Alerten de la falta de prevenció contra la radicalització

Diversos experts avisen la comissió d'investigació dels atemptats del 17-A que cal reforçar el sistema educatiu

Toc d'alerta per la falta d'avenços després dels atemptats del 17 d'agost a Barcelona i Cambrils. Si en la primera sessió de compareixences a la comissió d'investigació del 17-A al Parlament van intervenir quatre membres del Govern que van admetre que calia millorar la integració, en la segona sessió –feta aquesta tarda– quatre experts han avisat que, a part de la integració, s'ha de treballar la prevenció contra la radicalització. "No existeix una política de prevenció de l'extremisme violent a Catalunya", ha deixat clar el coordinador d'afers islàmics del Centre d'Informació i Documentació Internacionals a Barcelona (CIDOB), Moussa Bourekba. "Hi ha institucions que prenen mesures, però no estan coordinades ni formen part d'un conjunt coherent", ha afegit. Bourekba ha assegurat que, a Catalunya, els únics actors que dediquen esforços contra la radicalització són els Mossos d'Esquadra amb el protocol de detecció Proderai.

Les conseqüències del 17-A tres mesos després dels atemptats

En aquest punt, la directora de l'àrea del món àrab de l'Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), Lurdes Vidal, ha diferenciat la prevenció de la detecció: "La detecció és més pròpia dels cossos de seguretat. Una altra cosa és la prevenció, que és construir una societat resistent a un fenomen que la vulgui trencar". Per això ha defensat que la prevenció es fa "a llarg termini amb el sistema educatiu", amb uns "currículums reforçats" que expliquin la diversitat i la igualtat "sense que hi hagi divergència entre el que s'ensenya i el que es troba al carrer". Vidal ha recordat que els joves que van cometre els atemptats "havien anat a l'escola i tenien una feina". "Però ¿quina família de Ripoll estava encantada que la seva filla festegés amb un dels nois? Al meu poble, el moro és el moro i això, encara que ens pesi, és així", ha subratllat.

Ripoll, el laboratori del futur model de convivència de Catalunya

En la mateixa comissió, el síndic de greuges, Rafael Ribó, ha apuntat que a Catalunya "el problema número u de les escoles es diu segregació". "Hem d'evitar que es creïn materials de discriminació", ha assegurat Ribó, que ha afegit que això pot suposar "terreny adobat" per a una possible radicalització. En la mateixa línia, Vidal ha apostat per revisar els "dèficits" del sistema escolar i el que passa quan acaba aquest sistema. "No prevenim adequadament la radicalització perquè els municipis i el Govern actuen aïlladament i sense coordinació. S'hauria de tenir un pla d'actuació", ha valorat el catedràtic de ciències polítiques i de l'administració de la Universitat de Barcelona (UB), Joan Anton Mellón. "S'ha d'anar a l'arrel del problema. El més important és parlar d'antiradicalisme, en comptes d'antiterrorisme", ha assegurat Mellón: "És un error pensar que ens enfrontem a la religió".

Els docents rebran formació per detectar alumnes radicalitzats

"Els atemptats del 17-A no formen part de l'islam", ha afirmat la professora emèrita d'estudis àrabs i islàmics de la UB, Dolors Bramon, que ha rebutjat l'accepció de definició de jihad que parla de "guerra encaminada a l'expansió i a la defensa de l'islam". Bramon ha recordat que de les 35 vegades que apareix jihad a l'Alcorà, en 25 ocasions es menciona com un esforç per ser millor persona i en 10 en termes de combat.

Més continguts de