El Govern diu que es pot obligar als propietaris de boscos a mantenir-los nets

El director d'Interior a Girona els ha dit als alcaldes del Baix Empordà que poden netejar ells les franges de forma subsidiària si el propietari no fa cas, cobrar-li després les despeses

Es pot obligar els propietaris forestals a mantenir netes les franges de protecció que han d'aturar l'avanç de les flames quan arriben a zona habitada. Segons ha explicat el director d'Interior a Girona, Albert Ballesta, als alcaldes del Baix Empordà, hi ha diversos mecanismes per aconseguir que això es faci. Un d'ells consisteix en netejar la franja de forma subsidiària si el propietari no fa cas dels requeriments i, després, cobrar-li les despeses a través del Xaloc. Ballesta explica que quan es declara un foc com el de diumenge a Vall-llobrega, han de destinar massa recursos a protegir zones habitades que estan massa a prop de boscos bruts. "Això ens impedeix fer estratègia", ha afirmat. La normativa catalana fixa que els propietaris són els responsables de fer les franges de protecció si viuen en una urbanització situada a menys de 500 metres d'una zona boscosa o en nuclis disseminats, granges o cases aïllades. Tot i això, hi ha molts propietaris que no ho fan.

Després de l'incendi que es va declarar diumenge i que va afectar les poblacions de Vall-llobrega, Palamós i Calonge, els cossos de seguretat, Interior i Agricultura s'han reunit aquest dimecres amb els alcaldes del Baix Empordà en una reunió ja programada per abordar la prevenció en matèria d'incendis forestals.

En aquesta reunió els han explicat que tenen mecanismes per obligar els propietaris a complir amb la normativa. Segons ha explicat el director dels serveis territorials d'Interior, Albert Ballesta, els ajuntaments han de requerir als propietaris que detectin que no tenen les franges de protecció en condicions que facin allò que estan obligats a fer. Si no fan cas, ha explicat Ballesta, els consistoris poden recórrer al consell comarcal, a la Diputació o al mateix Govern per demanar que les tasques es facin de forma subsidiària. Un cop fetes, amb l'ajuda de l'organisme de recaptació de tributs Xaloc, poden cobrar el cost de la neteja als propietaris que han desatès les seves obligacions.

"Si els propietaris s'hi posen i ho netegen, aquí s'acaba la història", ha explicat Ballesta que diu que el problema arriba quan els propietaris no fan cas de la normativa. "El que pensa jo no ho faig i que em vinguin a buscar, que sàpiga que l'anirem a buscar", ha explicat Ballesta. L'objectiu final és aconseguir que totes les zones habitades properes a zones forestals o de vegetació estiguin autoprotegides en cas d'incendi.

El director dels serveis territorials d'Agricultura, Vicenç Estanyol, ha explicat que els ajuntaments han de tenir fets els plans de delimitació de les franges de protecció, una eina semblant al planejament urbanístic que fixa sobre el paper de quina manera s'han de mantenir aquestes franges que en cas d'incendi compleixen les funcions de tallafoc. En el cas de l'incendi del Baix Empordà, ha explicat Vicenç Estanyol, hi havia dotze urbanitzacions amb aquests plans.

Estanyol també ha explicat que la setmana passada el Departament d'Agricultura va obrir una línia d'ajuts adreçada als ajuntaments que destinarà un milió d'euros per millorar la seguretat de les urbanitzacions enfront dels incendis forestals. Els treballs que se subvencionen consisteixen a reduir la densitat d'arbres i estassar arbustos en un franja d'almenys 25 metres d'amplada en els boscos que envolten les urbanitzacions o nuclis urbans.