Estimen que el 2010 es van avançar 2.000 parts per la fi del 'xec nadó'

Un estudi recull que aquests nadons van pesar entre 130 i 300 grams menys al néixer

Un estudi de tres professores espanyoles estima que, el 2010, es van avançar a Espanya uns 2.000 parts per raons no mèdiques coincidint amb la finalització de l'ajuda econòmica de 2.500 euros corresponent al 'xec nadó' que atorgava el govern espanyol. Publicat a la revista 'Journal of the European Economic Association', aquest estudi ha sigut elaborat per la professora del departament d'Economia i Empresa de la Universitat Pompeu i Fabra (UPF) Llibertat González i les investigadores Cristina Iborra, de la Universitat de Sevilla, i Almudena Sevilla, de l'University College de Londres.

Les conclusions de l'estudi les ha fet públiques la Universitat Pompeu Fabra, on González exerceix com a professora, i forma part d'una de les línies d'investigació del projecte 'The causal effect of early interventions on child health and human capital'.

L'avançament dels parts va suposar que els nadons pesessin menys al néixer, entre 130 i 300 grams, i que tinguessin un 20% més d'hospitalitzacions, especialment a causa d'afeccions respiratòries, malgrat que els efectes negatius en la seva salut es van dissipar a partir del segon mes de vida. Les autores de l'estudi estimen que es van avançar uns 2.000 parts per raons no mèdiques i que les famílies que ho van decidir "van ser, principalment, les que tenien estudis universitaris, les dones de nacionalitat espanyola i a províncies amb una presència més gran de la xarxa d'hospitals privats".

El canvi de la normativa del 'xec nadó' per part del govern espanyol va generar un incentiu per avançar al desembre els parts previstos per al  voltant del canvi d'any, segons l'estudi. "Aquestes condicions van crear un interessant experiment natural per avaluar els efectes d'una edat gestacional inferior en la salut dels nadons", han apuntat les investigadores. L'estudi es basa en dades administratives sobre naixements i els ingressos hospitalaris de tots els infants nascuts a Espanya entre els anys 2000 i 2013. En concret, les autores van analitzar l'estadística de naixements que s'omple als hospitals per cada naixement i l'Enquesta de Mobilitat Hospitalària, de l'Institut Nacional d'Estadística, amb informació sobre el 99% de les hospitalitzacions d'almenys una nit.

Per calcular la quantitat de parts avançats, es va comparar la quantitat de naixements que es van produir cap a finals de desembre del 2010 i principis de gener del 2011, usant els anys anteriors i posteriors com a referència. En condicions normals, aproximadament un 50% dels nadons que neixen prop del canvi d'any ho fan al desembre i el 50% restant, al gener. En el canvi d'any del 2010 al 2011, el 56% van néixer al desembre (9.946 nadons) i el 44% al gener (7.845), una situació "clarament atípica", han considerat les investigadores.

Els nadons nascuts abans de temps per la cancel·lació del 'xec nadó' van pesar menys al néixer i van tenir taxes d'hospitalització més altes durant els dos primers mesos de vida, segons l'estudi, però les investigadores han precisat que la proporció de nadons amb pesos baixos no va augmentar. Això suggereix que "els avenços programats dels parts es van donar fonamentalment en embarassos molt avançats" i que "no sembla que es donessin situacions com provocar un naixement diverses setmanes abans de la data prevista sinó que es van produir fonamentalment en parts estimats en una data pròxima al canvi d'any". Amb tot, creuen que "hauria sigut convenient que la cancel·lació del xec-nadó no hagués sigut tan abrupta sinó que s'hagués fet, per exemple, una reducció progressiva de l'ajuda al llarg dels mesos". 

Més continguts de