La depressió també comença als budells, el segon cervell

BarcelonaEn una escala del l'u al deu, el dolor que sent la Judith difícilment baixaria del 8. Cada dia, des de fa 13 anys, la turmenta un patiment físic al qual va poder posar nom el 2014: la síndrome de l'intestí irritable, coneguda també com la malaltia del còlon irritable. És un trastorn digestiu crònic que compromet seriosament la seva qualitat de vida i no només per les evidents conseqüències orgàniques de la inflamació dels budells, que causen episodis intermitents de diarrees i restrenyiments, excés de gasos i intoleràncies alimentàries. La patologia ha acabat, directament, segrestant-li la ment. "Tinc còlon irritable i depressió. Prenc antidepressius, una quinzena si sumem els relaxants musculars i els somnífers per intentar dormir dues o tres hores al dia, i a més he de prendre antiinflamatoris per als budells", explica. I lamenta: "Visc sobremedicada, amb la por que mai em puguin oferir una solució".

La Judith, que té 41 anys, va perdre la feina d'administrativa perquè s'havia d'absentar sovint per visitar especialistes, el digestòleg i el psiquiatra, i havia d'anar al lavabo moltes vegades. Diu que no hi ha cap combinació de fàrmacs que l'alleugereixi dels dolors intensos ni li faci oblidar l'assetjament psicològic de la malaltia, així com tampoc les greus conseqüències en el seu dia a dia. La síndrome de l'intestí irritable és una malaltia estigmatitzada i invisibilitzada amb uns trastorns associats que influeixen en la gravetat clínica del pacient, afecten la seva qualitat de vida i es tradueixen en un consum de recursos sanitaris, socials i econòmics molt elevats.

S'estima que la malaltia afecta el 10% dels europeus, aproximadament uns 85 milions de persones. Després de conèixer una infinitat de pacients com la Judith, el facultatiu de la unitat de gastroenterologia de l'Hospital Vall Hebron, el doctor Javier Santos, s'ha proposat identificar la interacció entre les malalties de l'aparell digestiu i els trastorns mentals. S'ha demostrat que l'estudi de la microbiota intestinal, la població de bacteris que viuen als intestins, pot fer llum sobre múltiples malalties com la diabetis de tipus I, la dermatitis o la celiaquia. Ara es vol analitzar la seva influència en l'aparició de simptomatologia depressiva.

En els últims vint anys els digestòlegs clínics han observat la vulnerabilitat de les persones amb aquesta malaltia respecte a patir altres trastorns, de salut mental, com la depressió i l'ansietat, o problemes somàtics, com la fatiga crònica. Amb tot, mai s'ha arribat a estudiar de manera conjunta i coordinada. De fet, hi ha poques unitats especialitzades, guies o protocols d'actuació per atendre els pacients que pateixen aquesta doble afectació.

Fins ara. El Vall Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha anunciat aquest dimarts que liderarà el primer gran projecte europeu sobre la síndrome de l'intestí irritable. "L'aparell digestiu és el segon cervell del cos i volem entendre realment què hi està passant. Per què, per exemple, algunes persones desenvolupen un còlon irritable senzill i altres tenen associacions [amb altres malalties]", ha apuntat el digestòleg.

El triple d'absentisme laboral

Aquesta malaltia no entén de nivells socioeconòmics, però sí de gènere: per cada home amb còlon irritable, hi ha dues dones. Elles, doncs, són les més afectades, especialment quan tenen entre 20 i 45 anys. "El fet que estiguin en edat laboral però que la síndrome sigui tan discapacitant fa que els afectats s'absentin, de mitjana, 12 dies l'any del seu lloc de treball, el triple que la població general", ha explicat Santos. Molts acaben perdent la feina, com la Judith.

Al dolor físic i a les dificultats socials i laborals s'hi sumen els trastorns de salut mental, que també afecten especialment les dones. Entre el 25% i el 44% també presenten trastorns mentals, com l'ansietat o la depressió, i entre el 14% i el 32%, patologies somàtiques com la síndrome de fatiga crònica o la fibromiàlgia. "Fins ara, malalties com el còlon irritable es consideraven poc greus, però imagineu una persona jove, que ha d'anar a treballar, que té diarrea, que està deprimida i que té altres dolors somàtics, un dia i un altre i un altre", ha explicat Santos. Per exemple, la Judith va visitar diferents especialistes des que tenia 19 anys i tots li deien que el seu patiment era un reflex mental. "Vaig arribar a la visita amb el doctor Santos en una situació bastant desesperada i ara em costa molt remuntar", admet.

El DiscoverIE (desenvolupament, diagnòstic i prevenció de malalties somàtiques i trastorns mentals relacionats amb el gènere en la síndrome de l'intestí irritable a Europa) comptarà amb la participació de 10 centres europeus de referència i una desena més d'empreses de recerca biomèdica. La Vall d'Hebron rebrà 1.300.000 euros del total de 6 milions per a un període que s'allargarà cinc anys, fins al 2024.