INFRAESTRUCTURES
Societat 12/05/2012

Ferrari apunta a València

València vol acollir un parc temàtic de Ferrari, però posa com a condició que el cost sigui zero per als valencians. Els inversors demanen la cessió dels terrenys públics situats al costat del circuit de Xest.

Salvador Almenar
3 min
UN GEGANT VERMELL AL MIG DEL NO-RES El Ferrari World d'Abu Dhabi, una instal·lació de 86.000 metres quadrats, és el parc temàtic cobert més gran del món. Acull restaurants, comerços i atraccions inspirades en les curses, entre les quals la muntanya russa Fórmula Rossa,  la més ràpida del planeta, que arriba als 240 quilòmetres per hora.

VALÈNCIA.El govern valencià està negociant amb inversors estrangers la construcció d'un parc temàtic de l'escuderia italiana Ferrari similar al que ja existeix a Abu Dhabi. Segons les informacions que han transcendit de les converses entre l'executiu d'Alberto Fabra i els inversors, el parc se situaria en una parcel·la d'uns 400.000 metres quadrats al costat del circuit Ricardo Tormo de Xest. La injecció de capital que es necessitaria per fer realitat aquest projecte seria de prop de 1.000 milions d'euros.

La premissa principal de la Generalitat Valenciana és que "no costi ni un euro" als valencians, perquè la delicada situació de les arques públiques fa inviable cofinançar el projecte. Però aquest requisit sembla que ja està salvat i acordat. De la inversió se'n faria càrrec una societat de nova creació participada pel fons d'inversió Alrasoul Ltd -presidit per l'israelià Castro Kathib-, Credit Suisse i Banco Santander. Cadascuna d'aquestes entitats aportaria el 30%, el 60% i el 10%, respectivament, de la inversió total.

L'aportació del govern de Fabra no seria, doncs, monetària. L'administració valenciana seria qui hauria de proporcionar als inversors el sòl per construir el parc i aquesta concessió es faria mitjançant una cessió dels terrenys públics del terme municipal de Xest. La Generalitat Valenciana preveu modificar la legislació per facilitar la implantació de projectes urbanístics d'especial interès per al País Valencià i el de Ferrari podria ser el primer.

De les poques dades confirmades pel vicepresident Ciscar en la roda de premsa d'ahir, en destaca la creació de 2.000 nous llocs de treball directes i indirectes. Preguntat per quan podria començar la construcció del parc i quan estaria acabat, Ciscar es va limitar a contestar que "no hi ha res tancat", encara que la informació avançada per la Cadena SER assegura que, si les negociacions arribessin a bon port, les obres podrien començar al gener i podrien estar acabades el 2015 o el 2016. L'alcaldessa de València, Rita Barberá, va assegurar que la filtració "no és positiva per a la consecució del projecte". Per aquest motiu, Barberá tampoc va voler aportar gaires dades sobre les negociacions que van començar l'expresident Francisco Camps i ella mateixa el 2010 i que, després d'un període estancades, va reprendre Fabra el juliol del 2011.

Ciscar i Barberá van apel·lar a la "prudència" per no espatllar unes negociacions que podrien tenir com a resultat un projecte "molt, molt important". "Dels més importants que pot haver-hi en l'entorn europeu, en un moment d'enorme dificultat, i probablement dels més importants que pugui tenir Espanya i per descomptat València", va afegir Barberá. Ciscar, per la seva part, va assegurar que la possibilitat de situar el parc a Xest significa que "la Comunitat Valenciana segueix sent un important focus d'atracció per als inversors estrangers".

El fantasma dels grans projectes

Les informacions sobre el parc temàtic no han aixecat l'expectació que anys enrere van suscitar l'America's Cup, el Gran Premi de Fórmula 1 o la construcció de Terra Mítica. L'escepticisme sobre la rendibilitat d'aquests grans projectes ha eclipsat el que en un altre moment econòmic hauria estat un esdeveniment de primer ordre. Els deutes que arrossega el parc d'atraccions de Benidorm o l'empresa encarregada d'organitzar el Gran Premi d'Europa -assumida fa poques setmanes per la Generalitat Valenciana- i la deficitària repercussió econòmica de megaconstruccions com els estudis de la Ciutat de la Llum fan dubtar de la idoneïtat del projecte.

El mateix Gran Premi que se celebra en el circuit urbà de València no ha estat un projecte tan rendible com s'esperava. La demostració del fet que no ha tingut la repercussió prevista és que aquest any solament es muntaran 40.000 localitats, quasi 60.000 menys que el primer any, i que se n'està negociant l'alternança amb Catalunya. A més, la Generalitat Valenciana es va veure obligada a comprar l'empresa que abans gestionava el Gran Premi pel preu simbòlic d'un euro. Això sí, assumint el deute de 34 milions que arrossegava.

stats