El Govern pagarà més als advocats d'ofici perquè facin servir el català

Cada actuació en la llengua pròpia els garantirà 14 euros més

Les instal·lacions de la Ciutat de la Justícia, en una imatge d'arxiu

El departament de Justícia busca maneres de capgirar la tendència que ha dut la presència del català als jutjats a un mínim històric. En aquest sentit el Govern  ha aprovat avui la signatura d'un conveni amb el Consell de l'Advocacia Catalana per fomentar que els advocats d'ofici presentin els escrits en català. Cada actuació que facin i que impliqui escrits en català implicarà 14 euros més per a l'advocat, que se sumaran als que ja cobra de Justícia. Aquest pla pilot aprovat al consell executiu té un pressupost de 915.000 euros per a l'any que ve. 

Els jutges de Catalunya van escriure en català només un 8,4% de les sentències que van dictar l'any passat, el pitjor percentatge dels últims deu anys, segons les dades de Justícia. Una dècada abans, el 2006, el 18,1% de les sentències s'havien escrit en aquest idioma. Tot i que són els jutges i no els advocats els qui fan les sentències, les xifres són un baròmetre de la situació de la llengua, i el conseller de Justícia, Carles Mundó, ja va demanar al juny als nous advocats que "siguin el motor" per revertir una situació lingüística "d'emergència".

Per fomentar que els advocats siguin actius a l'hora d'explicar als clients quins drets lingüístics tenen i que poden dirigir-se a la justícia en català, el Govern ha posat en marxa aquesta prova pilot a través de la qual es pagaran als professionals 14 euros més per cada actuació en català. Cal tenir en compte que, per a les actuacions més habituals –dos terços de les que fan–, els advocats d'ofici catalans cobren una mitjana de 290 euros. El Govern ja pagava fins ara una mitjana d'un 30% més que la resta de l'Estat per a aquesta mena de feines, segons el departament de Justícia.

El conseller Mundó ja va recordar fa mig any que el Consell d'Europa havia "posat el crit el cel" per la situació lingüística a la justícia i va demanar a l'Estat que "garanteixi la presència" de les llengües cooficials. Fa gairebé un any l'organisme europeu havia recomanat que es canviés el marc jurídic per deixar clar que els procediments judicials es poden fer "en les llengües cooficials", a petició d'una de les parts, i que es garanteixi prou personal amb coneixement pràctic de català. El departament de Justícia recorda que el català és només un mèrit i no un requisit per treballar a l'administració de justícia, fet que Mundó reclama canviar.

Segons les dades del departament de Justícia, Tarragona és la demarcació on menys sentències en català es van dictar l'any passat: 718 de 18.970 (un 3,6%), i Girona, la que registrava més bons resultats, amb un 16,7% de sentències en català, si bé l'any anterior s'havia arribat a un 35,2%. En canvi, a les Terres de l'Ebre, un dels territoris on el català era menys present a la justícia, se'n va duplicar l'ús, que va passar d'un 2,2% de sentències l'any 2014 a un 5,5% el 2015. La demarcació de Lleida se situava per sobre de la mitjana, amb un 9,3% de sentències en català, mentre que a Barcelona ciutat se'n van registrar un 8,3%, i a les comarques barcelonines, un 7,4%. En total, només 19.375 de les 230.877 sentències que es van dictar el 2015 a Catalunya eren en català. 

Aquest 2017 es dedicaran 55,3 milions d'euros als  advocats d'ofici –els que paga el Govern a les persones que no es poden finançar assistència jurídica–, una quantitat equivalent a la d'abans de la crisi econòmica que implicarà un augment de l'1,3% del que es paga als advocats per cada actuació. Mundó va anunciar divendres passat, quan va fer públiques aquestes xifres a la signatura del conveni amb el Consell de l'Advocacia Catalana, que caldria "aplicar nous increments" els propers anys per "continuar dignificant" la feina de l'assistència jurídica gratuïta que es vehicula a través dels col·legis professionals.

Més continguts de