La Generalitat va atendre un 51% més de menors víctimes de delictes sexuals el 2018

Les Oficines d'Atenció a la Víctima (OAV) del departament de Justícia van atendre 12.000 persones el 2018. D'aquestes, 269 eren menors víctimes de delictes contra la llibertat sexual, com ara abusos, agressions, assetjaments, exhibicions i provocacions, a més de pornografia i prostitució. La xifra és un 51% més alta que la d'un any abans, quan les mateixes oficines van atendre 178 víctimes menors d'edat per aquests delictes.

De les prop de 270 víctimes del 2018, 199 (un 73,9%) eren nenes o noies i 70 eren nens o nois. Per edats, 13 eren menors de sis anys, 25 tenien entre sis i deu anys, 137 –la meitat del total– tenien entre onze i quinze anys i 94 tenien setze o disset anys. La cap de l'Àrea de Reparació i Atenció a la Víctima, Lídia Serratusell, ha explicat a l'ACN que en els últims anys s'han incrementat les víctimes menors de delictes sexuals que els arriben, gràcies en part a la conscienciació ciutadana i al fet que cada cop la gent coneix més les OAV.

"Així com la violència de gènere era molt de l'àmbit privat i a partir de la llei integral va passar a ser de l'àmbit públic, en el cas dels abusos sexuals en l'àmbit familiar també ha passat això mateix", explica Serratusell. Les campanyes com el #MeToo o els escàndols en col·legis religiosos "fan que la gent s'adoni que allò no es pot tapar i s'ha de denunciar; la gent està més empoderada, i els mitjans hi ajuden". De fet, els arriben les víctimes des de la Fiscalia de Menors, la DGAIA, els serveis socials especialitzats, els Mossos d'Esquadra o les entitats que ajuden aquestes víctimes. "I no cal denúncia prèvia", afegeix.

"Atenem [les víctimes] abans, durant i després del judici, tot el temps que requereixin; volem veure la demanda i les seves necessitats; que pugui fer la recuperació, si pot ser en la seva comunitat o població de residència; no marquem el temps, qui el marca és la víctima", explica. De fet, hi ha víctimes ateses des de l'any 2000, no de forma continuada, però sí puntualment, quan ho necessiten, tenen algun dubte o algun problema, com ara haver de tornar a declarar o recórrer la sentència de l'agressor.

Els professionals de les OAV no posen en qüestió la versió de la víctima, ni valoren les connotacions penals del cas, sinó que simplement intenten acompanyar-la, explicar-li tot el procediment judicial i assessorar-la jurídicament, a més de fer-li una atenció terapèutica intensiva, d'uns nou mesos al principi, i derivar-la després als serveis socials, als serveis de salut mental públics o a entitats que ajuden aquestes víctimes.

De fet, les OAV també tramiten les minses ajudes econòmiques que reben algunes víctimes i són el punt de coordinació de les ordres de protecció cap a les víctimes, així com les responsables d'informar-les sobre la situació processal i penitenciària dels agressors. Intenten sempre que les víctimes tinguin un sol professional de referència, i, a més de les trobades presencials, tenen moltes converses telefòniques perquè la víctima no s'hagi de desplaçar. En el cas dels menors, normalment els tutors legals estan presents a les entrevistes, excepte en casos d'adolescents que prefereixen explicar els delictes sexuals patits amb més intimitat i s'aconsella que els familiars no hi siguin.

Coordinació amb els Mossos

Serratusell explica que qualsevol persona que se senti víctima pot acudir a les OAV, presents a les quatre capitals de demarcació i a Tortosa. Aquestes oficines es coordinen amb els Grups d'Atenció a la Víctima (GAV) dels Mossos d'Esquadra, que fan una protecció de les víctimes més física, i fan la valoració del risc, sobretot en violència masclista, contra la llibertat sexual i d'ancians. Els GAV també comuniquen a les OAV si detecten un menor vulnerable o maltractat i localitzen les víctimes a qui les OAV han de comunicar alguna cosa.

D'altra banda, la conselleria de Justícia també compta amb els Equips d'Assessorament Tècnic i Penal (EATP), que donen resposta a allò que la fiscalia o el jutge els demana, com ara l'anomenada prova preconstituïda, que consisteix en una declaració del menor explicant els delictes sexuals que ha patit, declaració que es fa en presència de personal especialitzat, que es grava i que es pot reproduir en el judici perquè el menor no hagi de tornar a declarar, cosa que evita la revictimització.

De fet, els jutges cada cop demanen més la col·laboració de les OAV i els EATP, perquè l'Estatut de la Víctima així ho indica. A finals dels anys 90 i principis del segle XXI, els jutges volien prendre declaració a les víctimes menors ells mateixos i els feien les preguntes en persona. No veien clar que els funcionaris de les OAV o els EATP acompanyessin les víctimes als judicis. "Ara ho veuen com una cosa que no poden fer per si sols, i cada cop hi ha més demanda" dels jutges a les OAV i els EATP perquè ajudin les víctimes. Quan les víctimes fan catorze anys, com que ja són imputables legalment i han de dir la veritat, els jutges són més reticents al fet que declarin només davant de psicòlegs o altres professionals.