TECNOLOGIA
Societat 08/09/2019

El Govern engegarà la identitat digital catalana el 2020

IdentiCat permetrà fer tràmits administratius i gestions mèdiques

Paula Clemente
3 min
El president Torra arribant ahir a la presentació del projecte IdentiCat amb el conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró.

BarcelonaLa Generalitat engega el procés cap a la creació d’una identitat digital oficial catalana, l’IdentiCat. El president, Quim Torra, va anunciar ahir que la setmana que ve s’obrirà un procés de licitació perquè les empreses interessades proposin una forma tècnica per dur-la a terme. El mateix Govern concep la identitat digital com una eina que permetrà als ciutadans fer tràmits i, en un futur una mica més llunyà, gestionar la relació amb el sistema mèdic o, fins i tot, votar. “Catalunya es convertirà en el primer país en dotar-se d’una identitat digital descentralitzada en què el ciutadà és propietari, gestor i custodi exclusiu de la seva identitat i les seves dades”, va explicar Torra durant la presentació de la proposta, on va afegir que aquest és un primer pas per “empoderar” els catalans “per a la futura República”.

De moment, es destinaran uns 550.000 euros a la primera fase del projecte, tot i que fonts governamentals asseguren que se n’invertiran més a mesura que avanci. Segons les previsions del Govern, la identitat digital catalana hauria de veure la llum l’any 2020. “Ara ja hi ha instruments i tecnologies que han permès una relació bilateral entre el ciutadà i l’administració, però volem anar més enllà”, va explicar el conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró. “Volem que aquesta identitat sigui del ciutadà, que ell decideixi com l’utilitza i en quins àmbits d’actuació”, va subratllar.

La manera pràctica com s’instaurarà l’anomenat IdentiCat encara és una incògnita, i, de fet, dependrà del que proposi l’empresa a la qual licitin el servei. Ara bé, Nacho Alamillo, l’expert en qüestions d’identitats digitals que ha assessorat la Generalitat, va concretar a tall d’exemple que projectes pilots fets en altres llocs s’han materialitzat en una aplicació mòbil en què el ciutadà es registra oferint totes les dades personals que li siguin requerides. En aquest sentit, Puigneró va negar que la gestió i el tractament d’aquestes dades puguin ser accessibles per a la Generalitat i va remarcar que únicament els usuaris podran decidir com i amb qui les comparteixen.

La gràcia de l’IdentiCat és que, en el moment de fer qualsevol tràmit, l’eina només facilitaria la informació específica necessària. És a dir, que si per accedir a un servei es requereix ser major d’edat, el sistema que demani l’autenticació només obtindrà la data de naixement de l’usuari, i no qui és o on viu. A més, a llarg termini -van insistir fonts de l’executiu- hauria de servir també per fer tràmits amb empreses.

“L’objectiu és que una autoritat central no guardi les dades sinó que sigui el ciutadà qui les controli”, va assenyalar Puigneró. La clau la té la tecnologia blockchain, un sistema que permet distribuir la informació en parts i que arribi de manera segura a l’altre extrem, sense que cap entitat hi intervingui. “Això redueix força el risc de crear una societat big brother ”, va reflexionar el conseller.

La llei estatal ho protegeix

La iniciativa, segons el president de la Generalitat, Quim Torra, posarà Catalunya “a l’altura de països com Estònia, Finlàndia, Noruega i Suïssa”. El Govern, però, va aclarir que l’IdentiCat no és un DNI català ni promou la creació d’un cens electoral -que és competència estatal-, sinó que serà una eina d’ús voluntari i, per tant, “sense registre administratiu”. Tot i això, la intenció és que s’estengui com a model d’ús a Catalunya per substituir les formes electròniques actuals d’interactuar amb serveis públics, que -apunten- no assegurarien tant la protecció de dades com ho fa la seva proposta.

Sobre l’encaix de la identitat digital catalana en el sistema administratiu espanyol o, fins i tot, europeu, Alamillo va defensar que la legislació estatal els protegeix (la llei 39/2015 reconeix el dret a la identitat digital) i que hi ha antecedents judicials que diuen que les autonomies tenen competència plena per emetre aquests sistemes. Tot i això, per tramitar qüestions com la declaració de la renda amb aquesta nova forma, caldrà l’aprovació de l’administració espanyola.

stats