L'oposició acusa el Govern de no estar "a l'altura" en la lluita contra la pobresa

BarcelonaEls grups de l'oposició han obert el ple monogràfic sobre la pobresa amb acusacions contra l'actuació del Govern en aquest àmbit. "Les emergències, quan no s'aborden, es converteixen en la vergonya d'un país amb un govern que no està a l'altura", ha lamentat Eva Granados, diputada del PSC. Després de recordar que els diputats del Parlament no saben què és patir la pobresa però estan obligats a oferir solucions als que la pateixen, Granados ha alertat que Catalunya no pot tenir "un govern negacionista, inconscient del risc i de les seves conseqüències". A més, ha denunciat que "són els ajuntaments els que estan fent l'esforç" davant les retallades de la Generalitat, i ha reiterat que el PSC creu que "el Govern no està a l'altura".

El PSC denuncia el "passotisme" del Govern

En una intervenció posterior, el primer secretari del PSC, Pere Navarro, ha denunciat el "passotisme" de l'executiu i ha recomanat als consellers "que surtin dels despatxos i mirin els catalans als ulls". "Avui ha faltat la intervenció del conseller més important, que és el d'Economia, Andreu Mas-Colell", ha afegit Navarro, que ha demanar al president de la Generalitat, Artur Mas, que visiti amb ell els avis "que han de triar entre menjar i medicar-se".

"El compromís de CiU amb polítiques socials és inexistent. La situació és desesperada per la major part de la ciutadania", ha carregat Navarro, que ha jutjat "nefast" el rumb de les polítiques del Govern. En tot cas, el líder dels socialistes ha posat sobre la taula tres línies vermelles que, al seu parer, haurien de quedar cobertes després del ple: l'accés a la renda mínima a tothom qui ho necessiti, la cobertura de les beques menjador i la garantia del consum energètic bàsic d'aigua, llum i gas gràcies al que anomena el PIRMI energètic.

ICV-EUiA denuncia que no permès a les entitats intervenir en el ple

Joan Herrera, portaveu del grup d'ICV-EUiA, s'ha sumat a l'acusació del PSC i ha assegurat que "la Generalitat no dóna respostes" a la pobresa. Herrera ha volgut donar veu a les opinions de les entitats socials, després que el Parlament no hagi permès que intervinguin durant el ple, malgrat l'últim intent dels grups que havien proposat el ple, que a última hora han intentat sense èxit cedir-los el seu propi torn. Després de repassar les principals intervencions de representants d'entitats en la jornada prèvia que PSC, ICV-EUiA i CUP van organitzar dilluns, Herrera ha afegit: "Si haguessin intervingut les entitats, els haurien fet sortir els colors". El portaveu d'ICV-EUiA ha assegurat que el discurs de Joan Solà sobre la immersió lingüística ja va tenir aquest efecte en els diputats, i ha apuntat que per aquest motiu s'ha impedit la intervenció de les entitats.

En la seva intervenció posterior ha acusat el Govern de ser "classista" i anar en contra de les classes treballadores amb les seves polítiques, un fet que, al seu parer, està fomentant una Catalunya dividida entre "rics, integrats però amb dificultats i exclosos". "Un país lliure és aquell que no deixa ningú al marge", ha sentenciat. Per això ha posat sobre la taula la necessitat que el ple aprovi un "pla de rescat social" que ha de pivotar en la tramitació de la renda mínima garantida, garantir l'habitatge evitant els desnonaments i aplicant mesures com l'impost dels pisos buits i assegurar que les famílies compten amb un subministrament bàsic d'aigua, llum i gas. Per aconseguir ingressos per aplicar aquestes polítiques, Herrera ha proposat, entre altres mesures, reduir o eliminar la deducció en la compra d'habitatges o recuperar l'impost de successions, així com establir un impost sobre les grans fortunes.

La imposició d'una "caritat classista"

El representant de la CUP, David Fernández, també s'ha referit al veto a la intervenció de les entitats socials durant el ple. "Sense una diagnosi comuna, és més difícil posar-se d'acord, i per això volíem que hi fossin les entitats", ha lamentat Fernández. La intervenció inicial de la CUP ha estat la més contundent, i ha afirmat que la pobresa "és la violència estructural del sistema" i "una conseqüència directa de la política". Com ja va fer el diputat Quim Arrufat dimarts, David Fernández ha demanat que no es converteixi "el debat de les dificultats del 30% dels catalans en el debat de les dificultats econòmiques del Govern". A més, el representant de la CUP ha denunciat que "la caritat és una deriva classista" i ha reivindicat que la solució a la pobresa "no pot ser ni una marató ni un número de la Grossa de Nadal".

En la segona intervenció de la formació independentista, Fernández ha fet una crida a la creació de "dics de contenció" per tal de fer front a curt termini als efectes de la pobresa, com els desnonaments o els talls a l'aigua, el llum i el gas. A mitjà termini, la CUP creu que cal reorientar les partides pressupostàries de la Generalitat -fent referencia als comptes de 2015-2016- per fer possible la redistribució de la riquesa i la "socialització de la pobresa". Fernández ha deixat clar, però, que a llarg termini cal un "canvi de model", un "canvi de cicle" que permeti avançar el país cap a la "sobirania económica" i l'escenari de pobresa zero que -ha recodat- fa anys que defensen les entitats i moviments socials. Amb tot, la CUP ha assegurat que hi ha instruments i poder per fer posibles aquests objectius des del Govern i, si bé ha reconegut el déficit fiscal català, ha afirmat que també hi ha "espoli social i frau fiscal". En aquest sentit, Fernández ha carregat contra les polítiques d'austeritat de Brussel·les, el govern de Madrid i les "oligarquies catalanes que han fet negoci amb el nostre patiment". El portaveu de la CUP ha tornat a oposar-se al pagament del deute i ha acabat citant l'autor Eduardo Galeano per afirmar:"El capitalisme és la major expressió de crim organitzat".