SALUT
Societat 16/02/2017

Més de la meitat de les dones que recorren a la reproducció assistida tenen més de 40 anys

L'endarreriment de la maternitat ha provocat un increment de tractaments d'ovodonació i Espanya és el país europeu on més tractaments amb òvuls donats es fan

Lara Bonilla
3 min
Els doctors Anna Veiga i Pere Barri amb Louise Brown, la primera nena proveta del món, i Victoria Anna, la primera a Espanya

BarcelonaLes tècniques de reproducció assistida ja no només s’utilitzen per tractar casos d’infertilitat per causes mèdiques. Fa 30 anys, quan al nostre país es van posar els fonaments de la reproducció assistida amb el naixement de la Victoria Anna, les pacients hi acudien per solucionar un problema d'infertilitat provocat, principalment, per una obstrucció de les trompes. Ara, l’endarreriment de la maternitat és la principal causa d’esterilitat. "Acabem tractant ja no tant un problema de fertilitat com un problema lligat a l'edat, perquè ens arriben dones al final de la seva edat reproductiva que es volen reproduir i les hem d'ajudar perquè això passi, i no sempre és fàcil", reconeix Anna Veiga, directora d'I+D del servei de medicina de la reproducció de Salut de la Dona Dexeus.

Veiga recorda que la fecundació 'in vitro' "no pot resoldre el problema d'un ovari que ha esgotat completament la seva reserva i que ja no pot produir ovòcits de qualitat". És per això que s'ha incrementat tant la donació d'òvuls. Espanya és el país que més tractaments d'ovodonació realitza, pràcticament el 50% dels que es fan a Europa, segons un informe de Salut de la Dona Dexeus que s'ha presentat aquest dijous. A banda de l'endarreriment de l'edat, un altre motiu és que "venen pacients d'altres països on la donació d'òvuls no és legal o no té resultats tan bons", diu Pere Barri, director de Salut de la Dona Dexeus.

"Hi ha poca informació i els metges hem d'explicar que les tècniques de reproducció assistida no arreglen el que el pas del temps fa malbé", destaca Pere Barri. Tant Barri com Veiga insisteixen que cal més "educació" perquè les noies sàpiguen que tenen un inici i un final de la seva vida reproductiva. No hi ajuda gens que hi hagi personatges famosos que tenen fills en edats avançades. "Perquè la gent no sap que molt probablement aquestes dones s'han fet donació d'ovòcits i pensen que si les unes han tingut bessons als 48 anys les altres també poden", diu Veiga.

Tot i la millora de les tècniques -des de l'ovodonació fins a la congelació d'òvuls-, Veiga aposta perquè les dones puguin tenir fills "en el moment que desitgin tenir-los sense que signifiqui un perjudici a nivell professional o hagin d'ajornar-ho perquè no poden compaginar-ho". Des del 1995, l'edat mitjana dels pacients que sol·liciten tractaments de reproducció assistida a Salut de la Dona Dexeus ha passat de 35 a 39 anys i més de la meitat de les dones ja superen els 40 anys, quan fa 16 anys eren només un 11% del total.

Mare més enllà dels 60 anys

En aquest sentit, els especialistes en reproducció s'han mostrat molt crítics amb els metges que fan tractaments de reproducció assistida a dones més grans de 50 anys, com el que s'ha conegut aquesta setmana d'una dona de 64 anys, veïna d'un poble de Burgos, que ha donat a llum bessons després de sotmetre's a una fecundació 'in vitro' als Estats Units. Tenir un fill "als 64 anys és aberrant des del punt de vista mèdic perquè l'organisme no hi està preparat", diu Barri. "És indignant que l'hagi tractat un metge. No podem fer-ho tot", ha afegit Veiga.

La llei espanyola no fixa una edat límit per poder accedir als tractaments de reproducció assistida, tot i que oficiosament les clíniques privades han fixat el límit en els 50 anys i la sanitat pública en els 40. Tant Veiga com Barri són partidaris de limitar-ho per llei als 50 anys. Així mateix també s'han mostrat oberts a la possibilitat de seleccionar el sexe del nadó en "casos individuals" i en "països on no es discrimini cap del sexes". "No desestabilitzaríem res perquè ni tanta gent ho faria ni hi hauria més nens que nenes o al revés", han indicat. Ara només es pot fer per evitar la transmissió d'una malaltia genètica lligada al sexe.

L'informe sobre el perfil de les dones que accedeixen a la reproducció assistida s'ha presentat coincidint amb el lliurament del premi Fundació Dexeus Salut de la Dona, que aquest any s'ha concedit a Louise Brown, primera nena nascuda al món mitjançant tècniques de reproducció assistida, i a Victoria Anna Perea, primera nena a Espanya. Les dues estan cansades que les anomenin "nadons proveta", tot i que ja s'han acostumat a l'expectació mediàtica que generen i amb la qual han conviscut des que van néixer.

Barri i Veiga van formar part de l'equip mèdic que va fer possible el naixement de la Victòria Anna el 12 de juliol del 1984. La Dolors, la seva mare, tenia un problema a les trompes que li impedia quedar-se embarassada espontàniament. Prèviament havia perdut un fill al final de l’embaràs i per això es va decidir fer-li una cesària, per evitar riscos. La nena va néixer una setmana abans del previst i va pesar 2,470 kg.

stats