L'Església s'ha apropiat sense justificar de 3.722 finques a Catalunya en 70 anys

El Govern és la primera administració pública a difondre aquesta informació

L'Església va inscriure 3.722 immobles al seu nom sense justificar, perquè cap títol n'acreditava la propietat, en 70 anys, entre el 1946 i el 2015. Segons consta al conjunt de registres de la propietat de Catalunya, la meitat són construccions de culte, com temples, ermites, cementiris, capelles i santuaris. La resta d'inscripcions són terrenys (41%), sobretot rústics, i, en menys mesura, edificis (9%), com rectories, garatges i palaus. 

És la primera vegada que una administració fa públiques aquestes dades. L'Església va dur a terme les immatriculacions (el terme que defineix quan un bé immoble es registra per primera vegada) gràcies a una llei franquista en vigor fins al 2015 que permetia als bisbes actuar com a notaris i establia que, igual que l'administració, l'Església també podia immatricular una finca tot i que no en tingués cap títol que n'acredités la propietat. Les autoritats eclesiàstiques només havien de fer un certificat en què constés el títol o la manera com els béns s'adquirien. Així, sovint feien una al·lusió genèrica al fet que posseïen els immobles des de "temps immemorials". El Col·legi de Registradors va lliurar el 2018 una llista al govern espanyol, però ni el PP ni la coalició del PSOE i Podem han publicat aquesta informació, així que la Generalitat ha decidit publicar el seu propi llistat després d'analitzar els registres de la propietat de Catalunya.

La consellera de Justícia, Ester Capella, i el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, ho han fet públic des d'un d'aquests espais en conflicte, el campanar de Sant Pere de Vallhonesta, al Bages. Tot i això, la demarcació més afectada és Lleida, on s'han produït sis de cada deu immatriculacions, sobretot als Pallars i l'Alt Urgell. Per municipis, el Pont de Suert (Alta Ribagorça), amb 82, lidera el rànquing amb més inscripcions al registre de la propietat i, en segon lloc, hi ha Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès). Ara totes aquestes dades consten en un mapa interactiu elaborat pel departament de Justícia, en què es pot consultar el nombre de finques, el tipus, la ubicació, el registre corresponent i la titularitat dels immobles. 

Una crida al diàleg entre dues parts enfrontades

Ester Capella ha fet una crida a la mediació entre l'Església i les organitzacions que reclamen la propietat dels béns, com Unió de Pagesos i l'Associació de Micropobles de Catalunya, perquè seguin a la mateixa taula, amb l'acompanyament de la Generalitat, i acordin com resoldre l'enfrontament actual. Per desbloquejar-ho, Justícia ha creat l'Oficina de Mediació sobre Immatriculacions, amb l'objectiu d'iniciar un procés de mediació que faci possible arribar a acords extrajudicials per la via del diàleg. 

No serà fàcil. Després de l'anunci, diverses veus de l'Església han negat les apropiacions indegudes. L'arquebisbe d'Urgell, Joan-Enric Vives i Sicília, ha dit que és "molt injust" que s'acusi l'Església d'això, i ha defensat que quan al segle XIX es va crear el Registre de la Propietat, es va "prohibir" a la institució posar al seu nom els edificis i terrenys que "tothom sabia i respectava" que eren seus, com ara construccions de culte –“la mateixa catedral d'Urgell”, ha afirmat l'arquebisbe-, ermites, terrenys rústics o cementeris. Segons ha dit, durant molts anys l'Església catòlica "ha treballat molt per mantenir aquest patrimoni".

Des del bisbat de Vic també han assegurat que les immatriculacions que s'han fet durant aquests 70 anys "no són arbitràries" perquè sempre que s'ha registrat una església, per exemple, s'ha presentat "la documentació que provés que allò era de titularitat eclesial i que coincidís amb el cadastre", han explicat en un comunicat. Per això, defensen que són processos "completament legals" i han rebutjat que es parli d'"apropiació, expropiació, ni molt menys un espoli". 

Precisament en aquests termes ha parlat a l'ACN Joan Casajoana, el pagès que va iniciar la lluita ara fa uns anys per recuperar l'antiga masia familiar després que el bisbat de Vic reconegués l'error. "És un robatori i una il·legalitat. No hi ha res a negociar", ha afirmat, i ha avisat que la xifra de 3.700 finques "es queda curta". El president de l'Associació de Micropobles de Catalunya, Mario Urrea, confia que l'Església "serà raonable" i es posarà a negociar. "Crec que no és el camí ni la manera d'actuar, i menys una Església, que hauria de ser molt més solidària i coherent, i que el pecat capital de l'avarícia no l'hauria de tenir", ha assegurat en declaracions a l'ACN.

"A favor de la transparència"

El Govern, doncs, provarà de fer de mediador. "Això no va d'assenyalar ningú, sinó de buscar solucions. La publicació del llistat no és en contra d'algú, és a favor de la transparència”, ha puntualitzat Capella. Unes declaracions molt semblants a les d'Aragonès, que ha dit que "és una mesura a favor de resoldre els problemes" i també per garantir "que en cap cas hi hagi privilegis per a ningú".

La majoria de disputes són per la inscripció de llocs de culte ubicats en propietats privades i solars rústics, però també hi ha casos d'equipaments esportius i places públiques al voltant d'esglésies i rectories. Si les parts no s'acullen a la mediació, o si la mediació fracassa, la publicació de les 3.722 finques immatriculades pot derivar en nombroses demandes. És important destacar que si els legítims propietaris volen recuperar les finques no tenen límit de temps per presentar la demanda als jutjats perquè aquesta acció no prescriu. 

A banda de l'Oficina de Mediació, Justícia també promou un grup de treball, que començarà a funcionar al setembre, per identificar els supòsits que puguin exigir una actuació pública que permeti recuperar els béns perquè en pugui gaudir tota la societat.