La Fiscalia demana tres anys de presó per a tres càrrecs de l'Ajuntament de Pineda per expulsar els policies de l'1-O

Després de tres anys d'investigació, els acusa d'un delicte de coaccions

Les dures càrregues policials de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional contra la població l'1 d'octubre de 2017 –que van deixar més d'un miler de ferits, alguns dels quals de gravetat, a les escoles on es votava el referèndum– van provocar una allau de protestes contra els cossos policials. A Pineda de Mar 496 agents de la Policia Nacional van marxar dels dos hotels on estaven allotjats des d'una setmana abans de l'1-O entre la cridòria de la població. La Fiscalia creu que els van expulsar per les coaccions de dos tinents d'alcalde de l'Ajuntament i el cap de la policia local als amos dels establiments. Després de 36 mesos d'investigació, el fiscal demana tres anys de presó per a cadascun d'ells.

Tensió per l'expulsió d'agents de la policia espanyola en hotels de Pineda i Calella

Les setmanes posteriors a la votació, la Fiscalia de Delictes d'Odi va obrir diverses causes a tot Catalunya no només per la possibilitat que la marxa dels policies dels hotels constituís un delicte d'odi, sinó que també ho fos el fet que es debatés sobre l'actuació a les escoles. Finalment, el ministeri públic va descartar aquesta possibilitat, però ha tirat endavant algunes de les querelles presentades perquè hi veu un altre delicte.

En el cas de l'expulsió dels policies allotjats a Pineda, el fiscal subratlla que la primera i el segon tinents d'alcalde de l'Ajuntament –acompanyats d'una altra càrrec d'ERC que ara és aforada al Parlament– i el cap de la policia local es van presentar als hotels a deshores, "sense cita prèvia i, per tant, fora de l'agenda institucional", "per aconseguir l'expulsió dels funcionaris policials" dels establiments.

Investiguen l'expulsió dels policies allotjats en hotels de Pineda de Mar, després de l'1-O

Segon l'escrit de la Fiscalia, els tres càrrecs municipals "s'havien posat d'acord" per "pressionar" els responsables dels hotels i ho van fer "aprofitant-se" de l'"autoritat" que representaven com a càrrecs de l'Ajuntament i cap de la policia local, respectivament. La comitiva la liderava la primera tinent d'alcalde –en absència de l'alcalde del municipi–, però la Fiscalia subratlla que la presència de la resta de càrrecs del consistori va ajudar a "acoquinar" els responsables dels establiments, que finalment van demanar als policies que marxessin.

Amenaça de tancament

Els hotelers van negar les pressions quan van declarar durant la investigació del cas, però la Fiscalia insisteix que ho van fer coaccionats per les autoritats locals. En el seu escrit d'acusació assegura que l'actitud dels dos tinents d'alcalde va ser "desafiant i comminatòria". "Em va dir que si no feia fora els policies em tancaria l'hotel l'endemà i que estaria tancat cinc anys", hauria explicat un dels gerents dels establiments segons l'escrit del fiscal.

Segons el fiscal, una de les raons de l'actuació dels càrrecs públics va ser la d'acontentar "la multitud" de veïns –uns 800 diu el ministeri públic– que protestaven de manera "exagerada" contra la presència dels policies a les portes dels establiments hotelers, mentre els responsables municipals negociaven al seu interior amb la gerència. La cadena hotelera propietària dels establiments no demana cap indemnització pels fets, que ara queden pendents de data de judici.