La Generalitat haurà d'indemnitzar amb 6.000 euros un menor estranger

Les proves d'edat van determinar que era adult malgrat que el seu passaport deia el contrari

Revés judicial a la direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) per les proves de determinació d'edat. La conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies, de la qual depèn, haurà d'indemnitzar amb 6.000 euros un noi de Ghana que va arribar sol a Catalunya amb 16 anys i a qui les autoritats li van fer les proves del canell per determinar-ne l'edat malgrat que el noi tenia el passaport en regla que certificava que encara no havia complert els 18.

Aquesta prova (un examen radiològic d'ossos i dentadura basat en paràmetres occidentals) va concloure “erròniament” que Nurudeen Shaibo tenia més de 18 anys i no pas 16, com assegurava el seu passaport. En conseqüència, la Generalitat va tancar el seu expedient i va deixar-lo fora del sistema de protecció quan, en realitat, encara era menor i per tant hi tenia dret. Segons ha pogut saber l'ARA, després d'un llarg periple judicial el 28 de novembre el Tribunal Suprem va desestimar l'últim recurs de la Generalitat i va refermar, per tant, la sentència anterior que obligava el Govern a indemnitzar el noi per danys morals.

La decisió del Suprem no crea jurisprudència però sí un "precedent important"

És la primera sentència d'aquesta mena contra la Generalitat que surt a la llum i podria crear un “precedent important” per a altres casos, segons l'advocat del noi, Albert Parés. Preguntada per aquest diari, la conselleria ha admès que tenia constància de la decisió judicial i ha confirmat que es tractava d'una decisió ferma que ja no es podia recórrer. Fonts de la conselleria subratllaven, amb tot, que hi havia “força sentències anteriors” que els donaven la raó en casos semblants.

“Si haig d’anar al carrer no sé com podré sobreviure”

Tot i posar punt final al periple judicial, el Suprem no entra a valorar què va passar exactament (només desestima el recurs). Així, la decisió no crea jurisprudència per a altres casos futurs però, segons els advocats consultats, sí que representa un “precedent” que obre la porta a un altre camí possible per a tots els casos que estan en marxa de menors estrangers a qui se'ls han fet les polèmiques proves de determinació d'edat.

El passaport, un document ignorat

Tal com recullen aquesta última sentència i els recursos posteriors, als quals ha tingut accés aquest diari, els fets del Nurudeen es remunten al 2009, al Govern del tripartit. Com molts altres nois que fan aquest viatge, el Nurudeen va arribar a Espanya després de creuar l'estret de Gibraltar i, dos mesos després, va acabar a Catalunya. 

Després de voltar durant tres dies per Barcelona es va presentar voluntàriament a una comissaria, amb el passaport. Va entrar al sistema de protecció però les autoritats (Generalitat i Fiscalia) van considerar que calia tornar a comprovar-ne l'edat. Per això, després que les proves determinessin “erròniament” que era major d'edat, va quedar fora del sistema i desprotegit. La DGAIA el va derivar cap a la Creu Roja, com a immigrant il·legal. 

"[El passaport] no és qüestionable sense una justificació raonable"

Tribunal Suprem

“El cas va anar a judici el 2013, a un jutjat de primera instància, i es va perdre”, recorda Parés, que a més del lletrat del noi és també es director de l'Associació Noves Vies. El 2014 van posar un recurs, però l'Audiència Provincial de Barcelona també el va tombar. Finalment, la sala primera del Tribunal Suprem va acceptar el recurs i, el 2015, en va estimar una part recordant que, quan hi ha existència d'un passaport o document d'identitat, “l'immigrant no pot ser considerat un indocumentat per sotmetre'l a proves complementàries de determinació d'edat”, sobretot si es disposa “d'un passaport vàlid”.

Detecten més menors que mai al CIE de la Zona Franca aquest 2018

De fet, en unes quantes sentències anteriors que sí que han creat jurisprudència, el Suprem ja havia deixat clar que el document “no és qüestionable sense una justificació raonable” i, en cas que es consideri fals, cal exposar clarament les raons per les quals es considera que el passaport no és fiable. “No es pot dir que un passaport és fals sense demostrar-ho”, insisteix Parés: “Cal documentar-ho i això no va passar en aquest cas”, defensa.

Unes proves polèmiques

Les proves de determinació d'edat es continuen fent a Catalunya. De fet, segons dades de la Fiscalia de Barcelona, un 83% dels joves que van ser sotmesos a aquest examen l'any passat van ser classificats com a menors: 968 nois i noies d'un total de 1.164 a qui es va fer la prova. Segons Parés, la decisió del Suprem d'aquesta vegada obre una nova via per als casos que actualment estan en marxa. “Les proves de determinació d'edat es continuen fent”, assegura Parés, que manté que no en tots els casos són correctes: “En els últims trenta dies, jo mateix he portat a judici com a mínim quatre casos més com el del Nurudeen”, assegura.

Fonts de la conselleria diuen que no tenen comptabilitzats casos semblants i tampoc concreten si hi ha sentències anteriors contra l'administració per aquesta mateixa qüestió. “Ara mateix no disposem de les xifres exactes, hauríem de fer recerca en els milers d'expedients”, defensen des de la conselleria.

Paral·lelament, el Nurudeen va fer el seu camí. Entre judicis i recursos, la justícia ha trigat sis anys a resoldre el seu cas, però ell no ha perdut el temps. Tot sol va aconseguir una xarxa d'amics i un contracte de feina. Ara, amb 26 anys, treballa de cuiner a Sabadell i té tots els papers en regla.

Els 'menes', més enllà dels estigmes