Retornar la fauna natural del riu Besòs costarà dos o tres anys

L'episodi de contaminació i el fort temporal del gener han reduït el volum de peixos i aus

La fauna del riu Besòs necessitarà entre dos i tres anys per recuperar-se. Aquesta és la conclusió a la qual ha arribat la Generalitat després de fer un estudi de la població d'aus i peixos que hi ha actualment al riu, que al desembre es va veure afectat per un abocament de dissolvents –fruit d'un incendi en una empresa a Montornès del Vallès– i més tard, al gener, va patir els efectes del temporal Glòria. Al seu mostreig, el departament d'Agricultura constata una davallada general de la fauna, però també subratlla que hi ha "prou" exemplars que han sobreviscut, fet que permetrà que l'ecosistema es recuperi en menys de tres anys. 

L'incendi i el posterior abocament de residus tòxics al riu van fer que l'Agència Catalana de l'Aigua  (ACA) declarés l'emergència a la zona el 12 de desembre. Aquest episodi de contaminació va fer reviure els pitjors records dels biòlegs sobre el Besòs, que fa 30 anys era el riu més contaminat d'Europa i encara batalla per recuperar-se. "És com tornar momentàniament als anys 80", lamentava al desembre el veterinari i expert David Perpiñán, que certificava la mort d'exemplars de carpes, bagres i anguiles. Ja aleshores, aquest veterinari advertia que l'ecosistema del del Besòs és "molt delicat" i que els últims anys havia fet grans avenços i millores que podien quedar esborrats.

El greu impacte en la biodiversitat que trunca les millores ambientals al Besòs

Un mes després de l'incendi, el temporal va acabar de trastocar aquesta mateixa zona. El Glòria va tenir un impacte brutal sobre el cabdal del Besòs, que va passar dels 3 metres cúbics als 500 en només tres dies, segons els registres de l'estació de Santa Coloma de Gramenet. 

Ara els mostrejos han permès confirmar que, tot i que efectivament la fauna ha minvat en general, ara mateix als trams afectats hi ha aproximadament la mateixa diversitat de peixos –anguiles, llopets comuns, barbs de muntanya, bagres i carpes– que a la resta del curs del riu i que cap d'ells ha desaparegut per l'abocament de residus tòxics o per les pluges torrencials.

Pel que fa a les aus hivernals, el cens es va fer a mitjans de gener, és a dir, després de l'abocament de dissolvents però abans del temporal. L'estudi va detectar un total de 35 espècies diferents, com l'ànec collverd, la polla d'aigua, les gavines o els coloms roquers, però també va constatar que hi ha menys exemplars que altres anys aigües avall de la zona on es va produir el desastre ecològic fruit de l'incendi. Segons el departament, es tracta d'un efecte rebot: hi ha menys aus perquè hi ha menys fauna piscícola, que els serveix d'aliment.

L'esperança: els afluents

L'informe també conclou que, malgrat els efectes evidents de la contaminació i el temporal, la recuperació de la fauna es podria accelerar gràcies a les altes densitats dels afluents del Besòs, que podrien transportar de manera natural nous exemplars riu avall. A més, els estudis del departament d'Agricultura ressalten que els efectes de l'episodi de contaminació i els del temporal van ser semblants, sense poder determinar quins van danyar més l'ecosistema.