MEDI AMBIENT

Gavians i bernats: combats sense treva al cel de Barcelona

“Tenim el ‘National Geographic’ en directe”, diuen els ornitòlegs

Coloms i cotorres són les víctimes, i falcons i gavians, els botxins. Aquest és el retrat clàssic a la ciutat de Barcelona en qüestió d’ocells, alimentat per l’escena cada cop més habitual de veure com un gavià es cruspeix un colom en directe, sense cap tipus de pudor. Ara bé, la situació no és tan simple, i el plomatge gris del bernat pescaire emergeix en una lluita natural en què, com succeeix en qualsevol ecosistema, els depredadors persegueixen i les preses miren d’escapolir-se.

Seguint aquest patró, tot i que a vegades no ho sembli, al cel de Barcelona s’hi pot veure un combat peculiar. Hi juguen moltes espècies -també merles, garses o tórtores-, però per una qüestió de mida els gavians argentats i els bernats pescaires són els reis. No és comparable amb els enfrontaments aeris que durant la Segona Guerra Mundial van protagonitzar la RAF britànica i la Luftwaffe alemanya, però tots dos s’empaiten, i no és amb la voluntat de fer-se amics. “La natura a Barcelona viu en constant activitat. Tenim el National Geographic en directe!”, exclama Josep Garcia. Sap de què parla. És treballador del Zoo de Barcelona i un dels principals experts en bernats del món. De fet, segueix des de fa anys la colònia urbana més gran a Europa d’aquest ocell, que es va establir al Parc de la Ciutadella l’any 1974. A hores d’ara, aquest indret suma uns 120 nius i, en part per la millora de l’estat ambiental dels rius urbans -on és habitual veure’ls pescar- i en part per la disponibilitat de menjar que hi ha al zoo, alguns d’aquests ocells no migren i viuen als arbres del parc durant tot l’any.

“La disponibilitat d’aliment marca el caràcter residencial dels bernats”, apunta Garcia, i és que la colònia de la Ciutadella és especialment productiva, amb dues postes d’ous viables a l’any que van fer que fins al 1992 fos l’únic centre reproductor de l’espècie a Catalunya, el punt des d’on s’ha anat instal·lant en altres zones humides del país. “El procés d’expansió és lent. Es podria dir que està acabant el seu procés de consolidació com a espècie reproductora”, afegeix l’expert. Veure el vol dels bernats camí del Besòs o del Llobregat, per tant, és habitual. No ho és tant el comportament que va descriure Garcia l’any 2006 a la Revista Catalana d’Ornitologia, en la qual documentava el primer cas de depredació sobre pollets de cotorra. Garcia creu que tot va començar amb un intent de robar branquillons d’un niu, perquè els bernats són una espècie molt oportunista, però la realitat és que la dieta dels bernats, principalment piscívora però que també inclou petits vertebrats com granotes o pollets d’ànecs, en el cas de Barcelona també compta amb un ingredient nou: les cotorres. Ara bé, que els adults mengin de tot no vol dir que els pollets de bernats estiguin lliures de perill, perquè el mateix Garcia explica que rates i gavians són capaços de menjar-se’ls si en tenen ocasió.

Espècies coetànies

És precisament amb l’aparició del gavià argentat -molt semblant a la gavina però amb les potes grogues- que la qüestió es complica. L’espècie és coetània als bernats, i la primera constància d’un niu a la ciutat és del 1975. Cinc anys més tard van fer la primera posta en un edifici i a hores d’ara són fàcils de trobar a tot arreu, atents fins i tot als entrepans que abandonen els escolars.

“S’intueix una relació poc amistosa entre dos titans. L’agressiu gavià i l’hàbil camallarga armat d’un poderós arpó”, diu Garcia. Els gavians també acostumen a criar en colònies i a actuar en grup. Competeixen amb el bernat pels peixos, tot i que a les ciutats també han après a capturar coloms, i les deixalles dels abocadors són una de les seves fonts principals de menjar. No hi ha dades dels atacs que els gavians fan contra els bernats, o si els bernats també han après a depredar pollets de gavià, però al cel de Barcelona lliuren la seva particular batalla. “Veure-ho no és freqüent, però no és una conducta nova ni inusal”, explica Sergi Garcia, president de l’entitat ornitològica Galanthus. “Són volades amenaçadores amb la intenció que la víctima deixi anar la presa que hagi pescat”, afegeix, però no és l’únic motiu, i pot ser que aquestes passades constants per relleus que fan redreçar el rumb a qualsevol bernat només busquin protegir una zona de cria concreta. És el mateix comportament que fan altres espècies com els estornells o les garses davant d’un depredador.

És una “escena salvatge urbana” entre dos ocells de grans dimensions fàcils de distingir des de lluny, afegeix el president de Galanthus. Ara bé, “no hi ha una guerra unilateral entre gavians i bernats”, aclareix Garcia. “Més aviat es tracta d’una contínua lluita coral amb diverses espècies implicades. El que es descuidi pot quedar-se sense niu o bé patir un atac sobre els pollets”, afegeix. Per veure-ho potser l’únic que cal és elevar una mica més la vista cap al cel.

Més continguts de