La Generalitat no rebaixarà un 30% les taxes universitàries

Universitats introduirà beques salari i abaixarà preus segons la renda si hi ha pressupostos
 

Rebaixar un 30% totes les taxes universitàries –tal com reclama una moció aprovada pel Parlament– no només "no corregeix la inequitat del sistema" sinó que "afavoreix les franges econòmicament més fortes". Per això el Govern no aplicarà una rebaixa lineal de les taxes sinó que, si hi ha pressupostos, es reduiran en un grup concret d'alumnes segons la seva renda familiar. Així ho ha confirmat el secretari d'Universitats, Francesc Xavier Grau, en una trobada amb periodistes en què ha afirmat que la iniciativa legislativa popular (ILP) per regular per llei la rebaixa d'aquestes taxes "no és correcta" perquè si es baixen els impostos per a totes les rendes es facilita "la desigualtat en l'accés". 

Després d'apujar un 66% les taxes universitàries el 2012, el Govern va impulsar les beques Equitat, un programa que funciona per nivells en funció de la renda familiar, de manera que se subvencionava una part de la matrícula als estudiants que ho necessitaven més. Segons el Govern, rebaixar les taxes un 30% a tots els estudiants costaria 60 milions d'euros, cosa que posaria en risc aquestes beques, que ara garanteixen l'accés a tots els alumnes.

Així, es planteja reforçar econòmicament els estudiants més vulnerables: les vies per fer-ho són augmentar les beques Equitat als alumnes amb una renda familiar que no superi els 50.000 euros anuals (per a famílies de quatre membres) –els nivells 3, 4 i 5 de l'IRPF–; introduir les beques salari, tal com Grau va avançar en una entrevista a l'ARA, i reduir els preus de màster al que ara tenen els graus de tipus C, els més cars.

Ara bé, aquestes iniciatives, que costarien un milió d'euros, 10 milions i 4,5 respectivament, estan condicionades a l'aprovació d'uns nous pressupostos. A més, Grau ha explicat que només s'aplicaran si el departament pot comptar amb els 42 milions que es necessiten només per eliminar el dèficit estructural que ara tenen les universitats, una partida que s'espera cobrir encara que no hi hagi nous comptes.

Això vol dir que, en el millor dels casos, els 42 primers milions addicionals que es preveuen per a Universitats aniran només a cobrir aquest dèficit, i la resta –fins a 72, segons calcula Grau– es dividiran entre la política de taxes i els programes per contractar joves investigadors. Aquesta partida seria de 15 milions i permetria 600 nous contractes. En un escenari de pròrroga, la política de beques no es podrà tirar endavant, mentre que les iniciatives per rejovenir les plantilles només rebrien 3,5 milions, l'equivalent a 175 contractacions.  

A llarg termini, Grau ha situat el Pacte per la Societat del Coneixement com el mecanisme clau per al sector. En aquesta línia, es vol articular la llei de la ciència, que doti d'un marc legal comú les diferents institucions que ara treballen per generar coneixement. Grau creu que una "necessitat de país" com aquesta no s'hauria d'interrompre en cas que hi hagués eleccions al Parlament.