El Govern manté la possibilitat d'aixecar 15.000 habitatges nous a la Costa Brava, la meitat dels potencials

Girona21 informes d'organismes, 26 escrits dels ajuntaments i 285 al·legacions de particulars i entitats. És el balanç de les crítiques i sol·licituds que s'han presentat en l'últim any al pla director urbanístic (PDU) de la Costa Brava, que limita el creixement del litoral gironí durant els pròxims anys. Després de resoldre tots els escrits, la Generalitat manté les previsions del document que es va aprovar inicialment el desembre del 2019: es podran aixecar 15.000 habitatges dels 31.000 potencials que preveien fins ara els diferents plans urbanístics. "Hem anat tan lluny com ens permet la llei", ha assenyalat el secretari d'Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra, que també ha ressaltat que és un pla "pioner i molt ambiciós" que tenia un objectiu principal: "Protegir i conservar el paisatge i medi natural, i millorar la integració paisatgística dels sòls pendents d'urbanitzar".

En total, la comissió d'Urbanisme ha revisat 201 sòls urbans o urbanitzables de 17 municipis del litoral gironí que no tenien adaptat el seu planejament al pla territorial parcial de les comarques gironines. A partir d'aquí, i segons les característiques de cada parcel·la, la Generalitat ha aplicat tres possibles actuacions: desclassificar o extingir la possibilitat de construir-hi, modificar alguna característica com la superfície total o la densitat, o bé ha mantingut els plans tal com estaven previstos abans del PDU.

Segons les dades d'Urbanisme, s'han desclassificat 84 sectors (set menys dels previstos en el document inicial) i, per tant, s'ha eliminat la possibilitat de construir els 11.350 habitatges que estaven permesos abans de la revisió. Així mateix, s'han modificat 56 sectors (sis més que inicialment) i de les 6.830 edificacions que es podien aixecar se n'han prohibit gairebé 4.000.

En canvi, no han variat els plans de 61 sectors on es podran construir 6.000 habitatges nous. Ara bé, Serra ha puntualitzat que han establert una normativa perquè tota nova construcció hagi de complir un seguit de directrius d'integració paisatgística perquè "tot el que es pugui construir a partir d'ara, es faci amb el màxim de respecte a l'entorn". De fet, aquestes noves directrius s'hauran de complir als 22 municipis de la Costa Brava.

En un primer moment estava previst revisar 202 sectors, però, com que s'ha començat a tramitar el POUM de Blanes, s'han exclòs les àrees d'aquest municipi perquè el futur pla municipal ja s'adaptarà a la nova normativa.

Cap denúncia als tribunals

Serra ha recalcat que, tot i que s'han rebut al·legacions i escrits de propietaris i promotors, fins ara no ha arribat cap cas als jutjats. "No tenim constància de cap denúncia", ha assegurat el secretari d'Hàbitat Urbà, que espera que no s'acabi als tribunals amb cap afectat: "Hem treballat amb cirurgia des del punt de vista paisatgístic, tècnic i, sobretot, des del punt de vista jurídic. Hem fet els possibles perquè no tinguem cap tipus de reclamació d'indemnització". "Ara bé, no podem saber si en algun cas passarà", ha admès, abans d'afegir que el document no ha arribat més enllà en alguns sectors precisament per fer-lo amb "el màxim control jurídic indemnatori".

En una sessió extraordinària, la comissió d'Urbanisme ha aprovat aquest matí el PDU de manera provisional, i ara faltarà rebre un informe favorable de la comissió de Territori, que preveu reunir-se al desembre. Un cop tingui el seu vistiplau, el conseller del ram, Damià Calvet, podrà signar l'aprovació definitiva del document i entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC). "Calculem que abans d'acabar el 2020 el PDU estarà tancat i amb vigència", ha augurat Serra.

A punt per revisar els sòls de la resta del litoral

Durant la roda de premsa, el secretari d'Hàbitat Urbà ha destacat que a partir de demà divendres s'iniciaran els tràmits per elaborar el PDU de la resta del litoral català i, per tant, també es revisaran tots els sòls de Malgrat de Mar fins a Alcanar. "Volem revertir les maneres de fer recents i que malauradament es fonamentaven en el creixement", ha deixat clar Serra, que no ha volgut especificar quan s'aplicaria una moratòria en la construcció als municipis que abastarà el nou document.

"Si diem que suspendrem llicències a partir de tal data, això de vegades suposa certs enrenous de celeritat de segons quins inicis de tràmits que no voldria provocar", ha admès. La previsió de Territori és que el mateix dia que s'aprovi definitivament el PDU es demani autorització a la conselleria per iniciar el nou pla director, que inclourà els municipis barcelonins i tarragonins. Aquest serà el tercer pla per limitar la construcció que engega la comissió d'Urbanisme, després d'elaborar el de l'Alt Pirineu i el de la Costa Brava.

SOS Costa Brava: "És insuficient"

Una de les entitats que més han lluitat l'últim any per evitar noves edificacions al litoral gironí és SOS Costa Brava, que ha valorat que el nou PDU "és un gran pas endavant" però creu que és "insuficient per salvar la Costa Brava". En un comunicat han demanat a la Generalitat "més valentia i coratge" per aprovar "desclassificacions massives de sòl en tots els sectors urbanitzables pendents de desenvolupament i als sòls urbans no consolidats.

En aquest sentit, consideren que el PDU podria haver eliminat la possibilitat de construir en terrenys de diferents municipis com Pals –"No es desclassifiquen la totalitat dels àmbits dunars i pinedes"–, o l'Escala –"Es torna a permetre la urbanització i edificació d'una zona hotelera al sector Recs-dunes-Puig, que havia quedat desclassificat".

Així mateix, posen d'exemple també les polèmiques obres de Sa Guarda de Cadaqués. La nova normativa redueix un 50% la seva superfície, però el nombre de construccions dependrà de l'adaptació que es faci del planejament urbanístic municipal, que ara haurà de recollir les noves directrius del PDU.

Pel que fa a Begur, la Plataforma Salvem la Costa de Begur ha celebrat que s'hagi salvat de construccions la cala d'Aiguafreda i s'hagin reduït els habitatges previstos, però l'ha qualificat de "victòria agredolça" a causa "dels nombrosos projectes insostenibles que continuen el seu curs, com les urbanitzacions de la Pedrera de S'Antiga, Montcal i Sa Riera Living".