El jutge de Girona ordena suspendre el desallotjament de Salt arran de la resolució d'Estrasburg

La petició que demanava l'ajornament se sustentava en les dues famílies que estan empadronades a l'edifici. L'eufòria esclata a Salt amb les dues decisions judicials del dia

El titular del jutjat d'instrucció número 3 de Girona ha ordenat aquest dimecres la suspensió del desallotjament del bloc ocupat per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) a Salt.

El jutge ha dictat aquesta mesura arran de la resolució del Tribunal Europeu de Drets Humans, que demanava que s'aturés cautelarment perquè no té garanties que no es vulnerin drets fonamentals d'algunes de les famílies que viuen al bloc.

El desallotjament queda així aturat fins que el tribunal europeu emeti una resolució definitiva quan tingui tota la informació requerida a l'Estat. El lletrat de la PAH, Benet Salellas, ha explicat que la petició de suspensió del desallotjament a Estrasburg la van fer argumentant que hi ha dues famílies empadronades a l'edifici.

Resolució 'in extremis'

Quan ja era gairebé impossible d'evitar i el desallotjament del bloc ocupat per la PAH a Salt semblava imminent, el miracle ha arribat en forma de resolució judicial. Ha calgut, però, recórrer a un tribunal europeu. El jutjat d'instrucció número 3 de Girona havia desestimat tots els recursos i ni l'Audiència de Girona –com a instància superior– ni el Tribunal Constitucional –on havien presentat un recurs d'empara– s'havien pronunciat abans de la data fixada per al desallotjament.

A les vuit del matí, l'advocat Benet Salellas ha arribat amb notícies fresques: a última hora havia arribat un fax des del Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg, on fa quinze dies van presentar una petició per demanar que aturés el desallotjament perquè atemptava contra drets fonamentals reconeguts a nivell internacional. La petició la feien en base a les dues famílies que hi estan empadronades.

El Tribunal, sense entrar al fons de la qüestió, ha dictat una mesura cautelar per ajornar el desallotjament i ha donat un termini de vuit dies a l'estat espanyol perquè acrediti quines decisions han pres per assegurar el dret a l'habitatge d'aquestes famílies i, sobretot, dels infants que viuen al bloc. Arran de la resolució sobre les dues famílies, el jutjat d'instrucció 3 de Girona ha acordat la suspensió del desallotjament fins que hi hagi un pronunciament d'Estrasburg. 

Alegria i llàgrimes entre les famílies

L'anunci d'ajornament ha desfermat l'eufòria entre el miler de persones –entre membres de PAH d'arreu, activistes, diputats, representants de partits, Bombers o sindicats– que aquest dimecres al matí eren davant el bloc de Salt disposades a resistir fins al final per evitar que els Mossos d'Esquadra executessin el desallotjament. Abraçades, llàgrimes, somriures i proclames com 'Sí que es pot, sí que es pot' han omplert el carrer Doctor Castany, a l'altura dels blocs número 91 i 93. De fet, l'edifici número 93 ha sigut el que la PAH ha ocupat aquests dies per donar cabuda als centenars d'activistes vinguts de diversos punts de Catalunya i de l'Estat per donar suport a les famílies que viuen al bloc.

Les famílies que viuen al bloc no han sortit dels pisos fins que s'ha confirmat l'ajornament del desallotjament. La portaveu de la PAH Girona, Marta Afuera, ha reunit totes les famílies al pati de l'edifici i allà els ha explicat la notícia. Al bloc hi van arribar a viure setze famílies (amb 22 nens i 21 adults) i, actualment, en queden tretze (18 nens i 18 adults). Tres d'elles han marxat per por del desallotjament.

Els darrers dies han sigut complicats per a aquestes famílies, que veien que la data del desallotjament s'acostava. "El meu marit no ha dormit en tota la nit, han sigut dies de nervis i no hem ni pogut celebrar la nostra festa del xai", explicava la Bouchra, que viu al bloc amb la seva família pràcticament des del principi de l'ocupació. La Bouchra ha volgut agrair tot el suport que han rebut dels centenars de persones que s'han adreçat fins al bloc per fer resistència si s'acabava produint el desallotjament de les famílies.

Amb llàgrimes als ulls, la Míriam, de 31 anys, explicava que estava molt contenta. Ella comparteix pis amb tres joves més i viu a l'edifici des del maig. "Més que per mi, estic contenta per les famílies i sobretot pels nens", ha destacat.

Drets humans

La mesura cautelar dictada pel Tribunal Europeu de Dret Humans ajorna el desallotjament fins al dia 29 d'octubre i demana a l'estat espanyol que respongui, abans del dia 24, a un reguitzell de preguntes relacionades amb les mesures adoptades per garantir que no es vulneren els drets humans reconeguts internacionalment.

"Quines són les mesures que les autoritats tenen intenció de posar en pràctica en relació amb els sol·licitants, en particular als nens, a la llum de la seva vulnerabilitat, per evitar la violació dels articles 3 i 8 de la Convenció?", qüestiona el Tribunal. Aquests articles fan referència a la garantia de drets fonamentals com ara el de l'habitatge. "En particular, quines són les disposicions en matèria d'habitatge i assistència social previstes per les autoritats nacionals?", continua la resolució, que conclou afirmant que "se sol·licita al govern que proporcioni informació detallada, així com les dates previstes per a l'aplicació".

El lletrat de la PAH, Benet Salellas, ha criticat que tots els recursos i esforços dedicats a aturar el desallotjament als tribunals espanyols no hagin servit per a res. "Se signen protocols per assegurar que es defensaran els drets humans de les persones vulnerables, però de què serveixen si a l'hora de la veritat no s'apliquen?", es preguntava Salellas, que durant els darrers dies ha presentat escrits i recursos a totes les instàncies possibles. Per això, espera que aquesta resolució d'un tribunal europeu serveixi de toc d'atenció per a jutges, fiscals i polítics, perquè vegin que poden moure fitxa emparant-se en els drets humans bàsics.

Ara, la PAH té intenció de negociar amb la Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb), propietària de l'immoble, per arribar a un acord de lloguer social per a aquests pisos buits. El 'banc dolent' tenia una reunió amb la Diputació, els ajuntaments de Salt i Girona i un representat de Càritas per intentar saber quants pisos buits tenen a les dues poblacions i arribar a acords per posar-los al mercat de lloguer. Finalment, el Sareb va suspendre 'sine die' ahir a la tarda la reunió.