Barcelona“En cap cas vaig intervenir per influir sobre les adjudicacions”, va assegurar dimecres al Parlament Ricard Calvo. L’exdirector general d’Infància i Adolescència (DGAIA) va comparèixer per primera vegada des de la seva dimissió -l’agost del 2017- per donar explicacions de les suposades irregularitats en la seva gestió i va assegurar, en múltiples ocasions, que ell no formava part de les meses d’adjudicació i que només signava allò que era “indelegable”. Unes explicacions que no van servir de res: just després de la seva intervenció, el Govern va anunciar que es personarà contra Calvo, qüestionat per haver-se aprofitat del seu càrrec per afavorir amb adjudicacions milionàries empreses amb les quals havia estat vinculat i de les quals estava d’excedència.
L’excap de protecció de la Infància no només ho va negar, sinó que també va retreure al departament de Treball, Afers Socials i Famílies que “mai ningú” li va dir que es podia “abstenir de participar” en aquests tràmits i que podia delegar la seva signatura en els contractes milionaris que hauria rebut Plataforma Educativa, un conglomerat d’empreses del tercer sector de la qual Calvo n’és fundador. Van ser els partits de l’oposició qui li van recordar ahir que tenia aquesta opció sobre la taula, però l’exdirector va tornar a insistir que desconeixia aquest punt. Davant d’aquestes afirmacions, la conselleria va remetre un comunicat en què assegurava que, sis mesos després d’assumir el seu càrrec, Ricard Calvo va “signar l’adhesió al Codi de Conducta d’Alts Càrrecs de la Generalitat -aprovat pel Govern uns dies abans- el qual regula, al seu punt 5.15 el conflicte d’interessos i els deures d’abstenció”, entre d’altres. Durant la seva intervenció al Parlament, el secretari de Treball, Josep Ginesta, ja havia recordat que el codi de conducta explicita que els alts càrrecs no han de signar contractes quan hi ha conflicte d’interessos i va admetre que en aquest cas hi ha “missatges molt clars” que constaten aquesta incompatibilitat.
Per això, Josep Ginesta i el secretari d’Afers Socials i Famílies, Francesc Iglesias, van anunciar que la conselleria ja ha iniciat els tràmits per personar-se contra Calvo en una de les causes judicials obertes, al jutjat 24 de Barcelona. Ginesta va detallar que, a banda d’aquest jutjat, també han rebut requeriments d’informació d’un jutjat del Vendrell i de l’Oficina Antifrau.
El misteri del nou càrrec de Calvo
Tot i les explicacions, l’oposició va criticar durament la gestió de Calvo al capdavant de la DGAIA i li va retreure que, si bé potser és legal, és “una falta d’ètica” signar contractes a entitats i fundacions on havia treballat. Els partits van preguntar insistentment quina és la feina actual de Calvo per escatir si hi ha incompatibilitats legals -la llei estableix dos anys entre la cessió d’un càrrec públic i tornar a treballar en entitats o empreses amb què s’hagi tingut contacte-, però l’exdirector no va contestar. Calvo es va limitar a dir que treballa en una associació “de diverses entitats que participa en projectes de cooperació internacional”, i va llegir dos informes de la direcció general de Funció Pública que, segons ell, avalen que el seu retorn al sector és correcte. Calvo, però, no va ensenyar en cap moment aquests documents.
Qui és Ricard Calvo?
Va ser el director de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) des de gener del 2016 fins a l’agost de 2017, quan va dimitir. Ell va al·legar “desgast” però la seva renúncia va coincidir amb una sèrie d’informacions que apuntaven que Calvo hauria signat adjudicacions milionàries a la seva anterior empresa, de la qual estava d’excedència.
Per què compareix?
L’exdirector de la DGAIA va comparèixer al Parlament per donar explicacions sobre aquestes adjudicacions a empreses amb les quals ell havia treballat i per les irregularitats detectades per la Sindicatura de Comptes durant la seva gestió, que sumen uns 26 milions d’euros. Els diferents grups també li van preguntar per la seva actual feina, per detectar si continua havent-hi un cas d’incompatibilitat.
Quina és la seva versió?
Calvo va negar tota irregularitat en les adjudicacions: va dir que no formava part de cap mesa de contractació i que només va signar allò “indelegable” en qualitat de “donar-se per assabentat”, perquè mai ningú li va dir que “es podia abstenir” de fer-ho. A més, va revelar que dos informes de la direcció general de Funció Pública (un abans i un després de dimitir) l’avalaven per tornar a les empreses on havia treballat, sempre que no participés en projectes que ell havia adjudicat. “No tinc cap responsabilitat amb els expedients que van passar per la DGAIA”, va dir. No va ensenyar els informes ni als diputats ni a la premsa.
Què rebat la conselleria?
Els secretaris de Treball, Afers Socials i Famílies, Josep Ginesta i Francesc Iglesias, van dir que Calvo “coneixia el codi de conducta dels alts càrrecs”, que fixa que en cas de conflicte d’interessos els alts càrrecs han d’abstenir-se de signar. Ginesta va afirmar que hi ha “missatges molt clars” que demostren que hi va haver “conflicte d’interessos”, però va negar “favoritismes”.
