Estrasburg defensa l'adopció dels nadons nascuts per gestació subrogada

El tribunal europeu opina que cada estat "té marge de maniobra" si garanteix un procés de filiació ràpid

Cada estat ha de decidir a través de quin mecanisme accepta la filiació d'un menor nascut per maternitat subrogada a l'estranger, sempre que el procés sigui "ràpid i efectiu", segons la primera valoració sobre aquesta tècnica amb òvuls donats del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). La Cort ha fet pública aquest dimecres una opinió consultiva -que no vincula els països a complir les seves impressions-, a partir d'un cas particular elevat per la Cort de Cassació francesa -l'anàleg al Tribunal Suprem espanyol-.

L'òrgan francès qüestionava al TEDH si la necessitat de l'infant a veure respectat els seus drets requeria que la llei de cada estat oferís a la mare o pare d'intenció -aquell que vol exercir la paternitat del nadó- el ple reconeixement de mare o pare legal. I si aquest podia ser a través de la inscripció del nadó al Registre Civil amb el certificat de naixement del país d'origen de la mare gestant -que prèviament hauria renunciat a la maternitat d'aquesta criatura-, o bé directament esperar a l'adopció del menor. 

El TDEH ha convingut unànimement que en casos de maternitat subrogada amb òvuls donats -l'embaràs té lloc al cos d'una dona, amb l'esperma del pare biològic i l'òvul d'una donant-els estats són competents per decidir a través de quins mecanismes es pot acceptar la paternitat de la mare o pare d'intenció i en quin moment s'ha de fer. En aquest sentit, Estrasburg ha defensat que l'adopció és un mecanisme viable per a la filiació dels bebès nascuts per gestació subrogada i, per tant, una opció legítima entre les que poden triar els estats europeus. "La Cort considera que la Convenció Europea de Drets Humans no imposa als Estats reconèixer des del primer moment -'ab initio'- una relació paternofilial entre l'infant i la mare d'intenció", opina el tribunal. 

Estrasburg defensa que la garantia dels drets dels menors passa per reconèixer aquesta relació, establerta en la legalitat d'un país estranger que sí que regula la maternitat subrogada, tan aviat com sigui possible. De fet, el TEDH sosté que el fet que un fill nascut per la via de gestació subrogada no vegi reconeguda la seva filiació al pare o mare d'intenció, que serà qui exercirà el rol del progenitor, té un impacte negatiu en el desenvolupament de la criatura i en els seus drets, com ara que visqui i creixi en un entorn familiar estable. 

La situació a l'Estat

Els pares biològics tenen reconeguda la paternitat automàticament, un procés que es coneix com a filiació natural. Amb la gestació subrogada la cosa canvia i, de fet, a Espanya des de l'estiu els criteris de filiació han anat canviant: abans es podia aportar una prova d'ADN per demostrar el vincle paternofilial i, amb aquesta comprovació, la parella d'aquest podia adoptar la criatura. Des del febrer passat el pare biològic -que ha aportat l'esperma- ha de disposar d'una resolució judicial emesa per les autoritats del país d'origen de la mare gestant, per tal que les criatures obtinguin un passaport que els permeti viatjar a l'Estat amb la família. 

La mare d'intenció, però, topa amb una negativa legal des del primer moment: a ulls jurídics és mare únicament la dona que pareix l'infant. Si a més l'òvul fecundat prové d'una donant -com passa en les parelles homosexuals d'homes i sovint també en les parelles heterosexuals-, la mare o pare d'intenció directament no té cap dret assegurat. "L'opinió del TEDH demostra que el govern espanyol actua de forma il·legal, perquè ha de garantir el vincle legal entre mares i fills de la forma més ràpida i efectiva possible, i Espanya s'està desentenent", ha explicat a l'ARA Marcos Jornet, president de l'associació 'Son Nuestros Hijos'.

Jornet ha denunciat que els darrers canvis de criteri en mans del nou ministeri de Justícia han provocat que els processos de filiació de nadons nascuts a països com Ucraïna o Geòrgia es puguin allargar fins a un període de dos anys i que aquesta situació està portant al límit a una trentena de famílies que encara esperen una resposta estatal, atrapats en aquests estats de l'est europeu. "La única sortida que aquests pares tenen és obtenir el passaport ucraïnès per intentar tornar al país amb els seus fills", ha indicat Jornet.