Publicitat
Publicitat

BENESTAR

Un informe conclou que les polítiques socials de l'Estat són de les que obtenen més mal resultat d'Europa

Espanya és poc eficaç contra la pobresa

L'estat espanyol és un dels menys eficaços de la Unió Europea en la lluita contra la pobresa. Després de les transferències socials, prop de la meitat d'afectats segueixen per sota del llindar de la pobresa.

Espanya encara té molt camí per recórrer si es vol assemblar als països del seu entorn en l'eficàcia de les polítiques socials per reduir les desigualtats. Ho diu un estudi de la Fundació La Caixa, presentat ahir a Madrid, que ha comparat l'estat espanyol amb tres exemples d'altres models d'estat del benestar. Si a França les transferències socials aconsegueixen reduir en un 70% la taxa de risc de pobresa, a Espanya aquesta reducció és només del 51,7%. Una xifra que també queda lluny de la danesa, que és del 66,2%, i de la britànica, del 61,2%.

L'estudi, coordinat per dos professors de política social de la Universitat Pública de Navarra, Miguel Laparra i Begoña Pérez Eransus, constata grans diferències entre els models d'estat del benestar dels països analitzats. I en totes les comparacions és l'estat espanyol el que en surt més perjudicat. Per exemple, en nivell de desigualtat. A Espanya, els ingressos del 10% de la població que en té més multipliquen per cinc els ingressos del 10% de la població que en té menys. Això representa el tercer nivell de desigualtat més gran de l'Europa dels 27.

Una altra comparativa en què Espanya surt molt mal parada és la de destrucció d'ocupació en relació amb l'evolució del PIB. Entre el 2007 i el 2011, a l'estat espanyol es van destruir un 11% dels llocs de treball. La majoria de països de la Unió Europea amb una evolució del PIB similar van registrar una destrucció d'ocupació inferior al 4%. Molts d'aquests països que tenen una evolució del PIB similar a l'espanyola fins i tot van mantenir el nombre de llocs de treball. Si la taxa d'atur de l'Estat es va disparar per sobre del 20%, la de molts altres es va mantenir per sota del 10%.

Els límits de la xarxa familiar

Més enllà de les desigualtats socials i de la destrucció d'ocupació, l'estudi també conclou que a Espanya hi té una gran importància el suport de la xarxa familiar. Així, hi ha moltes menys persones aturades que viuen soles, una situació que només representa el 6,4% de les llars afectades per l'atur. També hi ha moltes més llars amb atur total familiar en què hi viu alguna persona de més de 65 anys que sovint sosté tota la família amb la seva pensió, una situació que arriba a una de cada cinc llars en atur total familiar. I, per acabar, hi ha molts més joves d'entre 18 i 34 anys que viuen amb els pares, més de la meitat.

Aquest suport de la xarxa familiar, que fins ara està permetent evitar una fractura social encara molt més gran, comença a mostrar signes d'esgotament. Ho advertien ahir els coordinadors de l'estudi en l'acte de presentació, en què van assegurar que les famílies ja s'estan veient superades per la situació. "El recurs a la institució familiar ja presenta limitacions òbvies a l'hora de cobrir les necessitats socials que es van generant", explicava Miguel Laparra. Els experts reclamen un sistema de protecció més ampli, que no deixi fora els que més el necessiten.

L'

Més continguts de