GRAN ESDEVENIMENT

Felip VI avala els Jocs del Mediterrani Tarragona 2017

L’Estat s’hi compromet, però sense concretar encara la seva aportació

La presència del rei d’Espanya, Felip VI, ahir a Tarragona va donar l’empenta definitiva als Jocs del Mediterrani que la ciutat ha d’organitzar l’any 2017. L’excusa oficial era la constitució del comitè d’honor de l’esdeveniment, un organisme simbòlic que presideix ell mateix i del qual també formen part el president del govern espanyol i el de la Generalitat, Artur Mas, entre d’altres. Però la presència al Teatre Tarragona de Felip VI representava molt més que això: el monarca hi anava a escenificar el suport de l’Estat a un esdeveniment que s’impulsa en un moment de poques alegries en els pressupostos públics i, de passada, esvair dubtes sobre si, en aquest context, el projecte és viable.

Aquest era el missatge que va impregnar el discurs del monarca, que va referir-se als Jocs com “un projecte sòlid” i “una oportunitat de generació de llocs de treball, desenvolupament econòmic i projecció internacional”. Felip VI va reconèixer que l’esdeveniment arriba “en un moment difícil”, però va destacar que Tarragona “ha sabut adaptar-se”. Una idea compartida per l’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, que va subratllar: “Tant les seus com les empreses ens hem adaptat al moment complicat que vivim”. També va assegurar que “la renúncia mai ha sigut una opció”. En clau política, el rei va llançar un tímid missatge al procés sobiranista quan va posar Tarragona 2017 com a “exemple” de com “treballant units es poden aconseguir grans fites”, fent referència explícita a “l’estreta col·laboració” entre l’Ajuntament de Tarragona, la Generalitat i l’Estat.

A l’acte hi eren presents nombrosos representants del teixit econòmic, especialment de les empreses que ja formen part del projecte i d’algunes de les que estan en negociacions per sumar-s’hi. Fins ara, Tarragona 2017 compta amb CaixaBank, Repsol i Damm com a patrocinadors principals, amb una aportació d’uns 3 milions d’euros cadascuna. A un nivell inferior, El Corte Inglés i la constructora Comsa Emte. Des de l’organització asseguren que hi ha converses obertes amb diverses empreses i fan un balanç positiu dels compromisos assolits tenint en compte que la campanya per aconseguir patrocinis va començar fa menys d’un any. En aquest sentit, són bàsiques les bonificacions fiscals atorgades per l’Estat, que estableixen que les empreses col·laboradores podran deduir-se un 15% de les aportacions.

Pressupost: 83,5 milions

Tarragona 2017 té, ara mateix, un pressupost de 83,5 milions d’euros. D’aquests, 38 milions corresponen al pressupost operatiu de l’esdeveniment. El repte és que el 76% d’aquesta xifra (uns 30 milions) vingui dels patrocinis, però fins ara només està assegurat aproximadament un terç d’aquest objectiu. Els altres 45 milions del pressupost corresponen a la construcció de noves instal·lacions i a l’adequació de les existents. La joia de la corona és la denominada Anella Mediterrània, un complex situat al barri tarragoní de Campclar que inclou un nou estadi d’atletisme, un nou palau d’esports i un centre aquàtic. L’Anella Mediterrània costarà uns 30 milions d’euros i està previst que les obres comencin abans de l’estiu. Aquests 45 milions d’inversions en infraestructures els aportaran les administracions: Ajuntament, Diputació, Generalitat i l’Estat, que, tot i el suport que representa la visita del rei, encara no ha concretat amb quina xifra s’implicarà.

4.000 esportistes de 24 països i 3.000 llocs de treball

Els Jocs se celebraran del 30 de juny al 9 de juliol del 2017. Hi prendran part uns 4.000 esportistes de 24 països de l’àrea mediterrània, amb 273 proves de 31 esports. L’organització estima que atrauran l’atenció de 150.000 espectadors i generaran uns 3.000 llocs de treball. A més de Tarragona, les activitats s’escamparan a 15 municipis més, la majoria en un radi de 25 quilòmetres, tot i que la competició també arribarà a Barcelona (hípica) i Castelldefels (rem i piragüisme). És el tercer cop que una ciutat de l’Estat els organitza, després que Barcelona els acollís el 1955 i Almeria l’any 2005.

Més continguts de