Un Homo sapiens s'embolica amb una neandertal. O podria ser al revés, un neandertal amb una Homo sapiens . I com a resultat neix una criatura. Els aparellaments entre les dues espècies van existir i no van ser un fet aïllat. Totes dues van compartir el planeta fa 60.000 anys i quan es van trobar a l'Àsia van començar a sorgir aquestes relacions que van donar lloc a una descendència que va deixar una empremta genètica que ha arribat fins als nostres dies i que es pot veure en la configuració dels euroasiàtics d'avui. De fet, pot explicar que el genoma humà i el del nean dertal comparteixin entre un 1% i un 4% dels gens. I sembla que alguns s'han pogut perpetuar grà cies al fet que aquests fills mestissos naixien amb una configuració genètica més forta en alguns aspectes, la qual cosa els feia més aptes per sobreviure i reproduir-se.
Un sistema immunitari més fort
L'última troballa l'acaben de fer investigadors dels Estats Units, el Regne Unit i el Canadà i la publica la revista Science : les persones que tenen un sistema immunitari més fort i resistent ho han d'agrair, en part, als seus avantpassats, que precisament van ser aquests fills mestissos fruit de la relació entre neandertals i Homo sapiens .
Els descendents d'aquest encreuament tenien un sistema immunitari més fort que els que provenien de parelles d' Homo sapiens , segons conclou l'estudi. I la seva herència genètica -les variants dels gens de l'HLA que defineixen les característiques del sistema immune- avui encara és present en un 50% dels europeus, en un 80% dels asiàtics i en un 95% dels habitants de Papua Nova Guinea. En canvi, no hi és en els africans. Es tracta de persones més ben preparades per fer front als patògens d'aquestes regions, segons l'estudi dirigit per Peter Parham, de la Universitat de Stanford.
També han trobat gens d'una altra espècie amb què els dos ancestres van coexistir, els homínids de Denisova. "L'estudi demostra que els híbrids tenien avantatges selectius", valora Carles Lalueza-Fox, biò leg expert en l'estudi de l'ADN antic a l'Institut de Biologia Evolutiva del CSIC-UPF. "Fins no fa gaire temps s'havia proposat que el contacte entre espècies arcaiques i nosaltres no era rellevant. Ara, però, veiem que no és així, que aquestes variants han acabat seleccionades perquè sí que ho va ser", diu Lalueza-Fox, que coneix molt bé el genoma dels neandertals.
Gràcies a les tècniques per recuperar ADN antic, Lalueza també ha trobat gens implicats en la estructura neuronal a les àrees del cervell implicades en el llenguatge. Per això es creu que els neandertals, i possiblement també altres avantpassats comuns, ja tenien algun tipus de llenguatge. El gen en qüestió es diu FOXP2 i ha estat extret de mostres que provenen d'El Sidrón, el jaciment espanyol on es troben restes més ben conservades.
També un altre estudi de la Universitat de Reading conclou que als neandertals els agradava cantar, fer música i aplaudir per comunicar l'estat anímic. De fet, ja tenien les cordes vocals totalment evolucionades per crear sons.
L'equip de Lalueza també ha analitzat la genètica de les restes d'El Sidrón que indiquen que alguns neandertals eren pèl-rojos.
Recentment s'han trobat els ossos de 12 neandertals que van viure fa uns 49.000 anys: tres dones, tres homes, tres adolescents i tres nens de 8, 5 i 2 anys. "Van morir tots al mateix temps i per canibalisme, els van matar i se'ls van menjar", explica Lalueza. "Aleshores la vida era molt dura", afegeix l'investigador.
De fet, un altre estudi recent publicat a Nature explica l'extinció dels neandertals per la competència directa amb l'home modern. La causa de la seva desaparició ha estat objecte de nombrosos debats cien tífics. Alguns argumenten que va ser pel canvi climàtic. Ara, aquest treball fet amb ossos de més de 400 nean dertals trobats prop de Düsseldorf, a Alemanya, explica que la datació dels registres fòssils no coincideix amb cap dels esdeveniments climàtics extrems que van tenir lloc en l'últim període gla cial. Els investigadors creuen que l' Homo sapiens els van anar desplaçant. Eren poblacions molt petites que van acabar recloses al sud d'Europa. Possiblement les dues espècies van haver de competir directament pels recursos que hi havia o per l'espai. "Els neandertals eren pocs i els Homo sapiens eren grups socials més grans, amb una xarxa social més extensa", explica Lalueza.
La nostra espècie, l' Homo sa piens , va evolucionar a l'Àfrica i va desplaçar el neandertal quan va entrar a Europa fa uns 40.000 anys. L'última evidència de l'existència dels neandertals és a Gibraltar, on van viure les últimes poblacions fa entre 28.000 i 24.000 anys.
El genoma del neandertal
Al maig del 2010 es publicava el genoma del neandertal. El grup de l'Institut Max-Plank d'Antropologia Evolutiva, dirigit per Svante Paabo, va comparar-lo amb el de cinc humans actuals i el resultat va revelar una gran varietat de gens únics. Aquella troballa va permetre definir una altra llista de les regions genòmiques i els gens que no són únics i que poden ser considerats "antiguitats genètiques" en què es poden trobar respostes sobre l'evolució humana.
Els investigadors esperen que la genètica digui fins a quin punt ens assemblem. Quan es va presentar el genoma també es va aclarir quines són les regions genuïnament més sapiens , amb més diferències genètiques i, per tant, possiblement seleccionades evolutivament per avantatjoses. Són regions relacionades amb el desenvolupament mental i cognitiu. Es tracta de gens relacionats també amb malalties com la síndrome de Down, l'esquizofrènia i l'autisme. També hi ha diferències en els gens que afecten el metabolisme energètic i el desenvolupament de l'esquelet i de parts com el crani, la clavícula i les costelles.
L'anàlisi de restes de dents de neandertals ha permès saber que arribaven a la maduresa física als 15 anys, abans que els Homo sapiens , i que l'alletament era més curt.
