El Govern preveu recaptar més de 14 milions d’euros amb el cobrament de l’impost de pisos buits

BarcelonaEl govern de la Generalitat podrà seguir cobrant a les entitats bancàries per tenir pisos buits des de fa més de dos anys. Després que dimarts el Tribunal Constitucional (TC) aixequés la suspensió cautelar dictada el maig passat sobre la Llei 24/2015 de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, aprovada al mes de juliol, el Govern disposa de nou d’una eina amb què fer front al problema de l’emergència d’habitatge. La Generalitat preveu percebre uns 14’3 milions d’euros amb el manteniment d'aquesta llei.

Tal com avançava 'El Punt Avui', l’alt tribunal creu que la suspensió dels cinc articles recorreguts de la llei perjudicava la hisenda pública. Per aquest motiu, i en resposta al recurs que es va presentar des de la Generalitat, n’ha aixecat la suspensió fins que es dicti sentència final. La consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, considera que és una “bona notícia” que el TC s’hagi pronunciat perquè la llei preveu mobilitzar “més de 45.000 habitatges” desocupats des de fa més de dos anys, requisit indispensable perquè el Govern pugui multar el seu propietari, “un gran tenidor -una empresa- o una entitat bancària”. “Amb aquest pronunciament, el TC dóna suport als col·lectius més vulnerables i no als grans tenidors”, apunta Borràs.

Per a la consellera, l’aixecament permet que es duguin a terme dues accions: d'una banda, que els bancs i les grans empresaris “tinguin més facilitats per mobilitzar-se i posar els pisos en lloguer social”, i, de l’altra, els diners recaptats amb l’impost faran viable que el Govern adquireixi més pisos. Durant l’exercici 2015, tal com ha recordat la consellera, es van recaptar 11,3 milions d’euros, tres més dels previstos, amb què es van poder comprar 266 pisos. Borràs ha remarcat que el principal benefici de la Llei 24/2015 és “aconseguir ampliar l’habitatge públic” i “actuar en favor del col·lectiu més vulnerable”.

Malgrat que la llei només afecta 72 municipis, Borràs ha avançat que el Govern ja ha redactat una nova llei “en substitució” d'aquesta, que encara s’ha de presentar al Parlament, amb què busca augmentar la xifra de municipis afectats per la implantació de la llei fins als 234, basant-se en la valoració de la demanda acreditada d’aquest tipus d’habitatge a cada població. El que la Generalitat encara no ha calculat és la quantitat econòmica que ingressaran amb aquesta operació.

La consellera també ha aprofitat l’ocasió per acusar el govern central d’haver pres una actitud “bel·ligerant vers les lleis catalanes”, ja que de les cinc lleis aprovades per l’alta cambra catalana “quatre han sigut recorregudes, dues de les quals -l'actual i la de mediació- han rebut un aixecament de la suspensió”. Tot i això, ha recordat que afortunadament la “suspensió ha arribat entre la recaptació de l’any passat i la d’aquest, i per tant no ha afectat”.

En referència a la possible suspensió de la llei, la consellera ha afirmat que, si això passés, no els costaria identificar aquells que han pagat perquè “tot són empreses i bancs, no hi ha en cap cas particulars”. Alhora, ha recordat que aquelles entitats bancàries o grans tenidors que posen pisos en lloguer social tenen una “bonificació respecte de l’impost a pagar” per part del Govern per incentivar-los a fer aquesta acció voluntàriament.

La Llei 24/2015 es va suspendre el mes de maig passat després que el TC acceptés a tràmit el recurs del govern central que impugnava la llei perquè atemptava contra la llei estatal que ja grava amb un recàrrec en l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) els propietaris d'un pis buit. L’impost català, però, castiga les empreses que fa més de dos anys que tenen buit un pis sense justificació a pagar una quantitat a través del sistema d’autoliquidació.