La patronal demana 10.000 milions extres per a obres clau que estan inacabades

Sánchez Llibre titlla de “vergonya” la falta d’inversió i el volum d’infraestructures aturades l’última dècada

El “full de ruta” de la nova direcció de Foment del Treball passa per actualitzar les infraestructures clau que fa més temps que estan aturades. La patronal catalana de les grans empreses va demanar ahir un esforç addicional d’inversió de 10.000 milions d’euros des d’ara i fins al 2023 per poder posar al dia totes les obres estratègiques inacabades que hi ha al país. “Reclamem aquest impuls econòmic a totes les administracions públiques, a raó de 2.000 milions extres durant els pròxims cinc anys, per poder acabar de construir totes les infraestructures licitades des de fa més de deu o quinze anys”, va dir el president de la patronal, Josep Sánchez Llibre, durant la presentació de l’estudi de l’estat de les infraestructures a Catalunya.

Però Foment del Treball no es queda aquí: també va demanar al conjunt d’administracions (Estat, Generalitat i ajuntaments) que, de manera recurrent, inverteixin 5.000 milions d’euros anuals en infraestructures per combatre la situació de falta d’inversions dels últims deu anys i situar Catalunya, de nou, als nivells d’inversió previs a la crisi. L’increment no és menor: aquestes dades volen dir que la patronal catalana exigeix que la inversió a Catalunya en infraestructures es multipliqui per tres respecte a l’actual (el 2018 es van licitar només 1.671 milions d’euros), per combatre la falta de diners durant l’última dècada.

“Ens hem basat en quins eren els nivells mínims d’inversió de la resta de regions dels països de la Unió Europea”, va explicar Sánchez Llibre, que va detallar que la mitjana d’inversió europea en altres regions similars o fins i tot als lands alemanys és del 2,2% del seu PIB. “Si fem aquest mateix càlcul a Catalunya, ens surt un saldo negatiu, és a dir, un dèficit acumulat, de 28.000 milions d’euros en els últims deu anys”, hi va afegir el president de la patronal.

Però, quines són aquestes obres cabdals que s’arrosseguen sense acabar? Doncs, segons l’estudi de la patronal, la majoria pertanyen a l’Estat. Es tracta d’obres referents a Rodalies (inclosa la llançadora de l’aeroport) o d’altres com l’estació de La Sagrera o el desdoblament de línies de la R3. També el Corredor Mediterrani i tots els seus accessos, tant al port de Barcelona com al de Tarragona, i els subtrams que continuen en obres, s’han modificat o s’han rescindit per redefinicions del projecte. La patronal també exigeix estructures viàries a les quals l’Estat s’havia compromès, com l’accés al port, el Quart Cinturó (la B-40), el corredor entre Tarragona i la Península, la connexió entre l’AP-7 i l’A-2 a Castellbisbal, la que falta entre l’A-2 i la C-32, que també està aturada, i els desdoblaments de la N-II i la N-340 a Girona i Vallirana, respectivament.

Les obres pendents que corresponen a la Generalitat són, sobretot, les que fan referència a les ampliacions del metro de Barcelona i la finalització de la L9 o la L8 de FGC (d’Espanya a Gràcia). Pel que fa a les carreteres, Foment del Treball reclama que es millori la C-17 i que es faci el tercer carril de la C-58 al tram Cerdanyola-Terrassa i les obres de la C-32 del tram Tordera-Blanes-Lloret de Mar. “Aquestes obres són claus, no només per a Catalunya sinó també per a l’economia espanyola”, va matisar ahir Sánchez Llibre.

“Qui contamina, paga”

“La majoria d’aquestes obres pertanyen al ministeri de Foment”, va reconèixer Sánchez Llibre, que va aclarir que, seguint aquesta lògica, el repartiment de l’esforç econòmic d’inversió hauria de ser més gran a l’administració espanyola. Tot i que la patronal no va voler entrar a valorar d’on haurien de sortir tants diners, sí que va insinuar que un cànon mediambiental -quan s’acabi l’actual model de peatges- seria una bona opció: “No és la nostra feina, però estem donant idees, com ara un cànon del tipus qui contamina, paga ”, va deixar caure el vicepresident de Foment, Joaquim Llansó.

“Tot plegat es tracta d’un balanç decebedor que ens genera molts problemes de competitivitat”, va coincidir a valorar la cúpula de Foment del Treball. De les cent infraestructures clau inacabades que la patronal va detectar fa cinc anys, només se n’han acabat quatre, i se n’han afegit onze més que estan a mitges, respecte a fa cinc anys. “El problema no és avui, és d’aquí deu anys -apuntava Llansó-. Si haguéssim tingut el Corredor des del 92, quan es va fer l’AVE a Sevilla, quin PIB tindríem nosaltres avui? Aquesta és la qüestió: el PIB que deixem de generar per la falta d’infraestructures”, va concloure Llansó.

Licitacions prioritàries pendents d’acabar, segons Foment

Estat

  • Rodalies: llançadora a l’aeroport, estació de La Sagrera i desdoblaments de línies (R3).
  • Corredor Mediterrani: els accessos ferroviaris als ports de Barcelona i Tarragona i els subtrams de Castellbisbal-Martorell, Martorell-Vilaseca, Tarragona-Vandellòs i Vandellòs-Castelló.
  • Viàries: accés per carretera al port, la B-40 Abrera-Terrassa, el corredor Tarragona-Península i les connexions entre l’AP-7 i l’A-2 Castellbisbal-Sant Andreu de la Barca i entre l’A-2 i la C-32. També els desdoblaments de la N-II i la N-340 al seu pas per Girona i Vallirana

Generalitat

  • Metro: la lenta ampliació del metro i la finalització de la L9.
  • Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya: la L8 d’Espanya a Gràcia.
  • Viàries: millores de capacitat a la C-17 entre Barcelona i Ripoll, el tercer carril de la C-58 en el tram Cerdanyola-Terrassa i les obres aturades per decisió judicial de la C-32 en el tram Tordera-Blanes-Lloret de Mar.

Més continguts de