Gairebé la meitat dels jueus espanyols han patit algun tipus d'assetjament els últims cinc anys

A Europa, nou de cada deu perceben un augment de l'antisemitisme durant el mateix període

L'antisemitisme ha augmentat a Europa els últims cinc anys. Així ho perceben la gran majoria dels jueus que viuen a Europa (89%). Això es tradueix en una preocupació per la seva seguretat personal i, fins i tot, en el fet que gairebé quatre de cada deu s'hagin plantejat marxar del país d'Europa on s'han criat. Espanya és un dels dotze països on l'Agència Europea pels Drets Humans ha dut a terme una enquesta a la comunitat jueva. Les xifres també són elevades a l'Estat. Un 78% dels jueus perceben un augment de l'antisemitisme i un 46% asseguren haver patit algun tipus d'assetjament els últims cinc anys. Al conjunt de la UE, aquest percentatge és lleugerament més baix (39%). 

En total s'han entrevistat 16.395 persones que es declaren jueves i que tenen més de 16 anys a Àustria, Bèlgica, Dinamarca, França, Alemanya, Hongria, Itàlia, els Països Baixos, Polònia, Espanya, Suècia i el Regne Unit, perquè aquests països acumulen el 96% dels jueus que viuen a Europa. Davant aquest fet, el vicepresident primer de la Comissió Europea, Frans Timmermans, ha assegurat que està "molt preocupat pel creixement de l'antisemitisme" i creu que "cal combatre'l de manera col·lectiva perquè la comunitat jueva se senti segura a Europa". En la mateixa direcció ha anat la comissària de Justícia, Consumidors i Igualtat de Gènere, Vera Jourová, que ha assegurat que "70 anys després de l'Holocaust" està "molt trista" per les dades i ha insistit que la comunitat jueva "hauria de poder sentir-se segura a Europa, tant pel carrer com a internet". 

Aquesta última afirmació ve donada perquè en l'enquesta es mostra l'esfera d'internet com un dels ambients on l'antisemitisme ha augmentat més. L'enquesta mostra que el 89% dels enquestats ho detecten com a "molt problemàtic" a internet i a les xarxes socials. Als espais públics, el percentatge queda en un 73%. En els mitjans s'arriba al 71% i en la vida política en un 70%. A més, quan les persones enquestades responen sobre quan reben comentaris discriminatoris, el 80% asseguren que se'ls troben de manera més comuna a internet.

Els resultats mostren un augment de l'antisemitisme arreu de la UE, però en alguns països les xifres són encara més preocupants. 



Com es pot observar al gràfic, Hongria, Polònia i Àustria, justament els països que recentment han demostrat posicions contràries a la immigració i als col·lectius minoritaris, és on més ha augmentat i amb més intensitat aquesta percepció els últims cinc anys. En el cas d'haver patit algun tipus d'assetjament, a Espanya el percentatge de jueus que diuen haver-ho patit és del 46% els últims cinc anys. Un percentatge més elevat que a Hongria (35%) i més baix que a Polònia (45%). Està superada per Dinamarca (52%) i Bèlgica (51%)

De quins tipus d'assetjament es tracta? Doncs els que han respost de manera afirmativa han d'haver patit com a mínim una vegada una de les següents formes d'assetjament: haver rebut missatges de text, correus o trucades ofensius o amenaçadors; haver-los perseguit o esperat de manera amenaçadora, haver rebut comentaris amenaçadors en persona; haver rebut gestos ofensius o mirades inapropiades; que s'hagin publicat comentaris o publicacions inapropiades a internet i xarxes socials. 

En la majoria de casos, però, les persones que reben aquestes formes d'assetjament no fan cap mena de denúncia. Ni tan sols en els casos més greus. El 79% asseguren no haver-ho denunciat mai, un percentatge que és del 85% a Espanya. Aquest clima també produeix que gairebé un terç dels jueus evitin portar símbols o roba que els defineixi com a tal per no patir cap d'aquests tipus d'assetjaments.