CRÒNICA

Fabricant taüts sense parar

Una factoria de taüts de Barcelona augmenta la producció per l'increment de morts pel covid

María Carmen Vela treballa en una fàbrica de taüts des de fa vuit anys, però a les seves amistats els explica que és fornera. “És que això dels taüts fa tirar enrere”, comenta per justificar que no digui a què es dedica realment, tot i que assegura que a ella li encanta la seva feina.

S’encarrega del que s’anomena “entapissar el taüt”, és a dir col·locar la funda de roba que cobreix l’interior de la caixa perquè no es vegi la fusta. “És un treball artesanal”, declara mentre n’entapissa un. Fixa la funda manualment amb una pistola de grapes. Clic, clic, clic, clic... sona cada vegada que dispara la pistola, amb una cadència que es fica al cap. La María Carmen diu que en els últims dies evita mirar les notícies. Sí, insisteix, li encanta la seva feina, però la pandèmia va ser massa a la primavera. I ara tem el pitjor: que es torni a repetir.

La fàbrica de taüts Eurocoffin, del grup funerari Mémora, que és a tocar del cementiri de Montjuïc a Barcelona, és una de les tres més importants d’Espanya, ja ha començat a augmentar la producció perquè preveu que la demanda es dispari en les pròximes setmanes si no es frenen els contagis. Aquest cop, justifiquen, no volen que els agafi el toro. La María Carmen és un dels seus 34 operaris –i una de les dues úniques dones a la fàbrica– i explica que a la primavera van haver de treballar cada dia de la setmana: de dilluns a divendres i els caps de setmana, sense parar. Així durant un mes i mig. La fàbrica llavors va triplicar la producció: va passar de fer 70 taüts diaris a fabricar-ne entre 180 i 200.

Acumulació de materials

Ara la producció no arriba a aquelles xifres ni de bon tros, però la fàbrica ha començat ja a fer provisió de matèries primeres, com fusta, vernissos o les fundes de roba que col·loca la María Carmen. “Fem els taüts amb pollancre, pi i cedre, i els nostres proveïdors són fàbriques de fusta que també es dediquen a fer mobles i que van haver de tancar quan es va declarar l’estat d’alarma al març perquè es considerava que no eren un servei essencial”, explica el responsable d’Eurocoffin, Miquel Núñez, per justificar l’obsessió ara d’acumular materials. La fàbrica també ha omplert al màxim els magatzems dels tanatoris que el grup Mémora té a Espanya. Disposa de més de 140 tanatoris, i en cada magatzem hi caben entre 200 i 400 taüts.

A l’interior de la fàbrica el soroll és ensordidor: uns operaris poleixen els taüts, d'altres els donen color amb una pistola de pintura a pressió, d'altres els transporten d’un lloc a un altre amb un toro... El moviment de “caixes” –com ells els anomenen– és incessant. Les ja acabades es concentren al magatzem, que és una mena de magatzem d’Ikea, amb prestatgeries enormes fins al sostre, però on en comptes de mobles es concentren taüts. “N'hi caben fins a mil, però ara no està ple. Ahir va sortir un camió carregat en direcció a Madrid, un altre a Guadalajara, a les illes Canàries...”, comenta Núñez.

“Quan ho veus per primera vegada, resulta xocant tants taüts junts”, diu Joaquín Gironés, que té 60 anys i en fa 44 que treballa a la fàbrica. Va començar als 16. És ebenista i s’encarrega de polir i dels acabats de les caixes. Ell, a diferència de la María Carmen, no amaga a què es dedica i mira les notícies: aquest dijous el departament de Salut va notificar 78 morts per coronavirus a Catalunya, la xifra diària més alta des de començament de maig.