BarcelonaClaustre de l'Institut d'Estudis Catalans. 20 hores. Bufa un airet molt agradable. Hi presenten el llibre What Catalans want . Segons el gran cartell que presideix l'acte és "un llibre per explicar Catalunya al món". Bé, però el cartell diu més coses (recordi que he escrit gran ). Li destaco el màrqueting provocatiu concentrat en la frase "No et compris aquest llibre". Però no pateixi, l'acompanya un aclaridor "compra'l i ajuda'ns a escampar-lo pel món, a fer conèixer la nostra situació, el que volem nosaltres". I és que avui en dia el màrqueting ho és tot.
Davant del cartell, unes 350 persones, sis de les quals cònsols generals, i els senyors Moritz, que van venir acompanyats de tres neveres, tres, plenes dels seus productes. Hi van intervenir Toni Strubell, autor dels textos; Joan Ramon Resina, en representació dels entrevistats d'origen català, i Henry Etinghausen, catedràtic emèrit i representant dels sis catalans "adoptius". Així a l'engròs, van explicar-nos que What Catalans want és el resultat de dos anys de feina en què s'han entrevistat 35 persones. Strubell, després d'avisar-nos que l'únic en anglès no és el títol, llegeix la llista. Parlant de màrqueting... Jordi Pujol, participant en l'acte i entrevistat al llibre, s'autocensura en afirmar: "No trobo afortunat el meu interviu. El que dic és veritat, però s'hauria d'haver compensat". M'imagino que, precisament, per compensar ens explica la pel·lícula El patriota , de Mel Gibson. Literatura i cinema pel mateix preu. Resina assenyala que la premsa internacional tracta el "problema" català amb desconeixement i converteix en negatives les notícies que parlen de nosaltres (falta de màrqueting?). Etinghausen fa una reflexió interessant: fa un any ni Strubell hauria somiat ser diputat independentista, ni Pujol hauria somniat abraçar la fe independentista. La cervesa (parlàvem de màrqueting, oi?) permet als assistents altres reflexions, però fora de programa.
