Només un de cada deu alumnes de FP fa la modalitat dual

BarcelonaEl model de formació professional dual, inspirat en el sistema alemany -en què predomina la formació pràctica en empresa per sobre de la teòrica a l’aula-, es va començar a assajar a Catalunya fa cinc anys. S’ha demostrat com una fórmula vàlida per millorar la perspectiva laboral dels joves -un 70% dels graduats troben una feina en els nou mesos posteriors a acabar els estudis-, però la seva implantació encara és lluny dels estàndards europeus que persegueix el projecte. Avui uns 10.000 alumnes de FP estudien amb la modalitat dual a Catalunya, una xifra que equival al 10% del total de joves que fan ensenyaments professionals.

El departament d’Ensenyament s’ha proposat avançar en el desplegament i duplicar el nombre de places ofertades en FP dual en els pròxims quatre anys, segons va anunciar ahir el secretari de Polítiques Educatives del Govern, Joan Mateo. Per aconseguir les cotes de països europeus, com la mateixa Alemanya, caldria que l’oferta de FP dual arribés al 40% del total de places de FP, la qual cosa implicaria quadruplicar el nombre d’alumnes que la cursen actualment. “En 10 anys hauríem d’arribar als estàndards europeus”, va alertar ahir Mateo.

Per aconseguir l’objectiu, però, caldrà que més empreses s’apuntin a participar en aquesta fórmula, segons va reconèixer el responsable del Govern. Aquí és on entren en joc les cambres de comerç i altres organitzacions empresarials que han d’acostar les empreses a la FP dual. Aquest model es basa en una connexió més directa entre els centres formatius i les empreses perquè els alumnes desenvolupen la major part de la formació al mateix centre de treball i no a les aules. A canvi, i a diferència de la FP tradicional, reben una petita remuneració per la feina.

“El principal handicapque es pot trobar Catalunya per generalitzar el model és la mida de les empreses, que són més petites”, reconeix el vicerector de docència i aprenentatge de la UOC, Carles Sigalés. També destaca que països on està més estesa aquesta fórmula, com Alemanya, no només tenen empreses més grans, sinó també un pes més important de la indústria, que és la que més tendeix a oferir aquest tipus de formació pràctica d’alt valor afegit. “Els serveis, el sector predominant a Catalunya, presenta una alta rotació i uns salaris baixos que poden fer que les empreses no estiguin tan interessades en la formació dual, a banda que hi ha menys marge perquè l’alumne aprengui”, sosté.

Estudiar FP ja és per si sol avui una via amb més bones perspectives a l’hora de trobar feina, segons les conclusions de l’estudi Inserció laboral dels ensenyaments professionals,presentat ahir pel Govern i el Consell General de Cambres de Catalunya. Un 54,6% dels alumnes de FP estaven treballant a jornada completa o bé a temps parcial mentre seguien estudiant en els nou primers mesos posteriors a haver acabat els estudis professionals, ja fossin de grau mitjà o superior. El percentatge d’inserció creix gairebé 20 punts, fins a un 70%, en el cas dels que cursaven estudis de FP dual.

L’altra cara de la moneda, la taxa d’atur, també mostra un horitzó més optimista d’entrada al mercat laboral per als estudiants de FP. Si la taxa d’atur catalana és d’un 15% i la dels joves menors de 25 anys supera un 30% (vegeu gràfic), el percentatge es desploma fins a un 10,62% en el cas dels graduats de FP de grau superior que busquen feina, i encara baixa més, a només un 9%, en els que han fet estudi professionals de grau mitjà.

Menys abandonament escolar

El responsable de Polítiques Educatives va vincular ahir, en part, la millora de les ràtios d’inserció de la FP amb la reducció d’un punt en l’abandonament escolar a Catalunya , fins al 17% l’últim any. Mateo va dir que, malgrat que el mercat laboral remunta i això pot tornar a ser un reclam perquè els joves que acaben l’ensenyament bàsic optin per no seguir formant-se, el fet que l’abandonament no repunti és esperançador. “Sembla que després dels anys de crisi hi ha més consciència de la dificultat de trobar una feina sense una bona formació”, va afegir. I aquí, va dir, la FP hi juga un paper cabdal.

La millora de l’atur, però, ha tingut un impacte indubtable en les probabilitats dels graduats d’ocupar-se. Per això, per primer cop en els últims vuit anys són més els joves que han trobat una feina després de graduar-se -el 54,6%- que no els que han decidit seguir formant-se -51%-. Els percentatges sumen més de 100 perquè l’enquesta divideix els joves en dos blocs -els que treballen i els que es formen- i compta els que combinen una feina i més formació en tots dos blocs.

La feina que troben aquests joves no evita la precarietat, malgrat que millora lleument respecte a fa un any. Més del 60% dels contractes que signen són temporals i prop del 50% dels graduats es mouen en una franja salarial d’entre els 900 euros i els 1.200 euros mensuals.

La formació de FP de disciplines relacionades amb la indústria són les que ofereixen més bones perspectives, tant de contractació indefinida com un sou de partida més alt, segons l’estudi. Per opcions d’ocupar-se, els estudis amb més sortida en la FP de grau mitjà són els relacionats amb la sanitat, els serveis socioculturals i a la comunitat i el transport i manteniment de vehicles. En els estudis de grau superior, tenen més inserció laboral els relacionats amb el turisme, la informàtica i la sanitat.