Els humans es divideixen en tres grans grups segons la seva flora intestinal

BarcelonaEls éssers humans, independentment de la raça o el tipus de dieta, estan dividits en tres grans grups segons la seva flora intestinal, un descobriment d'un equip científic internacional que ha aconseguit classificar les persones pels bacteris que poblen el seu intestí.

Fins ara es pensava que cada persona tenia una flora intestinal diferent, com una empremta digital pròpia, una idea que aquesta investigació engega a rodar perquè estableix tres tipus de microbiomes intestinals, uns "patrons generals" que es repeteixen en les persones sense diferències per la seva procedència.

L'estudi desenvolupat pel programa europeu MetaHIT –en el qual participen investigadors de la Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) de Barcelona– ha analitzat genèticament la població bacteriana intestinal de diversos grups de persones de diversos punts del planeta, per mitjà d'un estudi bioinformàtic.

Com els grups sanguinis

Els investigadors esperaven trobar diferències microbianes segons la raça, l'alimentació o els territoris que habitaven els participants; no obstant això, el responsable del MetaHIT a Espanya, el doctor Francisco Guarner, explica que els resultats van agrupar els humans en tres grups –una cosa similar al que passa amb els grups sanguinis–, segons el bacteri dominant que marca el microbioma d'un individu, és a dir, la resta de bacteris del seu intestí.

Guarner utilitza el símil d'un ecosistema per explicar aquesta divisió. Així, de la mateixa manera que no és possible que per les condicions climàtiques un avet creixi enmig d'un desert, ni un pi mediterrani en un bosc tropical, en l'ésser humà la flora intestinal està marcada per un determinat bacteri que dóna peu a la presència de més o menys bacteris d'un altre tipus.

La troballa permetrà, quan el sistema d'anàlisi microbià es generalitzi, establir tractaments específics adequats per a desordres intestinals o nutricionals –com colitis ulcerosa, malaltia de Crohn, obesitat...–, establir quina falta o què hi ha en excés per corregir-ho, i entendre les diferents respostes als tractaments farmacològics.

Entendre la normalitat

"Per identificar les desviacions hem de tenir molt clar el patró de normalitat i poder manipular els estats deficients", apunta Guarner, que creu que en dos o tres anys els sofisticats i cars sistemes de seqüenciació actuals s'hauran generalitzat per a la rutina de la sanitat de tots els pacients.

Aquesta caracterització serà també important –igual que passa en les operacions quirúrgiques amb el grup sanguini– en determinats tractaments com els trasplantaments del microbioma.

Els resultats de la investigació, que apareixen publicats en la revista Nature, no estableixen els orígens d'aquesta triple diferenciació, ni tampoc si es podran o no barrejar aquests microbiomes entre ells.

Més d'un terabyte de dades

L'estudi s'ha realitzat en el marc del projecte MetaHIT, que des de 2008 analitza els microorganismes i l'activitat biològica per relacionar-ho amb desordres intestinals o nutricionals, i en el qual participen tretze entitats europees, de la qual el VHIR és l'únic grup espanyol.

El 2010 es va aconseguir desxifrar la caracterització i variabilitat genètica de les comunitats microbianes que viuen al tub digestiu humà.

A partir d'aquí es va fer un estudi multifactorial de les mostres genètiques de flora intestinal de pacients d'Espanya, Dinamarca, França, Itàlia, Japó i Estats Units (33 en una primera fase i 150 en la segona), que van generar més d'un terabyte de dades de seqüenciació, que va fer necessària la participació del Barcelona Supercomputing Center per a l'anàlisi bioinformàtic.

La seqüenciació de les dades de les diferents fases es va fer amb tecnologies diferents perquè el resultat no fos atribuïble al sistema, i totes van oferir els mateixos resultats.

Guarner ha apuntat que, això no obstant, ara caldrà seguir analitzant la població bacteriana d'individus que visquin en països menys desenvolupats, on els nivells d'higiene i sanejament públic siguin menors als estudiats fins avui, com en determinades societats africanes o de l'Índia.

A l'estudi també s'han obtingut resultats que relacionen certs marcadors genètics i funcionals de la flora intestinal amb l'edat, l'índex de massa corporal i sexe del pacient.