POLÍTICA LOCAL

Grans ciutats s'alien per recuperar la gestió pública dels serveis

Els municipis de la nova política creen xarxes per ajudar-se entre ells a fer canvis estructurals
La capçalera de la manifestació ahir a Terrassa, que va comptar amb l’assistència de 3.000 persones. / CÈLIA ATSET

L'Ajuntament de Sabadell, obeint una decisió del ple municipal, va intentar tancar els comptes corrents que tenien amb bancs ordinaris per traslladar-los a la banca ètica. Després de posar-se en contacte amb Fiare, Coop57 i Triodos Bank va descobrir que era impossible. “Ens van dir que no podien treballar amb un volum de negoci com el nostre i que no donaven crèdits a les administracions”, explica l’alcalde de Sabadell, Juli Fernàndez. L’Ajuntament va seguir consultant amb altres banques cooperatives més petites i, finalment, va aconseguir tancar acords amb la Caixa d’Enginyers i Cajamar. L’anunci de l’acord va córrer com la pólvora i, des d’aleshores, molts altres ajuntaments s’estan posant en contacte amb Sabadell per copiar el seu model.

El cas de Sabadell es repeteix en moltes altres ciutats que intenten tirar endavant decisions que fins ara ni es plantejaven o que eren molt minoritàries: municipalitzar serveis -com l’aigua o la neteja dels carrers-, apostar per l’energia renovable i l’economia social, obrir comptes corrents en banques ètiques o sancionar les elèctriques que tallen la llum als clients que no paguen el rebut. Els ajuntaments s’han trobat que existeix molt poca literatura sobre aquestes qüestions, i aquesta llacuna ha provocat la creació espontània d’una nova xarxa de municipis que s’ajuden entre ells. En aquesta llista hi ha ciutats com Barcelona, Badalona, Terrassa, Sabadell, Castelldefels, Cerdanyola, Ripollet i Barberà del Vallès. En algunes d’aquestes trobades també hi participen, tot i que de manera més esporàdica, altres ciutats com l’Hospitalet de Llobregat o Santa Coloma de Gramenet. La majoria són municipis governats pels comuns o per la CUP, però també hi ha municipis en mans dels socialistes i del PDECat.

Oficials i extraoficials

“Algunes d’aquestes noves xarxes són oficials però n’hi ha moltes que són informals, més espontànies, però que també funcionen”, explica Ricard Amaya, assessor de l’àmbit de Badalona Democràtica. De fet, hi ha xarxes que es limiten a un grup de correus electrònics, però que són tan operatives com les més institucionalitzades.

La primera xarxa que es va crear d’aquest estil la va impulsar l’Ajuntament de Barcelona i era a favor de l’economia cooperativa, social i solidària. Es va crear l’octubre del 2015, només sis mesos després de les eleccions municipals. Al cap de quatre mesos ja s’hi havien adherit 34 ciutats, que representaven més del 50% de la població de Catalunya.

L’abril del 2016 va néixer una altra xarxa, formada pels municipis de Badalona, Cerdanyola, Sabadell, Ripollet i Barberà del Vallès i que té per objectiu “cooperar en la lluita per la municipalització dels serveis públics”, segons va explicar aleshores Albert Boada, regidor de Nova Economia de Sabadell.

Castelldefels i la neteja

Però en el camp de la municipalització s’han creat moltes altres xarxes informals. Fa unes setmanes els representats de diferents ajuntaments van anar fins a Castelldefels perquè els expliquessin el projecte estrella d’aquest municipi: la municipalització del servei de neteja. “La mesura ha aixecat molt d’interès des del principi, i durant molt de temps hem anat atenent les peticions que ens arribaven amb el nostre regidor d’Urbanisme i el servei jurídic”, explica l’alcaldessa, Candela López. Castelldefels, per la seva banda, també ha copiat algunes polítiques d’altres ajuntaments, com els criteris de tarifació social per pagar les escoles bressol de Sant Feliu de Llobregat.

La capital catalana també juga un paper important en aquesta nova tendència. A més d’aprofitar la seva capacitat per fer de paraigua i unir diferents ajuntaments, també ha fet aportacions concretes. Al febrer va cedir a altres municipis la plataforma Decidim.Barcelona, un programari que facilita la participació ciutadana en la presa de decisions. A part de la Diputació de Barcelona, van firmar l’acord Terrassa, Sabadell, Gavà, l’Hospitalet del Llobregat, Badalona i Sant Cugat.

En el camp de la participació, un dels aspectes que més estan potenciant els ajuntaments de la nova política, també està servint d’exemple l’experiència dels pressupostos participatius de Badalona, que ha cedit el seu programa a Premià, governat pel PDECat. També han rebut peticions de Cadis, Madrid, València i Saragossa, entre altres ciutats.

“Les trucades són constants”

L’alcaldessa de Castelldefels explica que va aprofitar un viatge a Madrid perquè li expliquessin quin és el seu model de contractacions públiques. López destaca que “molts dels alcaldes que volen fer les coses d’una altra manera necessiten acompanyament, i treballant en xarxa és més fàcil”.

En aquest sentit, Ricard Amaya afegeix: “Molts ens coneixem dels moviments socials i estem molt acostumats a treballar en xarxa”. Segons Amaya, aquesta manera de fer és espontània: “En la majoria dels casos hem anat per la via directa i ens hem posat en contacte amb qui ja havia fet el que nosaltres volíem fer. I a poc a poc s’ha anat oficialitzant”.

Entre algunes d’aquestes ciutats, especialment les del Vallès, “les trucades són constants”, segons expliquen fonts de l’Ajuntament de Sabadell. Existeixen consultes sobre polítiques LGTB, altres d’acollida a refugiats i també de contractació d’empreses que no tinguin diners en paradisos fiscals.

Les històriques organitzacions municipals, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, mantenen la seva forta presència al territori però a poc a poc van perdent part de la seva influència. De manera involuntària. La nova política amenaça la seva hegemonia.

Visibilitzant l'assetjament sexual

Més continguts de

Visibilitzant l'assetjament sexual
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT