TORNADA A L’ESCOLA

Europa torna a l'escola amb el propòsit de no tornar a tancar

Així es plantegen el nou curs Alemanya, els països nòrdics i el Regne Unit

GEMMA TERÉS / NÚRIA MASCLANS / QUIM ARANDA

Des de mitjans d'agost ja hi ha hagut diversos països o regions europees que han començat el nou curs escolar, i la majoria ho estan fent prenent totes les mesures necessàries però amb la intenció clara de no tornar a tancar les escoles encara que hi pugui haver casos puntuals que obliguin a confinaments o quarantenes parcials. Les estratègies són diverses, així com els recursos extres dels diferents governs, però hi ha bastanta coincidència en donar llibertat a les escoles per aplicar els protocols més adients al seu entorn. Predomina l'aposta pels grups bombolla, el distanciament i les sortides escalonades.

Alemanya

300 euros extres per nen i més dies de baixa per als pares

Des del 10 d'agost, els alumnes alemanys s'han incorporat a classe progressivament a les setze regions alemanyes. Mentre unes regions començaven, en d'altres hi havia classes -i en alguns casos, escoles senceres- que es tancaven a fer quarantena davant de nous brots de coronavirus. Els conceptes higiènics a les diferents administracions responsables de l'educació a Alemanya -una competència regional- tenen en comú que intenten fer coincidir poc els cursos i no barrejar grups d'edats diverses per mirar de detectar ràpidament nous brots i poder aïllar classes o parts dels edificis de les escoles i no l'escola sencera. Hi ha hagut casos a Berlín i a Frankfurt (Oder), on s'han tancat escoles o instituts, però o bé perquè hi ha molt personal gran o de risc o perquè els espais són petits i es fa impossible separar els grups clarament. L'ús de la mascareta es manté obligatori fora de la classe en els espais tancats i comuns dels edificis.

La regla és que si un alumne dona positiu de coronavirus la classe passa a fer quarantena durant quinze dies i tot el grup s'ha de fer el test perquè ha estat en contacte amb algú infectat. Els membres de la família dels companys de classe no estan obligats a fer quarantena ni a fer-se el test. Durant la quarantena, els continguts es faran online, motiu pel qual des de l'inici del curs el professorat ha combinat els deures en paper amb exercicis en classes virtuals que ha desenvolupat cada departament regional.

Les famílies estan protegides a Alemanya per la llei d'infeccions. A l'agost es va aprovar que cada progenitor amb criatures de fins a 12 anys té dret a cinc dies extres de baixa a l'any, els quals s'afegeixen als quinze de baixa laboral ja establerts, per poder quedar-se a casa i tenir cura dels menors. En el cas dels pares o mares sols, reben deu dies extres que s'afegeixen als trenta habituals.

Un altre punt d'aquesta llei és la retribució extra de 300 euros lliure d'impostos que cada família rebrà aquesta tardor per fer front a pèrdues de feina o reduccions de sou derivades de la crisi del coronavirus. A Alemanya, cada família rep de l'estat 204 euros cada mes des dels 0 fins als 18 anys; el pagament únic de 300 euros addicionals pel covid aquest 2020 es pagarà pel mateix canal.

Ajudes fins al maig

A nivell econòmic, aquesta llei també preveu des de finals de maig que si escoles o llars d'infants han d'estar tancades durant un llarg període de temps i els pares han de quedar-se a casa poden rebre una compensació de fins al 67% del seu sou durant un màxim de vint setmanes, seguides o no (deu per a cada progenitor o vint per a les llars monoparentals). Aquesta compensació l'ha de pagar l'empresa, que llavors pot sol·licitar que li reemborsi l'administració de cada regió federal.

Aquest nou curs escolar a Alemanya també ha començat permetent les estades de convivència amb pernoctacions de fins a una setmana, tot i que una vintena d'alumnes d'una escola a Düsseldorf van donar positiu a la tornada de les colònies. També s'han reprès les activitats extraescolars, mirant de limitar l'afluència dels grups d'edats diferents a entre vuit i dotze persones, ventilant els espais constantment i respectant les distàncies de seguretat entre alumnes.

Els països nòrdics

Les classes surten a l'exterior malgrat les baixes temperatures

"No hi ha mal temps, només roba inadequada”. Aquesta dita que els escandinaus tenen absolutament interioritzada i a la qual recorren sempre que algú fa referència a la meteorologia nòrdica guanyarà encara més valor aquest hivern, especialment entre mestres i alumnes. Entre les mesures per reduir el risc de contagi del covid-19 als centres educatius, les autoritats sanitàries tant de Noruega com de Suècia han inclòs la recomanació d'augmentar les activitats a l'aire lliure. Aquesta pràctica, que pot semblar exòtica a ulls catalans, no ho és gens als països nòrdics, on, malgrat les baixes temperatures a l'hivern, hi ha llars d'infants i escoles que habitualment imparteixen totes o la majoria de les seves activitats a l'exterior.

Aquest curs, molts més centres han decidit adoptar aquesta manera de fer, ja sigui de manera total o parcial. "Cada escola decideix si vol fer classes a l'exterior o no, però el que vam veure ja a la primavera és que moltes ho han adoptat com a mesura de control de la infecció”, afirma a l'ARA una portaveu de la direcció d'Educació de Noruega. "Aquí és molt comú que els alumnes més petits passin molt de temps a l'exterior, però arran de la pandèmia això s'ha potenciat”, explica Josep Sala, que és mestre de secundària en un institut de Trondheim, al centre de Noruega. Sala també menciona la dita popular sobre la vestimenta i la meteorologia.

Noruega ha establert un sistema de semàfors que determina mesures més o menys restrictives en funció de la situació epidemiològica a nivell local, regional o estatal. Ara mateix el semàfor és groc a nivell general, cosa que significa que el curs ha començat normalment per a totes les edats, tot i que reduint el contacte físic, per exemple, amb grups estables, pupitres assignats a cada alumne i torns al menjador. Si es detecta algun brot, el semàfor es posa vermell, tot i que això no significa necessàriament el tancament del centre, sinó que es poden aplicar mesures intermèdies, com ara reduir les classes presencials i combinar-les amb l'ensenyament digital. "Tenir la frontera pràcticament tancada ha permès reobrir les escoles amb calma. Aquest és el preu que ha pagat la societat noruega, que ha sacrificat les vacances d'estiu”, explica Sala, que creu que el sistema educatiu noruec no s'aturarà, sinó que es faran intervencions puntuals per controlar els rebrots.

Balanç positiu

A la primavera, les classes presencials es van interrompre en algun moment o altre en tots els països nòrdics excepte a Suècia, on es va mantenir l'activitat habitual des de les llars d'infants fins als 16 anys. Això sí, amb certes mesures de prevenció que se segueixen recomanant, com ara la prohibició que els pares accedeixin a les instal·lacions i l'entrada i sortida esglaonada dels alumnes.

Les autoritats sueques han fet èmfasi en el fet que els beneficis d'anar a l'escola superen els riscos, argumentant que els nens no són una font principal d'infecció i que generalment són asimptomàtics o tenen símptomes lleus. Alhora, però, el govern ho ha posat fàcil als pares que necessitin quedar-se a casa perquè els seus fills han de passar la quarantena, estiguin o no infectats. En el primer cas, els pares reben la prestació habitual per tenir cura d'un fill malalt (un 80% del salari), i en el segon, un 10% menys.

Regne Unit

Un 'contracte' que lliga els alumnes amb estrictes mesures de seguretat

"Cada escola serà un món diferent del que hem conegut fins ara, i, mentre tot això duri, estarà definit no tant per les decisions que hem hagut de prendre, sinó per les instal·lacions que tenim, que les han condicionat”. Així s'expressa, en conversa telefònica, Meryl Davies, directora de la Walthamstow School for Girls (WSFG), centre públic d'ensenyament secundari per a noies del nord-est de Londres, que acull unes 900 alumnes.

A partir de recomanacions bàsiques de les autoritats educatives, els màxims responsables dels centres tenen autonomia absoluta per fer i desfer. "El que ens ha mogut en tot moment ha sigut l'equilibri entre la màxima seguretat possible i la mínima disrupció de l'activitat acadèmica”, explica Davies.

D'entrada, aquesta escola ha enviat als pares de les estudiants, i també a les mateixes estudiants, un contracte de 26 punts amb l'obligatorietat de signar-lo i el compromís de complir-lo. En cas contrari, no permetran que dimarts, quan comencen les classes, les alumnes s'hi reincorporin. Algunes de les condicions establertes són: horaris diferents per grups, prohibició de reunions a les entrades i sortides i obligatorietat de dur mascareta en els espais comuns i de portar gel hidroalcohòlic, a més del manteniment de les distàncies de seguretat en tot moment, especialment amb els professors.

També s'han modificat els horaris d'entrada i sortida, esglaonats, i les vies d'accés, així com la distribució diària de les matèries, amb la intenció de restringir al màxim el nombre de moviments interns. I igualment entren en joc els encapsulaments de grups bombolla en espais concrets, amb aules fixes. Eventualment, això permetria acotar contagis i evitar la supressió generalitzada de les classes presencials. Classes, en tot cas, que si s'arribessin a cancel·lar per a alguna d'aquestes bombolles (180 alumnes; el nombre màxim recomanat pel govern és de 240) se substituirien per sessions virtuals. A tal efecte, l'escola té previst distribuir equips informàtics, de franc o a un preu molt reduït, segons les condicions econòmiques de les famílies, per si cal fer el canvi a sessions virtuals.

Un ambient molt diferent

El curs comença i ha començat de manera molt esglaonada al Regne Unit. Alguns centres de Londres o d'altres parts del país van reobrir divendres o en jornades anteriors, intentant que la setmana que s'inicia demà sigui, per fi, la de la represa definitiva de l'activitat acadèmica.

La directora Davies admet que el dia a dia a la WSFG no serà còmode. Entre altres raons perquè els grups seran escortats en tot moment durant els pocs però inevitables moviments que hauran de fer per les instal·lacions, ja sigui per desplaçar-se al menjador o al gimnàs o per abandonar el recinte. La WSFG farà obligatori el rentat de mans abans d'entrar a l'escola, però, a diferència d'altres centres, no prendrà la temperatura. "Qüestió d'operativitat i també de recursos. Al final, has de triar”, diu Davies.

I en la tria d'uns i altres s'acaben posant de manifest les diferències entre escoles, fins i tot en la titularitat: pública o privada. La Frederick Bremer School, mixta, que va començar divendres, amb el mateix nombre d'alumnes que la WSFG i al mateix barri, tampoc no pren la temperatura. Sí que ho fa, però, la privada i exclusiva Dulwich College, al sud-est de Londres. L'espai físic facilita que hi hagi molts accessos per a grups diferents, cosa que evita aglomeracions i els retards que podrien generar els controls. Per la seva banda, la King David, de Manchester, compta amb càmeres tèrmiques que prenen la temperatura de trenta alumnes per segon.