El Govern també obre la porta a canviar l'acusació pels terroristes del 17-A al final del judici

L'escrit de conclusions provisionals descarta l'assassinat i demana 44 anys per als terroristes

Aquest dilluns farà tres anys dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 i 18 d'agost del 2017 i es preveu que aquest sigui l'any del judici que ha d'acabar d'esclarir, des de la perspectiva judicial, els atacs. En les últimes setmanes s'han anat fent públics els escrits d'acusació de les diferents parts que formen part del procediment. Els últims, els de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona, que de moment s'han sumat a la posició de la Fiscalia i, tal com avançava ahir l'ARA, descarten acusar d'assassinat els dos terroristes vius de la cèl·lula de Ripoll, Driss Oukabir i Mohamed Houli Chemlal, per als qui demanen 44 i 95 anys de presó. Aquest dissabte el Govern ha matisat, però, la seva posició i ha aclarit que no descarta canviar la petició de pena i incloure el delicte d'assassinat en funció de les proves que es plantegin al judici. 

La Generalitat i Barcelona descarten acusar d'assassinat els terroristes del 17-A i demanen 44 i 95 anys de presó

De fet, és la mateixa postura que ja explicava ahir el regidor de Drets de la Ciutadania, Marc Serra, en declaracions a aquesta redacció. Serra també deixava oberta la porta a incloure el delicte d'assassinat, que sempre havia estat la tesi defensada pel consistori en tot el procediment, en funció del que s'aconseguís demostrar al judici.

El fet que tant el jutge de l'Audiència Nacional que va investigar els atemptats com la sala que ha de jutjar-los hagin descartat aquest delicte ha dividit les acusacions, entre la Fiscalia i les dues administracions –que han descartat de moment l'acusació per assassina– i les acusacions particulars que representen les víctimes i populars, que mantenen que Houli i Oukabir han de ser condemnats pels morts i ferits en els atacs i, en la majoria dels casos, demanen la presó permanent revisable.

Fonts del Govern expliquen que els serveis jurídics del departament d'Interior –que representen els Mossos d'Esquadra i Bombers ferits en l'explosió d'Alcanar i els atacs de Barcelona i Cambrils– van decidir descartar l'acusació d'assassinat "perquè la mateixa Audiència Nacional ha exclòs aquesta acusació dels fets que seran jutjats".

Tot i així, les mateixes fonts recorden que la Generalitat "vol que les persones responsables de l’explosió d’Alcanar, que integraven una banda criminal responsable de la mort de moltes persones i que amb la deflagració van provocar ferides a Mossos d’Esquadra i Bombers de la Generalitat, paguin amb la màxima severitat possible per les seves accions delictives". Per això no descarten modificar l'escrit de conclusions finals si en el judici sorgeixen noves proves que apuntalin aquesta acusació.

El relat

L'escrit de conclusions provisionals, al qual ha tingut accés l'ARA, explica que la cèl·lula de Ripoll va començar a formar-se el 2015, sota la "direcció espiritual" de l'imam Abdelbaki es-Satty. Primer va "captar" i "adoctrinar en el jihadisme radical" els germans grans, Younes Abouyaakoub, Youssef Aalla, Mohamed Hichamy i un amic d'aquest, Houli Chemlal. Després s'hi van sumar els petits i els germans Driss i Moussa Oukabir. El pla per atemptar es va començar a idear el maig del 2017, quan els tres primers germans van convocar la resta del grup –excepte Driss Oukabir– en un parc de Girona i els van proposar fer volar pels aires la Sagrada Família i altres monuments de Barcelona amb furgonetes carregades d'explosius.

La data de l'atemptat havia de ser el 20 d'agost del 2017, però quatre dies abans el xalet on els terroristes fabricaven els explosius va explotar. Hi van morir l'imam –tot i que una de les acusacions particulars en el procediment posa en dubte aquest extrem–, el germà gran dels Aalla i Houli Chemlal va quedar ferit. Això va precipitar els plans de la cèl·lula. Younes Abouyaakoub va aprofitar una de les furgonetes per atemptar a les Rambles i va assassinar 14 persones i un altre ciutadà durant la seva fugida cap a l'Alt Penedès, on va acabar sent abatut. Ja de matinada, cinc terroristes més van protagonitzar un altre atropellament amb un turisme kamikaze al passeig Marítim de Cambrils i van assassinar una altra dona. 

El relat és el mateix que fan totes les acusacions però les conclusions són diametralment oposades. De fet, la postura a hores d'ara de les dues administracions contrasta fins i tot amb la d'altres acusacions que representen col·lectius propers. Per exemple, l'Ajuntament de Cambrils –que també és perjudicat, com el Govern i el consistori de Barcelona– sí que aposta per una acusació d'assassinat i demana la presó permanent revisable per a Oukabir i Houli. A diferència dels serveis jurídics d'Interior, el sindicat de Mossos USPAC, que representa alguns dels mossos ferits en els atacs, també demana la màxima pena prevista en el Codi Penal espanyol per un delicte d'assassinat.