Quan “el cafè i les torrades” eren heroïna al Raval

El fiscal demana entre 7 i 8 anys i mig de presó per als 58 membres de la màfia rere els narcopisos

La màfia dominicana que controlava els narcopisos del Raval a través de la violència havia creat un disciplinat i complex "entramat" amb treballadors que es dedicaven "les 24 hores del dia" a ocupar habitatges perquè servissin de supermercat de la droga o de narcopisos, amb una sala habilitada per al consum d'heroïnòmans, o a repartir les substàncies en patinet. Després de dos anys d'investigació, la Fiscalia demana entre 7 i 8 anys i mig de presó per als 58 presumptes integrants de la xarxa, a qui els Mossos ja seguien la pista i que van acabar arrestant en el macrooperatiu Bacar a finals d'octubre de l'any passat.  

Una màfia violenta repartia en patinet la droga dels narcopisos

La Fiscalia vol asseure al banc dels acusats no només els responsables i treballadors dels narcopisos i supermercats de la droga al barri, sinó també un altre grup de traficants, integrat per ciutadans pakistanesos i indis, que són els que s'encarregaven de preparar i subministrar la droga que després es venia al Raval.

Diferents rols

La màfia dominicana havia repartit els supermercats de la droga i narcopisos en sis grups. Cadascuna d'aquestes "cèl·lules", com les anomena la Fiscalia, estaven liderades per un o dos "caps de domicilis", que tenien el "control" sobre una sèrie de pisos, recaptaven els guanys, buscaven nous habitatges per ocupar i s'encarregaven de resoldre els conflictes que hi poguessin haver en cadascun d'ells. Per sota hi havia un segon esglaó de lideratge integrat per cadascun dels responsables dels pisos, "les persones encarregades de controlar la quantitat i la necessitat de droga" de cada immoble en cada moment. Rendien comptes amb els caps de domicilis, però a la vegada exercien el control sobre la resta de treballadors i eren els encarregats "de portar la comptabilitat" del pis que regentaven i "fer arribar" els guanys als líders de la màfia. 

El tercer nivell estava integrat pels treballadors dels diferents pisos, les persones que "en diferents torns que cobrien les 24 hores del dia" s'encarregaven de vendre les drogues als pisos, de controlar que es consumissin en el seu interior –en el cas dels narcopisos– i d'anar a buscar més dosis quan veien que en quedaven poques. Aquests "correus", com també els anomena la Fiscalia, es movien en patinet elèctric i procuraven "anar a buscar les substàncies en petites quantitats". D'aquesta manera, "evitaven" que els poguessin trobar grans quantitats de droga a sobre –així només els podien multar si els agafaven–. Pel mateix motiu, l'organització havia imposat la norma que als pisos s'hi acumulés poca droga, "per evitar que es poguessin trobar grans quantitats en cas d'un escorcoll", encara que això suposés que els treballadors haguessin d'anar contínuament a buscar més dosis per mantenir el negoci.

El primer dels grups de la màfia controlava vuit pisos als carrers Avinyó, Robadors, Joaquim Costa, Carretes, Sant Climent, Valldonzella i Portal Nou, així com una associació cannàbica del barri. El segon grup gestionava sis pisos al carrer Carrestes, Lluna, Valdonzella Sant Climent, Sant Gil i Tallers. El tercer grup portava tres pisos als carrers Robadors, Cera i Sant Climent; mentre que el quart –integrat només per dos membres– portava la gestió de tres immobles dels carrers Sant Gil, Peu de la Creu i Còdols. El cinquè grup controlava els narcopisos del carrer Agustí Duran i Sanpere –desmantellat en un altre operatiu anterior– i Josep Anselm Clavé. El sisè grup portava els pisos dels carrers Sant Rafael, Lancaster, Cera, Margarit i Salvadors. 

El paper "essencial" dels subministradors

Més enllà de l'estructura dels pisos, la Fiscalia dona un paper "essencial" als subministradors de la droga: un grup de nou persones de nacionalitat pakistanesa, índia i dominicana que s'encarregaven de subministrar les drogues als narcopisos i punts de venta del Raval. També en aquest cas hi havia una jerarquia de funcions: el grup estava liderat pel ciutadà pakistanès, que era qui s'encarregava de controlar "la manipulació i preparació" de la droga, juntament amb diversos treballadors. Aquesta persona també "determinava el preu de la venda, el lloc i moment de l'entrega, i era el responsable del cobrament i de la gestió dels treballadors". 

Tant aquest grup com les sis cèl·lules que controlaven els narcopisos del Raval havien creat una sèrie de codis de comunicació per evitar ser descoberts. Segons la Fiscalia feien servir paraules clau, com ara 'blanca', 'tova', 'perico'  i 'coca-cola' per referir-se a la cocaïna. Quan havien de parlar de crac feien servir els termes 'dur', 'tronchi' o 'cronchi'; mentre que a l'heroïna l'anomenaven 'marró', 'negre', 'cervesa', 'cafè' i 'torrada'. També parlaven de "preparar pa" quan volien referir-se a la preparació de la droga i feien servir mesures de contravigilància en les seves "contínues entrades i sortides" per evitar ser descoberts.

El líder del grup de subministradors també controlava un narcopís situat al carrer Jaume Fabra. La preparació de la droga es feia en domicilis del Raval i fora del barri. Per exemple, un dels magatzems controlat per aquesta cèl·lula era a la Via Favència, a Nou Barris. 

Dels 58 arrestats en el conjunt de l'operatiu, disset són a la presó des del moment de la seva detenció, mentre que la resta estan en llibertat amb càrrecs a l'espera del judici, per al qual ara s'haurà de buscar data. La Fiscalia demana que els acusats compleixin la condemna de manera íntegra a la presó, excepte aquelles persones que no tenen papers que acreditin la seva residència legal a l'estat espanyol, per als quals demana l'expulsió.