Els Estats Units volen tornar a trepitjar la Lluna per arribar a Mart

Cap CanaveralAl reviure l’any 1969, Jim Ogle sembla que recobri l’energia d’un jove a la vintena. Als seus 82 anys, aquest antic enginyer de la NASA s’expressa amb el vigor d’un jove entusiasta quan rememora l’època de la missió Apol·lo. “Era una competició!”, exclama. El personal del centre espacial de Cap Canaveral treballava “com un equip, no com ara que el país està dividit”. Encara li molesta més que a la pel·lícula First man, sobre la vida de Neil Armstrong, no aparegui la bandera dels Estats Units desplegada sobre la Lluna. “M’agradaria veure Clint Eastwood fent una pel·li que es titulés First country, first man ”, assegura.

Quan estan a punt de complir-se els cinquanta anys d’aquella odissea, Donald Trump s’ha proposat que els Estats Units tornin a posar el peu a la Lluna d’aquí a cinc anys. Ningú hi ha tornat des del 1972. Per què el 2024? La NASA havia apuntat al 2028, però segons Jim Bridenstine, director de l’agència espacial nord-americana, ara acceleren “perquè hi ha un risc polític”.

L’agència depèn dels pressupostos federals. “Si ara mateix no som a la Lluna és pels pressupostos capritxosos que arriben de Washington”, diu. Trump sembla motivat per la idea, i Bridenstine vol aprofitar-ho abans que algú altre ocupi la Casa Blanca. El 2024 seria l’últim any de la presidència del republicà si obté un segon mandat. Seria un colofó brillant per al president que va intentar tornar a fer gran Amèrica, com deia el seu eslògan de campanya.

Repte econòmic

A banda dels riscos associats a les presses, el quid de la qüestió sembla, en efecte, pressupostari, perquè encara que Trump pressioni, la decisió correspon al Congrés, on republicans i demòcrates evidencien aquesta divisió nacional de la qual es queixa Ogle. La NASA vol afegir 1.600 milions extres al pressupost assignat per al 2020, que ja és de més de 21.000 milions. Si el Congrés ho rebutja, Bridenstine admet que hauran de retardar l’Àrtemis, “el nom de la germana bessona d’Apol·lo” amb el qual han batejat la missió. El director de Cap Canaveral, Robert Cabana, comparteix que “el gran repte” és l’econòmic. “Tècnicament sabem com fer-ho i podem aconseguir-ho”, diu Cabana.

Els temps canvien i la NASA s’ha obert a la col·laboració amb l’empresa privada, que no depèn tant de les prioritats i els compromisos polítics. La companyia Blue Origin, del multimilionari Jeff Bezos, director executiu d’Amazon, ha treballat en el desenvolupament del Blue Moon, un mòdul d’allunatge que va rebre de la NASA per 13 milions de dòlars. Altres empreses, com Space X, del fundador de Tesla, Elon Musk, també estan involucrades en aquesta nova febre espacial. Des del 2011, els Estats Units depenen de la nau russa Soyuz per enviar els seus astronautes a l’espai.

Més enllà de la vanitat trumpiana que accelera la tornada a la Lluna, hi ha altres motius per a aquest renovat interès en el satèl·lit terrestre. La NASA el considera “un esglaó per arribar a Mart, que és el que realment volem fer”, apunta la directora de projectes de les plataformes de llançament de Cap Canaveral, Regina Spellman. Des de la superfície d’on va sortir l’Apol·lo 10, Spellman explica que “hi ha moltes coses de les quals ens podem beneficiar a la Lluna i extrapolar a Mart”.

La missió Àrtemis pretén que un home i -per primera vegada- una dona trepitgin la Lluna el 2024. És només un dels passos dins d’un camí que vol convertir el satèl·lit en la base d’operacions per anar a Mart. Però no només això: els EUA volen explotar els recursos de la Lluna, on hi ha aigua, or, plata, titani o un isòtop conegut com Heli-3 que podria utilitzar-se en la fusió nuclear. L’administració nord-americana es frega les mans amb el benefici que albiren per a l’empresa privada en aquesta mina extraterrestre.

Ciència-ficció?

Mart queda més enllà d’aquesta avarícia. La NASA vol quedar-se a la Lluna i preparar-hi els seus astronautes de cara a una futura arribada al Planeta Vermell. Per fer-ho, utilitzaran la plataforma Gateway, una mena d’estació espacial que orbitaria al voltant de la Lluna i que, segons el seu director logístic, Mark Wiese, “permetrà tenir un camp base” per accedir “a diferents parts de la superfície lunar”. Gateway oferiria allotjament, un laboratori científic i fins i tot una estació de servei per a les naus amb destinació a Mart. “Algun dia es produirà algun gran esdeveniment a la Terra i haurem d’aprendre a viure fora”, adverteix Cabana. Però el 2024 sona més aviat a ciència-ficció.