Religió

Francesc i Benet XVI ja conviuen al Vaticà

Joseph Ratzinger ha tornat aquest dijous un cop han acabat les obres al monestir de clausura on viurà a partir d'ara, dos mesos després de la renúncia al càrrec

Per primera vegada a la història de l'Església, dos papes conviuen des d'avui al Vaticà, després del retorn, dos mesos després de renunciar al pontificat, de Benet XVI, que viurà a escassos metres de Francesc, tot i que "ocult al món" , segons va dir quan va abandonar el papat.

Joseph Ratzinger, de 86 anys, que vivia des del 28 de febrer –quan va renunciar al papat– en el palau pontifici de Castel Gandolfo, a trenta quilòmetres al sud de Roma, ha sigut rebut personalment per Francesc a les portes del monestir Mater Ecclesiae, que s'alça en els jardins vaticans i que serà la seva residència definitiva.

Benet XVI ara està "feliç" per tornar al Vaticà, on pretén –com ell mateix va dir l'11 de febrer, dia en què va anunciar que renunciaria el 28 del mateix mes– "dedicar-se al servei de l'Església, sobretot amb la pregària", ha explicat el portaveu, Federico Lombardi.

Ratzinger també va prometre quan es va acomiadar dels cardenals "respecte incondicional i obediència al nou Papa", de manera que tots els observadors vaticans, coneixent la seva personalitat i discreció, asseguren que no hi haurà "interferències".

El papa Ratzinger es troba bé de salut, no té cap problema específic, només les xacres típiques de l'edat, segons ha manifestat recentment Lombardi, sortint al pas de les informacions que asseguraven que es troba malalt.

Quan el 23 de març va rebre Francesc a Castel Gandolfo se'l va veure moure's amb certa dificultat, recolzant-se en un bastó, amb la veu més feble i més prim que abans.

"El papa emèrit és un ancià, afeblit per l'edat, però no té cap malaltia", va dir Lombardi.

En aquests dos mesos de papat, Francesc i Benet XVI han parlat en nombroses ocasions per telèfon.

Ratzinger ha tornat al Vaticà una vegada concloses les obres de restauració que s'han efectuat al monestir de clausura, construït fa vint anys per desig de Joan Pau II, de quatre plantes (ell s'allotjarà a la primera), que va allotjar al llarg dels anys monges clarisses, carmelites descalces, benedictines i germanes de la Visitació.