu dir que ara és prioritari dedicar recursos a enderrocar el monument?