La segona onada a Espanya impacta on gairebé no va arribar la primera

Pugen els casos a Extremadura i Astúries, fins ara amb poca incidènica

Madrid va exercir de força centrifugadora durant la primera onada. Tot i ser la comunitat amb més contagis, Castella-la Manxa la va superar en nombre de morts. Castella i Lleó va seguir-la de prop. La mobilitat entre comunitats va generar un efecte devastador per a províncies com ara Segòvia, Sòria o Guadalajara. En canvi, el coronavirus gairebé no es va notar en algunes comunitats com ara Galícia o Extremadura.

L’aplicació generalitzada de l’estat d’alarma va evitar que la capital espanyola irradiés més casos a cada racó de l’Estat. Amb la segona onada aquesta situació s’ha capgirat, tot i que l’evolució de la corba comparteix paràmetres similars a la del març, segons els epidemiòlegs. Madrid torna a ser el focus principal de preocupació, però amb el retorn de la mobilitat, el covid-19 ha arribat a racons on gairebé no havia tingut incidència.

El primer cas paradigmàtic va ser l’Aragó, on continuen els confinaments perimetrals de petites zones locals com ara Eixea (Saragossa), amb una incidència de casos per sobre de 2.000 per cada 100.000 habitants. Ara l’ha seguit Múrcia, on preocupa especialment Lorca, que ja s’ha convertit en la ciutat d’Espanya amb més casos de coronavirus les últimes dues setmanes. També comença ara un lent creixement de casos a Extremadura i Astúries.

Creix a Madrid, Navarra i la Rioja

Segons l’últim informe del Grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos (BIOCOM-SC), la situació és bastant raonable al País Valencià, Galícia i les Canàries, mentre que a Madrid, Navarra i la Rioja és on la situació està pitjor i es preveu un augment important de la pressió hospitalària (vegeu el gràfic). Actualment un de cada quatre llits a Madrid ja són per a ingressos per covid-19. Andalusia torna a ser la gran incògnita respecte a la primera onada. Té un índex de rebrot baix, però també és on es fan menys PCR.

Amb la segona alarma cada comunitat està tenint una situació epidemiològica totalment diferent en funció de les restriccions aplicades. La lenta resposta de Madrid, però, de nou epicentre de la pandèmia a l’Estat amb un de cada tres casos nous i transmissió comunitària en diversos barris, podria complicar la situació a les Castelles, que ja posen el crit al cel.

L’epidemiòleg Alberto Basteiro no creu que estiguem davant de dues onades gaire diferents. Investigador de l’Institut Global de Barcelona, és un dels impulsors de les dues cartes publicades a la revista The Lancet en què reclamen al govern espanyol que faci una auditoria independent. Considera que no es van fer els deures i que l’única diferència d’ara és que hi ha més recursos, però que es mantenen els problemes estructurals. En una conversa telefònica amb l’ARA avisa que Espanya no sortirà del pou fins que no es deixi en mans d’un comitè de científics independent i assenyala la Comunitat de Madrid com a exemple d’una resposta tardana per primar l’economia per sobre de la salut. “No pot ser que a hores d’ara encara siguem incapaços de generar dades diàries de la pandèmia. Sense bones dades és impossible prendre decisions”, lamenta.

Quina serà l’evolució de la pandèmia les setmanes vinents? Catalunya i l’Aragó van aconseguir aplanar la corba a l’estiu, Madrid sembla que comença a estabilitzar-la i el País Basc anunciava a principis de setmana que acabava de superar el pic de contagis. Els epidemiòlegs alerten que ara la dinàmica és volàtil i que amb un sol pic de contagis no acabarà perquè no hi ha un confinament total. Però la segona onada ja no està deixant només un important rastre de contagis, sinó que la corba de morts comença a pujar de manera alarmant.