Ferrmed denuncia 10 anys de retard en les obres del Corredor Mediterrani

Joan Amorós avisa que si el pròxim govern no actua, tallaran les vies

Ferrmed denuncia 10 anys de retard en les obres del Corredor Mediterrani

“Hi ha trams fonamentals com els que uneixen les zones industrials de Tarragona amb Castellbisbal que fa anys que estan licitats i adjudicats però que van saltant dels pressupostos generals d’un any al següent sense executar-se: és el dia de la marmota”. Amb aquest gràfic exemple inspirat en la coneguda pel·lícula protagonitzada per Bill Murray, Atrapat en el temps, il·lustra Joan Amorós, secretari general del lobi empresarial Ferrmed, els retards de l’Estat en la construcció del corredor mediterrani. “No hi ha voluntat política, no hi ha interès, et diuen que sí, que ho estan treballant, però no avancem. És una vergonya”, sentencia Amorós, indignat. Des d’aquesta agrupació d’empreses, cambres de comerç i institucions territorials de les zones que, com Catalunya, es beneficiarien d’aquesta infraestructura, estimen en uns 10 anys el retard que acumula l’Estat en la construcció d’una obra de la qual es va començar a parlar fa més de 15 anys.

El ritme de construcció no es va accelerar, tampoc, des que l’octubre del 2011 la UE va incloure el corredor mediterrani en la xarxa d’infraestructures europees considerades prioritàries, una decisió que comprometia el govern xentral a fer realitat aquesta línia ferroviària en detriment del denominat corredor central. Aquesta era l’opció preferida pels diversos executius de Madrid, “un fantasma que encara hi és i que ha anat apareixent fins i tot després de l’elecció de Brussel·les, tot i que sembla que de mica en mica van entrant en raó i van entenent que Europa ha triat el Mediterrani, no perquè sí, sinó perquè concentra el 50 per cent del PIB espanyol, especialment pel que fa als sectors industrials”, argumenta Amorós. En aquest sentit, aquesta mateixa setmana, el Tribunal de Comptes de la Unió Europea estirava les orelles als estats espanyol i francès pel “rendiment insuficient” i pels retards del corredor mediterrani.

Els punts foscos en l’execució del corredor mediterrani s’estenen per tot el seu traçat. Dins l’Estat, un dels casos més flagrants el trobem d’Almeria cap al sud, fins a Algesires -un port clau per les mercaderies que van o vénen de l’Àfrica-, “on no hi ha pràcticament res fet perquè aposten per vies que travessen Andalusia en lloc de pel corredor”. A Catalunya, a banda de l’esmentat tram Vila-seca - Castellbisbal, encara s’ha d’acabar el que ha d’unir Vandellòs amb Tarragona, on encara hi ha només via única pels dos sentits.

Risc de saturació

Una altra assignatura pendent són els estàndards en diversos trams pel que fa al gàlib, el desnivell o la llargada dels trens insuficients, segons Amorós, que recorda que “aquests factors que són vitals perquè les empreses trobin competitiu el transport pel corredor”.

Amorós posa l’accent també en el fet que “no és només que la construcció de la via central avanci molt a poc a poc, sinó que tampoc es fan les connexions amb els focus d’activitat econòmica que li donen sentit”. Les fàbriques de Seat o Nissan, el port de Tarragona i les zones industrials d’aquesta demarcació i les del Baix Llobregat són alguns dels exemples de connexions pendents. Des de Ferrmed esperen que quan es constitueixi un nou govern a l’Estat “es posin les piles, nomenin un interlocutor i ho tirin endavant de veritat, amb un calendari fiable”, diu Amorós, que avisa: “Si això no passa, els sectors que defensem aquesta infraestructura passarem a l’acció, ho denunciarem davant la Unió Europea i si hem de tallar vies les tallarem”, conclou.

Visibilitzant l'assetjament sexual

Més continguts de

Visibilitzant l'assetjament sexual
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT