Publicitat
Publicitat

Guillem Martínez: "Ni CDC ni ERC tenen un projecte independentista seriós"

Periodista i escriptor, es va fer conegut pels seus articles sobre el Barça a ‘El País’, però en el que realment treballava era en el desmuntatge dels mites que suporten el relat cultural de la Transició. Ara tampoc es creu que el procés sobiranista vagi de debò

Guillem Martínez (Cerdanyola, 1967) és un gran escèptic i se sent especialment còmode anant a la contra, sigui parlant de futbol o de política. Per això disfruta explicant que després d’una exhaustiva investigació i de parlar amb molta gent (segons ell, la gent que sap de veritat de què va això, com ara Alfons López Tena) ha arribat a la conclusió que el procés sobiranista és una gran mentida orquestrada pels polítics. Aquesta és la tesi de La gran ilusión. Mito y realidad del proceso indepe (Debate). Després de fer-se un nom com a cronista i articulista a El País, ara el podem llegir al digital Ctxt.

El seu llibre és una visió crítica del procés però no des d’un punt de vista espanyolista. Això per si mateix ja és una originalitat.

El que he volgut és fiscalitzar la part pròpiament governamental del procés. De la mateixa manera que si el Govern diu que fa polítiques antiatur s’ha de comprovar si les fa de veritat, com que afirma que fa un procés d’autodeterminació he volgut veure si és així.

I la conclusió quina és?

Que no. Absolutament. I això em fa sentir molt estrany perquè no hi ha cap mitjà ni periodista que digui això, ni a Catalunya ni a Espanya. El procés és aire. Per exemple, em sobta molt que el procés es faci amb partits no independentistes.

Com ara CDC?

I ERC. Esquerra ho és nominalment, però no té un projecte independentista seriós ni una cultura independentista més enllà de la declarativa. Però el més estrany del procés és que es fa amb un partit del règim del 78, com és CDC.

La tesi del seu llibre és que el procés ha servit, precisament, per salvar el règim del 78.

Sí, el procés ha salvat el partit del règim, que és CDC, i que hauria d’haver desaparegut. Els partits de la Transició estan desapareixent, costa fer-se’n a la idea veient el PP, però en pocs anys ha perdut milions de vots. L’únic que els aguanta és que l’electorat espanyol vota identitat, vota bandera. I això és una assegurança de vida. Però han de desaparèixer.

Però el procés s’ha carregat Unió, ha minimitzat el PSC i CDC ha sigut substituïda pel PDECat.

No, Unió era una cosa parareal que hi havia a la política catalana, però CDC ha aconseguit, amb el procés, una nova vida que no li pertocava.

Un partit pot desaparèixer però els electorats perduren. Els electors convergents existeixen.

Sempre hi ha hagut un catalanisme conservador, però la Lliga va desaparèixer amb la República. I CDC era una peça clau d’un règim, i no entenc que no hagi desaparegut. El règim del 78 va desaparèixer amb la reforma exprés de la Constitució.

Quan expliques aquesta tesi a Madrid, què et diuen?

Flipen tant com aquí. I hi estic molt acostumat. Però és més difícil criticar el procés aquí, on la gent té síndrome d’Estocolm. Però jo vull fer entendre que jo critico el procés, el processisme, no l’independentisme. El processisme té una lògica que no necessàriament és independentista. Però bé, jo abans era filoetarra i ara em diuen unionista...

Com es veu a fora el procés?

A fora es llegeix en forma de postveritat. Una falsa forma de recuperació de sobirania en la línia de Trump i el Brexit, només nominal.

I com creus que acabarà tot?

En una anàlisi cultural, no té per què passar res. El referèndum no se celebrarà, o almenys no s’ha fet res realment seriós per fer-lo. I en tot cas serà un referèndum de consum intern, però -i aquí hi ha l’enigma- amb una sorpresa: haurà de ser amb una escenografia que obri la porta a un altre cicle de processisme. Fixa’t que els dirigents catalans han despolititzat els judicis del 9-N perquè han dit que no van desobeir. Jo vaig ser insubmís, i quan anaves a un judici et declaraves culpable. Això és un indici. Segurament hi haurà un gest de desobediència teatral, i ocuparà portades i tertúlies, però no passarà res.

Com ho ha fet Rajoy?

Rajoy ha fet una cosa molt plausible, que és no fer res, perquè ell sabia a través de Mas que això era una partida de pòquer per aconseguir dues coses que jo crec que acabaran arribant: el pacte fiscal i el reconeixement com a nació.

I Espanya està en condicions d’oferir-ho, això?

Sí, hi ha el problema de la sobirania, que és una cosa que ve de la Restauració. Espanya està congelada des de llavors. Però es buscarà la manera. Està més que assumit.

Estàs a favor del referèndum?

Sí, absolutament.

I què votaries?

No ho sé. Però fixa’t. Jo soc català. I la nostra originalitat és no tenir estat. I jo em sento molt còmode no tenint estat. No soc espanyol, i en tinc la prova, perquè tinc una altra nacionalitat. I jo em sento molt còmode en una societat que històricament ha estat en fricció amb l’Estat. I aquest és el meu país: la fricció contra l’Estat. Dit això, si un procés d’independència pot ajudar a acabar amb un règim maligne com el del 78, la meva col·laboració serà absoluta.

Visibilitzant l'assetjament sexual

Més continguts de