L'Estat es defensa a Estrasburg amb una sentència del TC qüestionada per les Nacions Unides

El Tribunal Europeu resoldrà en els pròxims mesos el cas per una identificació policial pel color de pell a Barcelona

Ja fa més de cinc anys que Zeshan Muhammad, un noi de 26 anys d'origen pakistanès i veí de Santa Coloma de Gramenet, va de tribunal en tribunal. El 29 de maig del 2013, al passeig Joan de Borbó de Barcelona, va preguntar a un agent de la Policia Nacional per què l'havia aturat. "A un alemany segur que no l'identificaré" i "Sí, és per ser negre", van ser les respostes de l'agent. Després de denunciar aquesta identificació policial pel color de pell a l'Audiència Nacional i el Tribunal Constitucional (TC) –que ho van desestimar–, el cas encara la recta final al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), situat a Estrasburg. El TEDH resoldrà en els pròxims mesos el cas. El govern espanyol –que havia de donar una resposta a instància d'Estrasburg– s'ha defensat amb una sentència del TC del 2001. L'Estat ha posat aquesta sentència com a exemple de la protecció contra el racisme, però es tracta d'una resolució que va ser qüestionada pel Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides.

La sentència del TC és sobre el cas de Rosalind Williams, una afroamericana nascuda a Nova Orleans a qui uns agents van demanar la documentació el 1992 a Valladolid només per la seva aparença. El Constitucional va avalar que la policia identifiqués persones pel color de la pell o "el perfil ètnic", ja que va titllar d'acceptable l'actuació. Tot i això, el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides va contradir el TC i va instar el govern espanyol a erradicar les identificacions policials per perfil ètnic. "Resulta preocupant que l'Estat continuï defensant la decisió del TC en el cas de Williams. Ens està dient que discriminar és constitucional malgrat la posició de les Nacions Unides", ha assegurat l'advocada de Muhammad, Mercedes Melón. De fet, en la seva resposta davant Estrasburg el govern espanyol "no ha reconegut la pràctica ni la prevalença de les identificacions per perfil ètnic", ha lamentat Melón.

"Si no m'accepten, no tinc interès a quedar-me"

En aquest sentit, l'advocada –que és membre d'Open Society Justice Initiative– ha retret a l'Estat que negui "l'evidència tot i les proves presentades". "Més enllà del cas particular, volem que l'Estat es disculpi amb les víctimes de les identificacions per l'aspecte físic. També que el TEDH estableixi al govern espanyol unes mesures per posar fi a aquesta pràctica", ha reclamat Melón. El mateix Muhammad ha explicat que els últims cinc anys l'han aturat un parell de cops més. "Si no m'accepten com a un ciutadà més i no em sento protegit per la policia per no ser una persona blanca, no tinc interès a quedar-me en un país que no em defensa", ha subratllat Muhammad, que ha afegit: "La majoria de la meva vida l'he fet aquí. Vaig arribar amb 13 anys i ara en tinc 26. Aquí hi ha la meva família i els amics". Muhammad ha afirmat que les identificacions policials per perfil ètnic "l'únic que fan és dividir el poble". "És racisme. No deixa de ser la mateixa lluita de sempre", ha dit.

“Espanya no em protegeix igual a mi que a una persona blanca”

A part d'Open Society Justice Initiative, Muhammad ha portat el seu cas al TEDH també amb el suport de SOS Racisme. La directora d'aquesta entitat a Catalunya, Alba Cuevas, ha insistit que les identificacions policials pel color de pell "són sistemàtiques". "És el principi d'una cadena de vulneracions", ha assegurat Cuevas, que ha reclamat als partits que incorporin als programes electorals de les municipals de l'any vinent el compromís de posar fi a aquesta pràctica.