Fer-se milionari a cop de 'bestseller'
Els autors de bestsellers ingressen cada anys xifres milionàries tot i la crisi del sector del llibre. Els tretze més ben pagats es reparteixen 310 milions de dòlars l'any i el primer, James Patterson, en cobra 84.
Barcelona.La literatura és un gran negoci. O com a mínim ho és per a uns quants afortunats: els pares dels bestsellers . La revista nord-americana Forbes ha publicat la llista dels escriptors que més diners van guanyar gràcies a les seves obres des del maig del 2010 fins a l'abril del 2011. La suma dels guanys dels 13 autors més ben pagats és de 310 milions de dòlars (215 milions d'euros). Tot plegat en un mercat, el dels llibres, en constant contracció des de fa anys.
L'autor nord-americà de novel·les de misteri James Patterson encapçala aquesta llista amb uns rèdits de 84 milions de dòlars (58,2 milions d'euros). El prolífic creador del detectiu Alex Cross, un cop s'ha creat una marca al voltant del seu nom i dels seus personatges, ha trobat la fórmula màgica -i molt simple- per guanyar-se la vida escrivint: publicar molts llibres cada any. N'edita tants que ha de redactar a quatre mans la majoria de les seves novel·les. Patterson va publicar deu llibres durant el període analitzat pels periodistes de Forbes , però va aconseguir fer-ne entrar 20 en la llista dels més venuts. En total, més de deu milions de còpies venudes en format físic i una xifra propera al milió en versions digitals, segons la botiga en línia Amazon.
L'escriptor nord-americà, que es va donar a conèixer amb novel·les de misteri, a més, ha ampliat el seu camp d'acció cap a altres gèneres molt lucratius com la narrativa per a joves, amb sèries de llibres de què Patterson és coautor, com Maximum Ride i Witch & Wizard , que van vendre més d'un milió de còpies l'any passat.
L'èxit empresarial de Patterson, amb una estructura productiva que s'allunya de la creació literària clàssica i imita la producció industrial, és tan lucrativa que ja s'estudia. La Universitat de Harvard imparteix un màster en administració d'empreses en què es prenen de model els seus mecanismes de venda.
Una altra escriptora que es dedica als joves, J. K. Rowling, autora de l'exitosa saga de Harry Potter i líder destacada en l'edició anterior de la llista de Forbes , el 2008, s'ha vist relegada en aquesta ocasió al tretzè lloc amb uns ingressos de cinc milions de dòlars (uns 3,5 milions d'euros); molt per sota dels gairebé 300 milions de dòlars (208 milions d'euros) que va aconseguir fa dos anys. Cal destacar que la llista que elabora Forbes només compta les vendes directes dels llibres i deixa al marge els acords cinematogràfics o de marxandatge, que donen uns rèdits molt importants a la majoria d'aquests autors. A més, en l'últim any no s'ha publicat cap llibre nou de la saga Harry Potter .
Rowling, però, podria canviar aviat de posició a la llista, ja que està a punt de llançar la plataforma per on es podran comprar per primer cop les versions digitals dels llibres del mag adolescent: Pottermore . La web serà l'entrada de l'autora anglesa en el mercat dels e-books , que està en plena eclosió, sobretot al mercat americà, en què l'any passat, d'acord amb la llista de Forbes , es van disparar les vendes en suport digital un 300%.
El segon lloc de la llista, tot i que a molta distància de Patterson, l'ocupa l'autora de novel·la rosa nord-americana Danielle Steel, que, als 64 anys, s'ha convertit en una autèntica icona femenina al seu país amb els seus consultoris sentimentals.
Tanquen els primers llocs de la llista els també autors de novel·la de misteri Stephen King, que va ingressar 28 milions de dòlars (19,5 milions d'euros), i Janet Evanovich (22 milions de dòlars, 15 d'euros). Stephenie Meyer, autora de la saga Crepuscle, ocupa el número cinc entre els escriptors més ben pagats, amb 21 milions de dòlars (14,6 milions d'euros) de facturació en un any, unes dades que li permeten coronar-se com la reina del segment adolescent.
Un sector que es contreu
Les grans xifres que cobren aquests autors contrasten amb el retrocés de les vendes generals del sector, que a Catalunya el 2009 -les últimes dades disponibles- va facturar un 2,2% menys, segons les dades del Gremi d'Editors. I als Estats Units, el principal mercat mundial, les vendes d'edicions de tapa dura, les més lucratives per a les editorials, van facturar un 23% menys durant la primera meitat del 2011.
